L’Audiència de Barcelona envia a judici 46 policies per les càrregues de l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici a un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la capital catalana durant la jornada del referèndum unilateral de l’1 d’octubre del 2017. Reafirma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas.

En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents –motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions–, però també rebutja arxivar la causa contra els ja acusats, denegant les peticions de les seves defenses i malgrat el suport majoritari de la Fiscalia de Barcelona. Els magistrats han resolt gairebé 50 recursos. El delicte d’integritat moral no entra en la llei d’amnistia.

La resolució de l’Audiència de Barcelona assenyala que "la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic", segons les acusacions populars exercides per Òmnium Cultural i Irídia. Aquestes dues entitats, a més de l’ANC, van recórrer contra algunes interlocutòries d’arxivament, però el tribunal les ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat també els seus recursos contra la seva imputació. Els magistrats argumenten que hi ha moltes evidències i imatges que indiquen que podrien haver-se comès abusos policials contra els votants independentistes.

Paràmetres objectius

Els togats de l’Audiència recalquen que coincideixen amb el criteri del jutge d’instrucció, "que s’ha basat en paràmetres objectius com l’existència o no d’advertències o intents de mediació previs a les càrregues" o la "major o menor violència amb les quals aquestes es van portar a terme, el tipus de mitjans fets servir, la seva forma d’ús, les parts del cos en què es van dirigir els cops i fins i tot l’edat i la condició de les persones que van ser lesionades".

Segons la interlocutòria dels magistrats, el jutge d’instrucció de la causa ha seguit criteris "racionals, coherents, objectius i desapassionats, sense indici de contaminació política o ideològica, que és més del que es pot dir del contingut d’alguns recursos".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Òmnium Cultural i Irídia consideren que aquesta és una resolució molt important perquè suposa un gran pas endavant en "la lluita contra la impunitat d’una actuació policial no només desproporcionada sinó delictiva", que va provocar la condemna dels principals organismes internacionals de drets humans. En un comunicat, van expressar que "després de molts anys de treball, 46 agents de la Policia Nacional són enviats a judici, gràcies principalment al rol de la societat civil com a eina de protecció de drets humans".

El jutge de Barcelona Francisco Miralles, que va investigar les càrregues de la Policia Nacional en l’1-O, va deixar a un pas d’anar a judici el gener del 2023 45 agents del cos (ara en són 46) davant els indicis que la seva actuació podria constituir delictes de tortures, contra la integritat moral o lesions. El magistrat, en canvi, va arxivar la causa per a 20 agents més. En una interlocutòria, el titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, va donar per conclosa la investigació i donava un termini de 40 dies a les acusacions i defenses perquè presentessin els seus escrits de qualificació o sol·licitessin l’arxivament de la causa oberta als agents, als quals imputa càrregues desproporcionades a 25 escoles que van acollir urnes en la consulta sobiranista. Les defenses i les acusacions van recórrer i l’Audiència de Barcelona ha ratificat la seva decisió, per la qual cosa el següent pas ha de ser que es presentin els escrits d’acusació i els de defensa.