Batet va vulnerar l’article 23 a l’expulsar Rodríguez

¿Mort el gos s’acaba la ràbia? O traduït jurídicament en el cas Alberto Rodríguez, una vegada anul·lada pel Tribunal Constitucional Sala Segona del Tribunal Suprem la condemna a pena de presó de 45 dies –inexistent ja que segons el Codi Penal la pena de presó exigeix tres mesos– imposada per la Sala Segona del Tribunal Suprem, ¿queda sense objecte el recurs d’empara parlamentària que sol·licitava anul·lar la privació de l’escó per part de la presidenta Meritxell Batet, que no el Congrés dels Diputats com a tal? Doncs no.

Aquesta via –la pèrdua d’objecte– hauria sigut molt senzilla. Però la ponència de la magistrada María Luisa Balaguer, d’acord amb la informació recollida per aquest diari, considera que el recurs no ha sigut buidat del seu contingut i que ha de ser admès.

Segons la seva ponència, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, va vulnerar el dret de participació política (article 23 de la Constitució) al privar-lo del seu escó el 22 d’octubre del 2021, després de mantenir consulta amb el president de la Sala Segona del Suprem Manuel Marchena. I, per això, proposa declarar la nul·litat de l’acord de la presidenta del Congrés de 22 d’octubre de 2021 que va expulsar per tota la legislatura.

Per tant, el TC, a l’aprovar a ponència, la setmana vinent, haurà distribuït el pes de l’excepcional decisió adoptada en les jornades del 21 i 22 d’octubre del 2021 sobre l’esquena de les dues institucions representades en la decisió per les seves dues personalitats: Marchena i Batet. Cert és que mentre el primer va comptar amb el suport de la sala de magistrats presidida per ell, la segona ho va fer contra una primera decisió de la Mesa del Congrés i contra un informe dels lletrats, informe que més tard, en l’ambient de pressió existent, es va modificar de paraula per consumar l’expulsió.

La magistrada Balaguer havia elaborat, segons ha sabut aquest diari, un primer esborrany de ponència a principisl de 2022 en què remarcava la falta de motivació de la presidenta Batet, un aspecte pel qual el recurs d’empara de Rodríguez elaborat per l’advocat Gonzalo Boye exigia l’anul·lació de l’acord de la presidenta del Congrés.

Però, en vista de la sentència dictada la setmana passada pel TC, que anul·lava la pena privativa de llibertat que es va fer constar en la resolució de la sentència del Suprem, ha desaparegut l’argument legal implícit amb què la Sala Segona del Suprem "va incitar" o "va induir": la "incompatibilitat sobrevinguda" o la "inelegibilitat sobrevinguda" per exercir com a diputat arran de dir que se’l condemnava a pena de presó quan s’havia convertit, per imperi de la llei, en multa.

La magistrada Balaguer estima que, després de la sentència del TC del 16 de gener passat per la qual va quedar sense efecte l’argument legal de la incompatibilitat o inelegibilitat sobrevinguda –llei orgànica de règim electoral o LOREG- en què Batet va decidir pel seu compte expulsar Rodríguez, el TC està en condicions de donar-li empara perquè s’ha vulnerat el seu dret a exercir la seva comesa d’acord amb el que estableix l’article 23.2 de la Constitució.

La partida de mus Marchena-Batet

La ponència, per tant, consagra la violació d’un dret fonamental i alhora anul·la l’acord de Batet.

A més de no triar la via fàcil o deferent, en aquest cas amb Batet, la magistrada Balaguer desenvolupa en els antecedents la seqüència completa dels fets, tota una novel·la amb el joc implícit dels seus principals protagonistes. La major part del text, precisament, conté els fets que condueixen al desenllaç. És com si Balaguer estigués dient: els fets parlen per si mateixos. La narració és precisa i completa.

Batet es va veure sotmesa, segons es desprèn del relat, a dues forces que actuaven sobre ella a l’uníson.

D’una banda, Vox i el Partit Popular, que van apressar des del primer moment l’expulsió de Rodríguez, brandint el fantasma d’una possible querella o actuació contra ella per la Sala Segona si "incomplia" –segons el primer dictamen dels lletrats no hi havia res per complir més que indicar al Suprem quan havia començat a córrer la pena d’inhabilitació de 45 dies per a sufragi passiu, i de l’altra, Marchena, arran de la consulta que ella mateixa va decidir fer-li abans d’executar Rodríguez.

Cap mesura d’expulsió

La decisió del TC que va anul·lar parcialment la sentència del Suprem –en l’aspecte fonamental de la pena de presó– ha revelat que els lletrats del Congrés –representats pel llavors cap Carlos Gutiérrez Vicén– tenien raó i no es desprenia cap mesura d’expulsió. El fiscal del Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, es va pronunciar en el sentit que ara proposa Balaguer encara que no s’havia anul·lat la sentència del Suprem.

El maig del 2022, Crespo va assenyalar: el fiscal en cap del TC conclou que el TC ha de resoldre: 1) "la declaració que ha sigut vulnerat el seu dret fonamental reconegut en l’article 23.2 de la Constitució [dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics...] i no ser-ne remogut si no és per causes i els procediments legalment establerts en relació amb el 23.1 [dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics] i 2) el restabliment al demandant de la integritat del seu dret i amb aquest objectiu que es declari la nul·litat de l’acord... i es remuntin les actuacions al moment anterior a la decisió esmentada a fi que els òrgans competents del Congrés dels Diputats amb ple respecte del dret fonamental vulnerat sobre els efectes en l’àmbit de la seva competència de la sentència de la Sala Segona de 6 d’octubre de 2021".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Crespo va ser molt clar: "En això objectivament té raó el demandant quan afirma que la presidenta del Congrés va anar ‘més enllà del que el tribunal sentenciador li sol·licitava’".

La resolució dels recursos, presentats a principis del 2022, ha tardat tant que les circumstàncies polítiques ja no permeten més que una victòria simbòlica de l’Estat de dret. Per la seva banda, Rodríguez podrà iniciar la reclamació contra l’Administració per a la reparació del mal produït. Aquests fets, almenys, no podran repetir-se.