Aragonès, sobre el seu espionatge: "És greu si Sánchez ho desconeixia"

L’espionatge amb el programa Pegasus a Pere Aragonès per part del CNI tensa la corda amb el Govern de Pedro Sánchez, tot i que sense que per ara estiguin en risc els ponts de negociació entre els dos executius a les portes de l’aprovació de la llei d’amnistia. Després que hagi transcendit que el motiu per punxar el telèfon del president és la sospita que ell portava la batuta de les actuacions dels CDR, el cap de la Generalitat ha exigit a la Moncloa que "s’aclareixi", que digui "tota la veritat" i mostri la seva voluntat d’"arribar fins al final" de la investigació. "És greu si Pedro Sánchez ho desconeixia, i pitjor si tenia coneixement d’això", ha etzibat. Aquest divendres, va declarar davant el jutge l’exdirectora del CNI Paz Esteban en un clima de tensió entre les parts en litigi.

En les últimes hores, sobrevola la pregunta sobre si el Govern espanyol estava al corrent o no de les escoltes a Aragonès en diferents moments entre el juliol del 2018 i el gener del 2020 i si hi ha hagut o no una intencionalitat política darrere o bé una actuació unilateral per part del servei d’intel·ligència espanyol. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va negar la major, a més de remarcar que l’actual govern no va autoritzar les escoltes a Aragonès. Ara bé, la desconfiança per part dels republicans, que són part indispensable per sostenir la majoria de la legislatura de Sánchez, persisteix.

El president va insistir en la "gravetat" que no sabessin que estava sent espiat perquè el Govern "ha d’estar informat del que fan els seus serveis secrets". Però encara va llançar una conjectura més: "Si ho sabien, estarien avalant l’espionatge a persones per defensar les seves idees polítiques". Algunes de les dates en què el seu telèfon va ser intervingut coincideixen amb episodis de negociació entre ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez i la confecció de la taula de diàleg. "Estàvem negociant amb el Govern, aquestes converses també les ha de tenir el CNI", va advertir. És per això que, després d’haver titllat de "propis de Mortadel·lo i Filemó" els motius esgrimits per espiar-lo, Aragonès eleva el to per demanar explicacions a la Moncloa i exigeix "col·laboració" amb la justícia amb la desclassificació de tots els documents.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

Sense trencar ponts

Amb tot, el Govern català va amb peus de plom i no té cap intenció de fer un gir en la seva aposta per la negociació amb el PSOE per avançar cap a l’amnistia i la consecució d’un referèndum. "No estem negociant per plaure, sinó per defensar els interessos de Catalunya", va assegurar, a més de deixar caure que "ja voldria el CNI" que pel seu espionatge es trenqués la negociació. Per ara, per exemple, s’ha esquivat demanar la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, com sí que va fer a la primavera del 2022, quan va esclatar el cas i es van dinamitar temporalment els ponts d’interlocució entre els dos governs. La relació es va reconduir amb l’únic cessament d’Esteban, mentre que Robles, de qui depenen els serveis d’intel·ligència, ha repetit en aquesta legislatura en el càrrec. I és que aquesta vegada la polèmica es revifa en plena negociació de la llei d’amnistia.