Galícia dona el tret de sortida a la campanya menys gallega

En un moment van pensar que la crisi dels pèl·lets podia ser el revulsiu per convèncer els gallecs que l’hora del canvi havia arribat després de 15 anys ininterromputs de governs del PP. La crisi va evidenciar notables errades a la Xunta, però insuficients per tombar el seu gabinet. I el mar i el temps es van aliar amb els populars per allunyar els microplàstics de la costa. El fantasma del Prestige que alguns van voler ressuscitar es va esfumar amb el vent.

Ara, des de l’esquerra, busquen un altre estímul que empenyi els seus votants –sobretot els reticents o indecisos– a l’urnes, com el 23J van ser els pactes dels populars amb Vox. I tot en un escenari polític estatalitzat.

Amb menys de dos anys al capdavant de la Xunta heretada d’Alberto Núñez Feijóo però amb l’experiència d’haver sigut el seu número dos al Govern 15 anys, Alfonso Rueda aspira a la seva primera majoria absoluta. A Rueda no li val amb guanyar, ha d’aconseguir 38 escons perquè no té aliats amb qui governar (els sondejos no donen opcions a Vox).

Buscant el vot de càstig

El candidat popular, influït per Gènova, on hi ha el seu mentor, ha optat per espanyolitzar la campanya al proclamar per activa i per passiva que el seu rival és Pedro Sánchez, buscant així un vot de càstig el 18-F. La frenada de Junts al Congrés al projecte de llei d’amnistia el beneficia i perjudica més un PSOE que no viu el seu millor moment. Rueda surt a guanyar, però fins i tot en cas de victòria, el seu somriure la nit del 18-F serà complet o no en funció dels escons que aconsegueixi en comparació amb el seu cap de files. Si es queda a prop dels 42 diputats que ara té el PP o els conserva, sap que tindrà màniga ampla i podrà formar el seu equip de govern amb total llibertat. Si l’absoluta és pels pèls, serà president, però amb una posició dins de la fortalesa més delicada. I si la perd, s’obrirà una crisi en el PPdeG, però també en el PP nacional.

Ana Pontón, la candidata nacionalista, trepitja fort. Amb l’aval dels 19 escons que la converteixen en la líder de la primera força de l’oposició, aspira a ser la primera dona presidenta de la Xunta i la primera nacionalista a Galícia, però ho fa amb un discurs light, en el qual busca ampliar espectre, ja que sap que només amb el vot nacionalista l’arribada al despatx de San Caetano no és possible. No parla de sobirania, d’independència. Prefereix centrar-se en polítiques socials i en missatges verds, i en picades d’ullet a les votants femenines.

Amb una precampanya molt presidenciable, en què s’intenta visualitzar com a factible una Pontón mandatària, la candidata del BNG busca el vot de "tots els que se sentin gallecs", inclosos els que se sentin gallecs i espanyols. Són els tercers comicis de Pontón com a candidata.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El PSOE, per la seva banda, es bolcarà en la campanya de Xosé Ramón G. Besteiro. Pedro Sánchez estarà demà en un míting a Ourense i ja va viatjar a Lugo i la Corunya. Pretén una derrota de Rueda per debilitar el lideratge de Feijóo, i la seva aposta ha sigut Besteiro amb l’hàndicap que ha arribat tard a la carrera per la presidència i que el candidat ha decidit compaginar la campanya amb el seu escó al Congrés. Cosa que l’obliga viatjar a Madrid per assistir als plens. L’objectiu és esperonar els 479.000 gallecs que en les eleccions del juliol van votar el PSOE. Són 200.000 electors més amb la papereta socialista que en els comicis autonòmics del 2020.

Sumar pretén entrar al Parlament gallec amb Marta Lois. Els sondejos vaticinen que té opcions d’entrar per la Corunya i Pontevedra. Està al tall del 5% dels vots necessaris per aconseguir una acta. Per a Yolanda Díaz és vital. És la seva primera contesa des de l’estrena del seu partit i des de la ruptura amb Podem.