Exagerar desequilibra la política

Puigdemont és un fugat, però no terrorista. També és eurodiputat, tot i que resulti estrany d’una persona que va decidir escapar de la justícia. És clar que les regles del joc democràtic en el qual som l’hi permeten. No hi ha més a parlar.

Tant el PP com el PSOE estan situats a la casella del joc que no els toca. Es veuen obligats a hiperbolizar el seu llenguatge de forma tan extrema que ben aviat seran irreconeixibles. I en política no hi ha res pitjor que un missatge desfigurat, per no creïble per als teus. Els altres, encantats.

I així arribem als graus de comparació, sempre d’alt risc. Félix Bolaños es veu en l’obligació de qüestionar-se la relació entre el terrorisme d’ETA i el procés. Sense voler obre un meló impossible, incomparable i fins i tot desagradable. Per moltes coses il·legals que passessin a la Catalunya del 2017, res a veure amb el que va haver de patir la societat basca durant molt temps.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Alhora, els dirigents del PP juguen de forma irresponsable al situar Carles Puigdemont en un espai terrorista. No és el lloc on hauria d’estar situat. Ni fa falta elevar-lo ni fer-lo descendir als inferns violents. Les seves culpes i irresponsabilitats van ser evidents. Va situar la Generalitat, o sigui l’Estat, és un espai d’irregularitat acceptada pels seus. El cop a la legalitat va ser de mil dimonis. Com al mus. Un envit a la totalitat. Però fins i tot en aquest posat tan virulent amb les institucions, va retirar la proclama en segons.

Una altra qüestió més profunda és allò que es considera sobre alguns CDR o l’agitació dels de Tsunami, on també hi ha matisos. Moltes sospites sobrevolen sobre els encausats de l’operació Judes, per exemple. Que una cosa és sortir de manifestació i acabar calant foc a un autobús públic i l’altra és organitzar-te abans de sortir de manifa per cremar-ho tot. A això se li va dir kale borroka, que la seva traducció del basc és carrer (kale) i lluita (borroka). Però això és feina de l’equilibri professional de la justícia.