Una població envellida, dispersa i amb un ull al mar
A Galícia hi ha més del doble de persones de més de 64 anys que menors de 16, una de les taxes d’envelliment més grans d’Espanya. És també una comunitat de contrastos, entre el medi rural i urbà, i amb una economia marcadament marítima.
Al marge de les claus polítiques, de les promeses i declaracions, la Galícia que acudeix a les urnes el pròxim 18 de febrer és la cinquena comunitat autònoma més poblada d’Espanya, la sisena economia de l’Estat, amb una població envellida, geogràficament dispersa i que viu amb un ull posat al mar.
Aquestes són algunes de les principals xifres de la realitat gallega que permeten una radiografia de la comunitat en vigílies de la crida a les urnes.
La segona comunitat amb més envelliment.
A Galícia viuen 2.696.177 persones, segons les últimes dades del padró de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que reflecteixen un augment de 5.713 habitants durant el 2023 i la situen com la cinquena comunitat més poblada d’Espanya. Tres de les quatre províncies gallegues (la Corunya, Pontevedra i Ourense) van guanyar població el 2023 i només Lugo va perdre habitants.
Per sexes, són més les dones (1.399.428) que els homes (1.296.749) i per edats, el gruix de la població correspon a la franja d’edat d’entre 25 i 64 anys; hi ha 529.933 joves –fins a 24 anys– i 702.630 majors de 64 anys, dels quals 2.039 de centenaris. Segons l’índex d’envelliment de l’INE, Galícia és la segona comunitat més envellida d’Espanya, només per darrere d’Astúries, amb un índex del 218,09%, és a dir, que hi ha 218 persones més grans de 64 anys per cada 100 menors de 16.
La població es concentra a l’eix la Corunya - Vigo.
El 88% de la població de Galícia viu als set grans nuclis urbans de la comunitat, dels quals només Vigo (293.652) i la Corunya (247.376) superen els 100.000 habitants, d’acord amb les dades de l’Institut Gallec d’Estadística. L’eix entre aquestes dues ciutats concentra la majoria de la població, cosa que suposa que la densitat de població de les províncies de Pontevedra (209,8 habitants per quilòmetre quadrat) i la Corunya (140,9) estigui molt per sobre de la mitjana nacional i que contrasti amb la d’Ourense (41,8) i Lugo (32,9), entre les més baixes d’Espanya. L’existència d’aquestes dues Galícies, juntament amb una orografia complicada en el medi rural, es tradueix en una de les realitats que marca la vida a la comunitat.
Sanitat als llocs intermedis del país.
Amb 0,85 metges d’atenció primària per cada mil habitants, Galícia està als llocs intermedis de la taula respecte a altres comunitats i lleugerament per sobre de la mitjana nacional (0,78), segons els Indicadors Clau del Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat. Quant al nombre de llits hospitalaris, a Galícia n’hi ha prop de 8.000 (2,8 per cada mil habitants), de nou una mica per sobre de les 2,4 del conjunt del Sistema Nacional de Salut. L’esperança de vida és de 83,23 anys, 80,38 en el cas dels homes i 86,01 en el de les dones.
Alumnes líders en ciències, però baixen en lectura.
L’últim informe PISA sobre competències educatives reflecteix un retrocés generalitzat per als estudiants de l’OCDE a causa de la pandèmia. A Galícia, cauen les notes en les tres àrees analitzades (ciències, matemàtiques i lectura). No obstant, Galícia, juntament amb Castella i Lleó, segueix al capdavant de la taula en ciències (506 punts), molt per sobre de la mitjana espanyola i de l’OCDE, i també destaca, juntament amb Cantàbria, com a líder en l’índex d’equitat, el que mesura les oportunitats dels alumnes sigui quina sigui la seva renda.
En matemàtiques passa del cinquè al vuitè lloc i, quant a competències lectores, retrocedeix des del primer lloc al setè. Galícia és, juntament amb Navarra, el País Basc, la Rioja i Cantàbria, una de les cinc comunitats autònomes espanyoles que han aconseguit situar-se el 2023 per sota de la mitjana europea en fracàs escolar primerenc.
La cinquena taxa d’atur més baixa d’Espanya.
Notícies relacionadesEl sector serveis aporta un 65,9% al PIB gallec, seguit de la indústria (15,5%), la construcció (5,7%) i el de l’agricultura i la pesca (4,6%), segons dades de l’Institut Gallec d’Estadística. No només la pesca, sinó tots els sectors viuen d’una manera o una altra amb un ull posat al mar, com el turisme o la indústria naval. Galícia és la sisena economia d’Espanya en volum de PIB i ocupa l’onzè lloc en renda per càpita (15.650 euros el 2022, segons l’última Comptabilitat Regional de l’INE).
Al tancament del 2023 hi havia 114.700 persones aturades a Galícia, de les quals 61.700 eren dones i 53.000, homes. La taxa d’atur, un 9,15%, és la cinquena més baixa entre totes les comunitats autònomes. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) al tancament del 2023, la taxa d’atur entre els joves gallecs (menors de 25 anys), amb un 21%, és la tercera més baixa d’Espanya.
