¿A què juga un gihadista?

Aquests exemples han aparegut en jocs online o de consola confiscats o monitorats durant investigacions policials antigihadistes a Bèlgica, Holanda i Espanya. "Els videojocs són un vector de radicalització tan potent o més que un espot a les xarxes socials", relata un cap de la lluita antiterrorista a Madrid després de les detencions de la tardor i l’hivern, una onada marcada per un important percentatge de gent jove implicada, fins i tot menors.

Són un instrument potent, i el seu control és encara més difícil que el de continguts d’Instagram o Facebook, perquè "aquestes plataformes col·laboren, però en el món dels videojocs ens falten eines legals", lamenta.

"En les últimes actuacions hem vist alguns jocs, però no podem generalitzar assenyalant-ne algun de més destacat", explica un oficial de la Guàrdia Civil. Els experts consultats són prudents mirant de no assenyalar marques que es puguin veure perjudicades. El videojoc de preferència del jove radical islàmic és, segons aquesta font, del gènere FPS (First Person Shooter): o sigui, un protagonista que es mou per un entorn, que es mostra vist pels seus ulls i que va canviant d’armes per abatre enemics amb precisos impactes al crani o al cos, amb els seus corresponents esclats hemorràgics.

Capacitat de personalització

En alguns d’aquests videojocs és poc l’esforç d’imaginació que ha de fer el jugador per sentir-se un mujahidí, perquè ja se li donen extres no de sèrie per transformar el protagonista. Hi ha en el món integrista personalitzacions de versions antigues d’almenys sis jocs occidentals de la indústria: Call of Duty, Medal of Honor, Grand Theft Auto, Counter Strike, i les versions per a mòbils d’Uncharted i Sniper Strike.

Notícies relacionades

Sánchez redobla els gestos als seus socis per lligar els Pressupostos

El Rei denuncia l’"eixordador" clima polític i demana "serenitat" i consens

Del primer videojoc, el conegut Call of Duty, en va fer l’Estat Islàmic el 2014 una imitació online i propagandística, amb prou feines jugable però potent de presentació, titulada Call of Jihad; Operation Assad, i l’acció se situava a Síria. La creació d’aquesta resposta al joc líder del mercat se la va autoatribuir Al Hayat Media Center, la productora de l’ISIS, suposadament des d’un centre de producció a Londres. Ara, expliquen les fonts policials consultades, el gihadisme no necessita recórrer a una productora central: sorgeixen els espontanis amb coneixements informàtics, "islamonautes" disposats a personalitzar videojocs aportant claus i trucs per a la personalització online d’uniformes, banderes, bandes sonores i escenaris.

La utilitat dels videojocs dins l’univers gihadista no és nova, però sí que ho és la seva gradual profusió a Espanya, segons baixa l’edat dels detinguts i la seva dedicació a la tasca del proselitisme: radicalitzar-ne d’altres per seguir el gihad.