Arxivat el procediment per desobediència contra Anna Gabriel

La Secció Setena de l’Audiència de Barcelona ha procedit a arxivar el procediment obert contra l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel per un delicte de desobediència per la seva intervenció en la tramitació al Parlament de la bastida legal en què es va recolzar el procés. La decisió del tribunal respon a la petició de sobreseïment lliure de les actuacions plantejat per la fiscalia, al no apreciar delicte en els fets pels quals va ser investigada, i que l’acusació popular que exercia Vox en el procediment no es va pronunciar al respecte.

El procediment va ser remès pel Tribunal Suprem a l’Audiència, una vegada que Gabriel va regularitzar la seva situació judicial, després de la seva fugida a Suïssa, país on continua residint. No s’havia augurat mai gaire recorregut a la causa, una vegada que la seva companya de la CUP Mireia Boya va acabar sent absolta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels mateixos fets pels quals l’ara exonerada estava acusada: haver participat en la presentació al Parlament de les lleis de desconnexió.

Notícies relacionades

L’or blanc de la defensa: el negoci del rearmament desencadena la guerra pel control de la nitrocel·lulosa

El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

El Suprem va remetre les actuacions a l’Audiència barcelonina per ser l’òrgan competent per jutjar, si escaigués, Gabriel una vegada que ja no tenia cap tipus d’aforament i estava només acusada d’un delicte de desobediència, segons el criteri que havia marcat el mateix alt tribunal, que ja va excloure del judici del procés els que no estaven acusats de malversació, de tal manera que Boya i els membres de la Mesa del Parlament sota la presidència de Carme Forcadell van ser ja jutjats al TSJC.

Un cop les actuacions eren a Barcelona, l’Audiència en va donar trasllat a les parts perquè es pronunciessin sobre la procedència d’obrir judici oral o de dictar-ne el sobreseïment. El ministeri públic va optar per l’última opció, al no apreciar fets constitutius de delicte, mentre que Vox ni tan sols va donar resposta al tràmit judicial, cosa que s’entén com una forma de desistiment.