Llei d’amnistia: en què consisteix, com es justifica i qui beneficiarà

Una vegada conegut el text de l’acord firmat entre el PSOE i Junts per Catalunya per a la investidura de Pedro Sánchez i la mateixa llei d’amnistia, s’ha pogut posar fi a les especulacions, perquè com es justifica i a qui beneficia apareix negre sobre blanc al text de 21 pàgines registrat aquest dilluns al Congrés dels Diputats. Els signants asseguren des que es va conèixer l’acord que han sigut extremadament curosos perquè no tenen dubtes que d’una manera o una altra acabarà al Tribunal Constitucional i compten que acabi sent avalada.

Aquestes són les principals claus que es poden extreure del text del pacte:

El text de la llei d’amnistia recorda la promulgació de lleis d’amnistia en altres països i a Espanya, així com sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’abril del 2021 i de desembre del mateix any que les avalen. També esmenten el reconeixement que diuen que ha fet el Tribunal Europeu de Drets Humans a la seva «validesa i oportunitat política», amb el límit de les «greus violacions dels drets humans».

Aclarit el suport europeu a la norma, la llei justifica la seva promulgació en «el debat» que va suscitar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, del 2010, que va suposar «una tensió institucional que va donar lloc a la intervenvión de la justícia i una tensió social i política que va provocar la desafecció d’una part substancial de la societat catalana cap a les institucions estatals, que encara no ha desaparegut».

Afegeix que les Corts acudeixen al mecanisme constitucional de l’amnistia «quan ja s’han superat els moments més acusats de la crisi i toca establir les bases per garantir la convivència de cara al futur». «L’aprovació d’aquesta llei orgànica s’entén, per tant, com un pas necessari per superar les tensions referides i eliminar algunes de les circumstàncies que provoquen» aquesta «desafecció».

Considera que «es podria agreujar en els pròxims anys a mesura que se substanciïn procediments judicials que afecten no només els líders d’aquell procés (que són els menys nombrosos), sinó també els múltiples casos de ciutadans i fins i tot empleats públics que exerceixen funcions essencials en l’administració autonòmica i local i el processament i eventual condemna i inhabilitació dels quals produiria un trastorn greu en el funcionament dels serveis en la vida diària dels seus veïns i, en definitiva, en la convivència social».

«Es tracta, doncs, d’utilitzar els instruments que estiguin en mans de l’Estat per procurar la normalització institucional després d’un període de greu pertorbació, així com continuar afavorint el diàleg, l’entesa i la convivència», afirma, en un procés que diu que està «inspirat, a més, per la interpretació que ofereix el Tribunal Constitucional sobre les obligacions polítiques dels poders públics» en la seva sentència del 2014, que va declarar que «els poders públics i molt especialment els poders territorials que conformen el nostre Estat autonòmic són els que estan cridats a resoldre mitjançant el diàleg i la cooperació els problemes que es desenvolupen en aquest àmbit».

Aquesta llei orgànica «amnistia els actes que hagin sigut declarats o estiguessin tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa o comptable, vinculats a la consulta celebrada a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i al referèndum d’1 d’octubre del 2017 (declarats tots dos inconstitucionals en les sentències del Tribunal Constitucional 31/2015, de 25 de febrer, i 114/2017, de 17 d’octubre), que s’haguessin realitzat entre l’1 de gener el 2012, any en què van començar a desenvolupar-se els fets del procés independentista, i el 13 de novembre del 2023».

Inclou «no només l’organització i celebració de la consulta i el referèndum, sinó també altres possibles il·lícits que guarden una profunda connexió amb aquests, com poden ser, per exemple, els actes preparatoris, les diferents accions de protesta per permetre’n la celebració o mostrar oposició al processament o condemna dels seus responsables, incloent-hi també l’assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol tipus, protecció i seguretat als responsables, així com tots els actes objecte de d’aquesta llei que acrediten una tensió política, social i institucional que aquesta norma aspira a resoldre d’acord amb les facultats que la Constitució confereix a les Corts Generals». 

Després d’aclarir que estar inclòs en l’amnistia no suposa dret a percebre cap amnistia ni donarà lloc a la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa o sanció, fins i tot les imposades pel 9-N pel Tribunal de Comptes, ja que ja són fermes, la llei deixa clar que s’anul·laran les penes encara pendents complir o les ordres d’arrest dictades, com té pendent l’expresident Carles Puigdemont.

El que en queda exclòs són «els actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat», així com «els actes tipificats com a delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants», que s’imputen a alguns policies per les càrregues de l’1-O. D’aquesta forma caldrà veure com se substancia el procediment seguit per les accions de Tsunami Democrátic i l’última decisió del jutge Manuel García-Castellón de vincular l’expresident català Carles Puigdemont i imputar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i 10 persones més. En cas de tirar endavant els arguments de la fiscalia en el seu recurs, estaria inclòs en la causa.

Els condemnats pel Tribunal Suprem en la sentència d’octubre del 2019 i els fugits de la justícia espanyola per aquesta causa veuran esborrats els seus antecedents penals i s’hi podrà incloure els processats per terrorisme i tinença i fabricació de substàncies explosives en la causa oberta a la presumpta cèl·lula Equip de Resposta Tàctica dels CDR, ja que no tenen accions concretes contra les persones.

La llei també es refereix a tots els procediments seguits al Tribunal Superior de Justícia català contra els que eren membres de la Mesa del Parlament sota la presidència de Carme Forcadell o contra aforats, com Meritxell Serret, condemnada per desobediència greu. També contra funcionaris i càrrecs intermedis de la Generalitat, com el diputat d’ERC i exsecretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i l’exsecretari d’Hisenda i ara president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, per als quals la fiscalia demanava set i sis anys de presó.

També els ciutadans que estiguessin immersos en algun procediment i els 35 encausats pel Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en l’1-O i l’acció exterior. L’amnistia modifica la norma reguladora de l’òrgan fiscalitzador per assegurar l’arxivament de les seves actuacions amb o sense el judici previst per a aquest divendres ja celebrat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’amnistia no inclou el terme ‘lawfare’ (persecució judicial contra opositors polítics), al qual donava carta de naturalesa l’acord firmat entre el PSOE i Junts, i que va aixecar les protestes de tot el món judicial de qualsevol sensibilitat pel paràgraf que incloïa («les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran en la pròxima legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte ‘lawfare’ o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives»). La pròxima legislatura estan previstes diverses comissions parlamentàries: el cas Pegasus, les clavegueres de l’Estat i els atemptats del 17-A.

El mateix Puigdemont havia qualificat de ‘lawfare’ la causa de Tsunami Democràtic i en un dels seus escrits a l’Audiència Nacional s’esmentava com a tal el procediment seguit contra el seu advocat, Gonzalo Boye, per blanqueig de capitals presumptament procedents del narcotràfic. També l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó per fragmentar contractes per beneficiar un amic, afirmava ser víctima del ‘lawfare’.