El jutge impulsa la investigació de la trama russa del procés sobiranista

Després de revisar l’"abundant documentació" que hi ha en la causa, el magistrat assegura haver trobat dades que confirmarien les "estretes relacions" d’alguns dels investigats amb "individus de nacionalitat russa, alemanya i italiana", algunes de les quals ocupava càrrecs diplomàtics i tenia "relacions amb els serveis secrets russos" i, fins i tot, amb membres de partits d’extrema dreta a Itàlia i Alemanya. L’interès dels investigats, recalca el jutge, era establir vincles d’"influència política i econòmica" amb una hipotètica Catalunya independent, cosa que desestabilitzaria la UE.

El magistrat ha prorrogat sis mesos la investigació per la complexitat de les indagacions, la quantitat de documentació encara per revisar i la intenció d’aprofundir en les relacions entre líders i activistes independentistes amb ciutadans de Rússia, com Nikolai Sadovnikov, un misteriós exdiplomàtic d’aquest país i hipotètic empresari, que es va reunir, amb Puigdemont dies abans de la fracassada declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre del 2017.

Les dues trobades que es van celebrar a la residència que ocupava Puigdemont en aquella època van ser propiciades per Terradellas, llavors amic de l’expresident, i en aquestes trobades també hi van participar el rus Serguei Motin (un presumpte militar ja mort) i el català Jordi Sardà Bonvehí (implicat en una presumpta estafa amb una venda de gas a Ucraïna), tal com va avançar EL PERIÓDICO el maig del 2022, en una investigació conjunta amb Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP) i a la que s’ha unit ara SWR, canal afiliat a la televisió pública alemanya (ARD).

La suposada ajuda

Els que es van presentar com a emissaris de Rússia van oferir a Puigdemont una suposada ajuda econòmica i militar a una futura Catalunya independent en les trobades citades. A canvi, van reclamar una legislació favorable a l’ús de les criptomonedes per poder crear una gran veta mundial de moneda virtual. Per parlar de bitcoins, aquests presumptes representants del Kremlin es van arribar a reunir amb Elsa Artadi, llavors persona de confiança de Puigdemont, a l’hotel Colón de Barcelona.

L’exdirigent de Junts va admetre davant el jutge que l’expresident la va enviar a aquesta trobada tot i que va precisar que "tot va tenir poc rigor". Precisament, part de la investigació de la denominada operació Voloh se centra a desxifrar algunes transaccions fetes en criptomonedes. El magistrat afegeix a la interlocutòria un anònim rebut el desembre passat al jutjat i que resumeix una investigació periodística sobre la trama russa i la reunió amb Sadovnikov.

El jutge relata en la seva interlocutòria una conversa entre Terradellas i David Madí, ex alt càrrec de CDC, en què el primer assegura que l’expresident li havia parlat de criptomonedes: "Hem d’anar cap allà". El magistrat afirma que d’aquestes paraules "sembla inferir-se" que la intenció última "és provocar un canvi en el model econòmic, transformant els recursos monetaris" dels quals es pugui disposar en criptomonedes. La finalitat, incideix, és "evitar les accions de control dels poders públics".

El togat inclou en el seu escrit un manuscrit de Terradellas en el qual apareix el nom de "Putin", la paraula "finançament" i "unificar bitcoin, demà [hi ha una expressió ratllada] del volàtil i a sota a l’or". En un cercle figura "màquina", a continuació "estat protector" i després legislació adequada al nou model econòmic. Fins al moment, els investigadors no han pogut aclarir la relació amb les altres persones esmentades al manuscrit: "Trapero-Artadi-MHP [Molt Honorable President] i, a sota, Putin".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El magistrat també fa constar que Alay va mantenir una conversa per WhatsApp amb l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en què es refereixen a la necessitat que l’expresident, ja a Bèlgica, no critiqui l’actitud de Putin i del president de Bielorússia, Víktor Lukaixenko, respecte al dissident rus Alekséi Navalni. Segons l’opinió del jutge, això revela "de manera inequívoca" els seus "contactes amb alts dirigents del Kremlin".

El jutge exposa que aquests contactes amb personalitats russes "es van portar a terme tant abans de la suposada declaració d’independència com després, quan Terradellas ja no era el punt de contacte en l’àmbit rus" (al ser detingut) i va ser "substituït" per Alay. Si els contactes amb Rússia van existir abans i després d’octubre del 2017 pot concloure’s, segons el togat, que "hi havia alguna persona comuna entre Terradellas i Alay i per sobre d’ells que permetés tals contactes".