Junqueras i la incompatibilitat del jutge Murillo

¿Què se sent al conèixer el contingut de les intervencions telefòniques que un ha autoritzat a practicar i deliberar després al tribunal que ha de resoldre un recurs de l’escoltat? És el cas de Pablo Lucas i Oriol Junqueras. Caldrà esperar a conèixer la reacció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però no és difícil intuir la sorpresa dels jutges europeus davant la "normalitat" de la conducta del magistrat Lucas de la Cueva, que va ser candidat del sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el desembre del 2022 a ser magistrat del Tribunal Constitucional, sense èxit.

Lucas Murillo de la Cueva és el jutge encarregat d’estudiar les activitats del CNI des del 2009. El seu últim mandat va ser renovat el 2019 i els cinc anys vencen el novembre del 2024. ¿Com opera el jutge que atén el CNI? És l’encarregat de rebre els lletrats del CNI, els que li exposen els casos en els quals l’activitat d’intel·ligència provoca una restricció de drets fonamentals: entrada i registre de domicilis, intervencions telefòniques i d’altres accions.

El jutge, en secret, pren nota i redacta una interlocutòria, com qualsevol altre jutge, en què autoritza les mesures que se li demanen. L’esmentada interlocutòria és secreta. El CNI dona compte després al jutge el que han permès conèixer les mesures adoptades. Quan es vol prorrogar la mesura d’intervenció, el CNI informa el jutge sobre les raons i aquest torna a redactar una resolució, sempre secreta, que dona llum verda a la pròrroga o la denega.

Incompatibilitat

Per tant, Lucas coneix les transcripcions de les intervencions telefòniques a Junqueras i Aragonès, entre molts altres afectats per les mesures d’intervenció autoritzades. I això no el va portar a plantejar-se cap incompatibilitat quan després d’emetre aquestes autoritzacions –la d’Aragonès ja és pública al ser desclassificades les interlocutòries per decisió del Govern– va haver de participar en la secció quarta de la Sala Tercera, del contenciós-administratiu, en dues circumstàncies. La primera va ser 9 de gener del 2020, quan juntament amb els seus col·legues (Luis María Díez Picazo, Jorge Rodríguez-Zapata, Celsa Pico i Pilar Teso) va donar suport a la interlocutòria que va desestimar les mesures cautelaríssimes urgents que va sol·licitar la defensa de Junqueras contra la decisió de la JEC de privar-lo del seu escó al Parlament Europeu. I la segona, quan el 12 de maig del 2021, com a president de la secció quarta i ponent de la sentència la secció en què va desestimar el recurs de Junqueras contra l’acord de la JEC del 3 de gener del 2020 i li va imposar les costes d’aquest dona la circumstància que Lucas, actual president en funcions de la Sala Tercera del Suprem, va ser proposat pel sector conservador del CGPJ al novembre i desembre del 2022 com un dels dos candidats que s’havia d’incorporar al Tribunal Constitucional (TC). José María Macías, soci del bufet Cuatrecasas, i líder més dur del sector conservador, va idear la candidatura de Lucas aprofitant el seu tarannà centrista per vendre-la millor al sector progressista.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

No va colar. Els progressistes dins del CGPJ i del TC van saber al seu degut temps que l’entrada de Lucas al TC venia carregada de compromisos amb la dreta per frustrar la presidència de Cándido Conde-Pumpido al TC. Va ser llavors quan Macías va proposar María Luisa Segoviano, magistrada de la Sala Tercera del Suprem, amb la idea que els progressistes rebutgessin la iniciativa i es mantingués el bloqueig al TC. Macías va es tornar a equivocar. I amb Segoviano es va consolidar la majoria progressista.

La incorporació del "jutge del CNI" al TC amb procediments del procés i resolucions impugnades pendents davant el tribunal de garanties hauria sigut una bomba d’efecte retardat. Perquè sembla evident que Lucas no ha considerat abstenir-se al Suprem pel seu coneixement "secret" del contingut de les intervencions telefòniques als dirigents independentistes. "L’incident Lucas-Junqueras suggereix que el sistema de control de les activitats del CNI que poden afectar drets fonamentals que consagra la Constitució ha de ser reformat. Les escoltes han aflorat una situació que requereix més garanties. És una tasca urgent", va assenyalar un magistrat a EL PERIÓDICO.