Sánchez descarta ara retallar els terminis de la llei d’amnistia

La proposta d’escurçar els temps de les instruccions judicials com a via per atraure Junts a la llei d’amnistia, verbalitzada dilluns per Pedro Sánchez, ha trigat molt poc a dissipar-se. Fonts de la Moncloa descarten ara fer un pas d’aquest tipus, que no sembla convèncer els postconvergents i ha creat fissures en la coalició entre el PSOE i Sumar. Així que l’enfocament torna a ser l’inicial després que el partit de Carles Puigdemont votés la setmana passada en contra de la carpetada judicial: mantenir la pressió, deixant ben clar que la norma no es canviarà en els seus aspectes fonamentals. Si s’arriba a modificar, dins de la negociació que comença ara en la Comissió de Justícia del Congrés, serà d’una forma molt lleu. Tot just una retallada "tècnica".

"Creiem que a Junts no li queda més remei que acabar recolzant [la llei]", assenyalen els mateixos interlocutors. Entre altres motius, continuen, perquè ERC, que és tan imprescindible com els postconvergents en aquesta legislatura, es troba en la mateixa posició que el PSOE i va recolzar la norma tal com està redactada. "Junts no pot permetre’s votar-hi en contra i aparèixer com a culpable que no hi hagi amnistia", expliquen a l’Executiu.

El partit de Puigdemont va rebutjar la setmana passada el text al considerar que l’expresident de la Generalitat, que està sent investigat (junt amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira) per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic, no quedava prou protegit. El Govern central considera que es tracta de temors infundats ("tots els independentistes seran amnistiats perquè no són terroristes", va dir Sánchez fa uns dies), però en qualsevol cas no està disposat a incloure aquest delicte dins la mesura de gràcia. Una cosa així provocaria que la norma fos tombada sens cap dubte pel Tribunal Constitucional (TC), al·leguen a la Moncloa, per anar en contra de la carta magna i el dret europeu.

En aquest context, el president del Govern central va obrir dilluns la porta a reformar la llei d’enjudiciament criminal per escurçar els terminis d’instrucció judicial (actualment són 12 mesos, però prorrogables sense límit cada sis), en contra del que el seu propi partit va aprovar el 2020 perquè no es tanquessin els casos de corrupció que afectaven el PP. El líder socialista va voler transmetre que si es limita el temps de les investigacions judicials, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que és qui investiga per terrorisme Puigdemont, hauria d’elevar ja l’assumpte a judici. I allà aquest delicte quedaria en res, i l’expresident podria acollir-se a l’amnistia. Però aquest enfocament s’ha anat desinflant segons han passat les hores. A més, la Moncloa va admetre la complexitat d’una reforma d’aquest tipus de la llei d’enjudiciament criminal, que també implicava que el PSOE tornés a entrar en contradicció, com en el cas de l’amnistia, amb el seu passat més recent.

Notícies relacionades

El duel Rovira-Junqueras s’agreuja amb acusacions mútues pel cas Maragall

PSOE i PP inicien la reforma del CGPJ davant el malestar dels seus socis

El desmarcatge de Sumar

I ahir, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, es va desmarcar de la proposta d’abreujar els temps de les investigacions judicials. Tot un símptoma que la hipotètica reforma de la llei d’enjudiciament criminal no sembla que pugui prosperar. El PSOE i Junts tenen en principi fins al 21 de febrer, just després de les eleccions gallegues del 18 d’aquest mes, per arribar a un acord sobre les esmenes a la llei d’amnistia en la Comissió de Justícia, segons es va decidir dimarts a la Mesa del Congrés. Però el límit es podria ampliar 15 dies més. Tal com està d’enredat l’escenari, el Govern central no descarta prorrogar-ne el termini.