El CNI va punxar el telèfon d’Aragonès sota l’acusació de dirigir els CDR

Quan l’abril del 2022 va esclatar el cas Pegasus d’espionatge a una seixantena d’independentistes, la llavors cap del CNI, Paz Esteban, va acabar uns dies més tard compareixent davant de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés. Allà va mirar de justificar que almenys 18 de les 60 persones espiades ho van ser amb autorització judicial. El més cridaner d’aquests noms era el del president. Gairebé dos anys més tard de les explicacions de la ja excap dels serveis d’espionatge –va ser cessada cinc dies més tard d’aquesta compareixença–, surten a la llum què van argumentar davant el jutge.

Un dels arguments de fons és que Aragonès era qui dirigia les accions dels CDR i que ho feia el marge del seu paper institucional. És a dir, hi havia un Aragonès de dia que feia de vicepresident del Govern de Quim Torra, i un Aragonès de nit que exercia de màxim responsable dels activistes. A la sol·licitud al jutge es va especificar que no es demanava la intervenció com a vicepresident, sinó per la "tasca de direcció i coordinació dels CDR".

Aragonès va entrar de vicepresident de la Generalitat el juny del 2018 quan el seu partit, ERC, ja havia començat a virar deixant enrere l’unilateralisme per apostar pel diàleg amb l’Estat. De fet, ell mateix va denunciar davant el jutge que va ser espiat quan negociava amb el PSOE la primera investidura de Pedro Sánchez. Llavors, per a ERC l’activitat dels CDR era més una incomoditat que un motiu de reivindicació. A la tardor del 2018, aquests Comitès de Defensa de la República fins i tot convocaven protestes i realitzaven pintades a la seu d’Esquerra.

Des del Palau de la Generalitat van considerar des del principi que l’escolta telefònica era injustificada però, ara que han conegut l’argumentació davant el jutge, encara ha incrementat més la indignació i la perplexitat. Des del Govern consideren una obvietat que Aragonès no va poder dirigir els CDR i lamenten que els motius dels serveis d’espionatge no tenen fonament.

Els primers detalls de la punxada a Aragonès han començat a transcendir des que un jutge va obligar a desclassificar part de la documentació del cas que obra en poder del CNI. El jutge de Barcelona Santiago García García, que investiga l’espionatge al president, va rebre ahir les tres resolucions del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas que han sigut desclassificades pel Govern de Sánchez. L’arribada d’aquests documents es produeix 24 hores abans que Esteban declari com a imputada.

Parts eliminades

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Aquesta documentació també la té la Generalitat com a part afectada. Des de la plaça de Sant Jaume no comenten de moment el fons, però sí la forma, ja que consideren que és insuficient. Fonts del Govern consultades per EL PERIÓDICO asseguren que són documents atapeïts de "parts eliminades", tapades per un suposat motiu de confidencialitat. "És impossible poder entendre el sentit de molts paràgrafs. Hi ha pàgines senceres ratllades", asseguren.

Fonts del Govern han defensat el seu paper en aquest assumpte. En primer lloc, argumenten que aquestes operacions del CNI es van iniciar "abans" de l’arribada de Sánchez a la Moncloa i que ni els serveis d’intel·ligència ni el Suprem han d’informar l’Executiu de les seves decisions. En segon lloc, les mateixes fonts confronten el que feia abans el PP respecte al que fa ara el PSOE: "Ara hi ha transparència. Amb el PP hi havia guerra bruta i policies paral·leles". Finalment, defensen que la desclassificació s’ha fet amb "el límit de la seguretat nacional" i a instàncies d’un jutge. Aquest divendres davant aquest jutge està citada Paz Esteban perquè aporti una mica de llum. n