Els fiscals en cap es van excedir

I llançats a l’arena de la crida politicopartidista, gairebé sense adonar-se’n, 12 fiscals, entre ells un dels fiscals en cap, Fidel Cadena, van votar a favor de qualificar com a terrorisme els fets, i dos, entre ells el fiscal en cap Joaquín Sánchez-Covisa, en contra. Un altre fiscal, potser l’únic que va avisar, Manuel Martínez, va dir que no hi veia això de terrorisme, però que igualment no era el moment de definir el delicte, tot i que hi havia, clar, fets delictius (i que podia, va dir, tractar-se d’organització criminal). Però és que ni estaven convocats per resoldre sobre el delicte ni tenien, en tot cas, el material necessari per fer-ho.

Els interrogants

I precisament, tota la tensió informativa, per així dir-ho, s’ha concentrat en l’aclaparadora victòria de 12 a tres dels fiscals que han firmat l’acusació per terrorisme. Això és un reflex del que ha sigut un clar desbordament polític en el qual es va superar l’objecte d’aquesta junta de fiscals ordinària del 6 de febrer.

El que més crida l’atenció: que els fiscals en cap participessin en el debat sense fer una exhortació a mantenir-se en els límits, és a dir, si els indicis contra Puigdemont per entregar-lo a la competència del Suprem són suficients o no. La votació en aquest segon punt ha sigut d’11 fiscals que van considerar suficients els indicis contra quatre en el bàndol contrari. ¿Es pot només amb l’exposició raonada adoptar una posició tan temerària sobre la participació d’aforats? ¿A ningú li ha passat pel cap, per exemple, que les conclusions del jutge García-Castellón són legalment combatudes per la Fiscalia de l’Audiència Nacional? ¿Ningú va sentir o va llegir que en lloc d’esperar la resolució del recurs del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, a la Sala Penal d’aquest tribunal, el jutge va elevar l’exposició raonada de pressa i corrent?

I tenint en compte que al saber-se que el fiscal Álvaro Redondo seria el ponent es va assenyalar a la junta setmanal que potser no fos la persona més ben situada per elaborar l’informe per haver escrit un article en el qual va assenyalar que "no hi ha dubte de la inviabilitat constitucional d’una llei d’amnistia" (23 d’agost del 2023), ¿a ningú se li va acudir relacionar la pressa oportuna de García-Castellón i de la Guàrdia Civil, que li va elevar un informe sobre Tsunami Democràtic després d’una paràlisi de gairebé quatre anys en la causa, amb, casualment, la tramitació de la llei d’amnistia? S’hi hauria d’haver pensat perquè no fossin desbordats per terrorisme sí, terrorisme no, i els titulars dels mitjans de comunicació.

Una bola de neu

"És incomprensible des del punt de vista jurídic la bola de neu que s’ha muntat entorn de la qüestió de si Tsunami és terrorisme o no, quan del que es tracta és de fer un informe sobre la competència del Suprem pel fet que hi ha dos aforats", diu un fiscal consultat per EL PERIÓDICO. "Bé, sí que és comprensible la derivada política, però no em consta que s’hagi intentat contenir el debat en els seus justos termes jurídics". Aquesta, precisament, havia de ser la tasca dels fiscals de sala, és a dir, els dos fiscals en cap. I ara, ¿quin és el curs dels fets? A l’acabar la junta de dimarts, els fiscals en cap van dir que "Geli assumeix la ponència". És a dir: la tinenta fiscal Ángeles Sánchez-Conde.

¿Per què? Perquè l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal assenyala al seu article 24.1 que en cas de posició contrària per paRT del fiscal en cap amb la posició de la majoria, "les haurà de sotmetre totes dues al seu superior jeràrquic". En efecte, el superior jeràrquic és Geli.

Però no vagin tan ràpid, com semblen haver dit al final de la junta dimarts quan ja tots recollien per anar-se’n, passades les dues de la tarda. Perquè l’article 24.1 diu també: "Amb la finalitat prevista al número anterior, els fiscals adscrits a les diferents seccions que integren la Fiscalia del Tribunal Suprem celebraran Juntes de Secció, que estaran presidides pel fiscal de sala respectiu. En els casos en què el criteri del fiscal en cap fos contrari a l’opinió mantinguda per la majoria dels integrants de la junta, resoldrà el fiscal general de l’Estat, escoltat el Consell Fiscal o la Junta de Fiscals de Sala segons l’àmbit propi de les seves respectives funcions." En el cas que ens ocupa, tecnicodoctrinal, seria la Junta de Fiscals de Sala.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

És a dir: amb el vot en contra de la majoria de Sánchez-Covisa es compleix la condició apuntada. Sobretot quan a l’article 24.2 es destaquen "els assumptes d’especial transcendència i complexitat i aquells que afectin la unitat de criteri..." que es debaten en juntes de secció.

Per tant, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, si es compleix l’Estatut, ha de convocar la Junta de Fiscals de Sala, l’òrgan que assessora el fiscal general en assumptes tècnics, el primer d’aquests la "formació de criteris unitaris d’interpretació legal i actuació". La presideix el fiscal general de l’Estat i la integren la tinenta fiscal del Tribunal Suprem i els fiscals de sala. La crème de la crème, vaja.