La junta de fiscals de la sala penal del Suprem vota dimarts sobre el terrorisme i Puigdemont

El fiscal general de l’Estat deixa en mans de la secció primera de la sala penal de l’alt tribunal la postura sobre l’exposició raonada del magistrat García-Castellón, la seva ponència ha recaigut en el fiscal Álvaro Redondo

La junta de fiscals de la sala penal del Suprem vota dimarts sobre el terrorisme i Puigdemont

Xavier Amado / EPE

5
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha deixat en mans de la junta de la secció primera de la sala penal del Tribunal Suprem la decisió d’informar la Sala d’Admissió de l’esmentat tribunal sobre la sol·licitud del jutge Manuel García-Castellón (exposició raonada) d’imputar a l’eurodiputat Carles Puigdemont per un presumpte delicte de terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Segons ha sabut EL PERIÓDICO, la junta de fiscals que formen la secció primera de la sala penal deliberarà dimarts, a partir de les 10, al madrileny carrer de Fortuny, 4, sobre la base d’una ponència encarregada al fiscal Álvaro Redondo i votaran sobre l’informe.

No seran, doncs, els quatre fiscals en exclusiva –o algun d’ells– que van portar l’acusació en el judici del procés, ni la tinenta fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez, els que n’informaran. Però tres d’ells -Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza– integren la secció primera, que compta amb 13 fiscals. La presideixen Cadena i també el fiscal de sala, Javier Sánchez-Covisa.

Els fiscals compten des de la setmana passada amb les dues peces-base de la deliberació i votació: l’exposició de 101 pàgines del jutge García-Castellón, elevada al Suprem el 21 de novembre del 2023 i un extens esborrany de la ponència del fiscal Redondo.

Per tant, els informes de la Fiscalia de l’Audiència Nacional contraris a la qualificació de la causa del Tsunami Democràtic –manifestacions i tall de carreteres el 2019, en protesta contra la sentència del procés- com a delicte de terrorisme i a la participació de Puigdemont en el lideratge de l’esmentat moviment no formaran, en principi, part del debat.

L’últim escrit del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va ser elevat dimecres passat, en què defineix el que entén com inexactituds i incongruències de l’exposició de García-Castellón (barreja del cas dels CDR o Comitès de Defensa de la República, amb el cas Tsunami).

La Fiscalia continua sense entendre per què el jutge va haver de presentar amb pressa la seva exposició, quan no hi ha fets en una causa que data del 2019. Sobretot quan el recurs del fiscal davant la sala penal de l’Audiència Nacional encara està pendent de resolució.

Contra l’amnistia

L’informe, doncs, serà debatut aquest dimarts en la junta de fiscals i elevat a la Sala d’Admissió de l’exposició que presideix el magistrat Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Álvaro Redondo és un fiscal membre de la conservadora Associació de Fiscals. Com sol dir, "hi ha tendències polítiques en la judicatura però el jutge, abans de tenir una orientació política, és jutge. El jutge té una orientació que tota persona ha de tenir. Tota persona viu en un entorn, llegeix una premsa, comenta amb els amics, té una ideologia. No podem apartar-la".

Redondo, per exemple, ha escrit contra la viabilitat constitucional d’una llei d’amnistia. Segons estima "respectant la posició política que cada sector d’opinió prefereixi assumir, des del punt de vista jurídic, no hi ha dubte de la inviabilitat constitucional d’una llei d’amnistia, tret de l’actualment vigent de 1977. Seria necessària una reforma constitucional reforçada, amb l’aprovació de la mateixa per dos terços de les dues cambres, en dues successives legislatures, i aprovació per referèndum de tal acord, perquè la referida llei fos constitucionalment viable, a l’afectar la reforma al títol segon de la Constitució".

La Sala d’Admissió pot fer cas o no de l’informe dels fiscals del Suprem. Hi ha exemples en el sentit que l’informe del fiscal no ha impedit iniciar diligències per imputar a un aforat.

Alguns casos en què participen dos protagonistes en el Tsunami Democràtic van ser el de Baltasar Garzón, investigat el 2012 per delictes de prevaricació i de suborn. Una investigació que va portar endavant Marchena, amb l’oposició de Cadena, cas finalment arxivat.

L’altre és el de la jutge i diputada María Victoria Rosell, contra la qual el Suprem admetia una querella el 2016 del llavors ministre José Manuel Soria per Marchena i quatre magistrats més. Va ser també arxivada amb un dels "testimonis de càrrec" contra ella i a favor de Soria, el jutge Salvador Alba, condemnat més tard per prevaricació, suborn i falsedat a pena de 6 anys i mig de presó. També en aquest cas, el fiscal Cadena va informar en contra de l’admissió a tràmit.

Segons es va disculpar Marchena amb Rosell en una trobada que van tenir els dos anys després, a la seu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), "l’havien enganyat".

En el cas de Rosell qui va portar la instrucció al Suprem va ser el magistrat Juan Ramón Berdugo. També en l’exposició raonada sobre Puigdemont i el terrorisme Berdugo –que va ser magistrat en el tribunal del procés- ha sigut nomenat instructor.

Suplicatori

La Sala d’Admissió, cas d’admetre l’exposició raonada del jutge García-Castellón, passarà la investigació dirigida a comprovar la qualificació i els indicis contra l’eurodiputat Puigdemont a Berdugo, que haurà de realitzar múltiples diligències i en tot cas obrir la personació als quals així ho sol·licitin. Un procediment que pot durar diversos mesos fins a resoldre si, finalment, s’eleva al Parlament Europeu un suplicatori (permís) per procedir contra Puigdemont. Caldrà veure si aleshores l’expresident de la Generalitat torna a obtenir, cas de presentar-se per Junts per Catalunya a les eleccions de juny, un escó.

Notícies relacionades

Fonts judicials consultades apunten que amb els "indicis presentats a correcuita per García-Castellón, després de tenir congelada la peça de Tsunami durant quatre llargs anys i sense fets nous, difícilment es llançaria el Suprem a demanar un suplicatori al Parlament Europeu quan durant llargs anys d’escrits i suplicatoris el tema del terrorisme ha brillat per la seva absència". Però altres juristes emmarquen la decisió en l’ambient antiamnistia de l’Estat judicial espanyol.

"Com es tracta d’obrir el curs a diligències per part de l’instructor no es pot descartar que la Sala Segona vulgui mantenir aquesta espasa de Dàmocles. Pot fer-ho de dues maneres: una tornant l’exposició a García-Castellón –cosa que va fer en el cas Dina amb Pablo Iglesias, perquè continués indagant en l’estrafolari cas d’una targeta de telèfon feta malbé– però també pot fer-ho admetent l’exposició raonada i descarregar en el magistrat Berdugo les diligències, que portaran el seu temps", assenyala una altra font consultada.