Redondo va canviar de criteri sobre Puigdemont al parlar amb el seu superior

Redondo havia confeccionat un esborrany que va consultar amb diversos fiscals. En aquest esborrany, el fiscal considerava que hi havia un nombre de fets i indicis i que per tant calia continuar la investigació amb aquells que fins ara, per ser aforats, han de passar per una decisió del Suprem per obtenir primer el suplicatori al Parlament Europeu –cas de Puigdemont– i després ser comminats a prestar declaració en qualitat d’imputats.

La idoneïtat de Redondo per elaborar l’informe que li tocat per tanda no s’ha qüestionat en la junta de fiscals de la secció primera del Penal del Suprem celebrada dimarts de la setmana passada. Però com va assenyalar EL PERIÓDICO, el fiscal és contrari a la llei d’amnistia, sobre la qual s’ha manifestat en mitjans de comunicació. Segons estima "respectant la posició política que cada sector d’opinió prefereixi assumir, des del punt de vista jurídic, no hi ha dubte de la inviabilitat constitucional d’una llei d’amnistia, tret de l’actualment vigent de 1977. Seria necessària una reforma constitucional reforçada, amb l’aprovació d’aquesta per dos terços de les dues cambres, en dues successives legislatures, i aprovació per referèndum de tal acord, perquè la referida llei fos constitucionalment viable, a l’afectar la reforma el títol segon de la Constitució".

Tan taxatiu rebuig va portar la junta, segons fonts solvents, a plantejar-se la possibilitat que Redondo no fos el fiscal més adequat per realitzar la ponència, tenint en compte que precisament el jutge García Castellón està posant en dificultat de facto, amb la seva exposició raonada, la tramitació de la llei d’amnistia. Precisament, Junts per Catalunya va votar en contra de la proposició la setmana passada en el ple del Congrés. No obstant, la possibilitat de l’abstenció va quedar diluïda i no hi va haver decisió respecte a això. El fiscal Redondo va informar que havia mantingut una conversa amb el fiscal general sense donar explicacions sobre el seu contingut. Però fonts consultades per EL PERIÓDICO assenyalen que Redondo va modificar la seva posició inicial, favorable a acceptar l’exposició raonada, per assumir el plantejament de la Fiscalia General de l’Estat.

Malestar amb el president

Amb tot, la ponència contrària a l’exposició raonada no és garantia que els 15 fiscals de la secció primera (són 12 o 13 si es computen les baixes i llocs vacants) acceptin el punt de vista de Redondo. Hi ha malestar entre els fiscals per les afirmacions del president del Govern espanyol, divendres passat a Brussel·les, en el sentit que "així al final ho conclouran els tribunals, que estaran tots els independentistes catalans amnistiats perquè no són terroristes". Aquesta referència als tribunals ha sigut rebuda amb irritació quan precisament la junta de fiscals ha de prendre una posició sobre si la resistència de Tsunami Democràtic el 2019 és terrorisme o no.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els fiscals debatran i votaran. Però seran els caps de la secció segona -Fidel Cadena i Javier Sánchez-Covisa– qui una vegada sentits els seus companys plasmaran en un informe la posició. El fiscal general de l’Estat podia haver assumit la responsabilitat directa d’informar el Suprem delegant en la tinenta fiscal, Ángeles Sánchez, però va preferir fer-ho a través de la junta de fiscals, cosa que va sorprendre no pocs fiscals.

La decisió sobre l’exposició raonada l’adoptarà la Sala d’Admissió de la Sala Segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena. Aquesta sala pot tornar l’exposició perquè García-Castellón continuï investigant sense cridar declarar a Puigdemont i altres aforats, o admetre l’exposició i encarregar a l’instructor ja designat, Juan Manuel Berdugo, que assumeixi les múltiples diligències que s’han de realitzar.