Feijóo va rebutjar l’amnistia però es va plantejar indultar Puigdemont

L’amenaça vetllada de Carles Puigdemont a la seva carta mirant al PP –"tot se sabrà"– com a resposta a la resolució del Parlament Europeu que demana investigar els llaços dels independentistes amb Rússia, i l’afirmació que si hagués fet president a Alberto Núñez Feijóo no s’estaria investigant si hi va haver terrorisme en el procés o si el seu Govern va tenir contactes amb el Kremlin ha tornat a provocar una cadena de preguntes. Al PSOE, que segueixen immersos a trobar com tirar endavant la llei d’amnistia, no van trigar a exigir explicacions al PP. A Génova es mostren taxatius: "Zero preocupació" davant les paraules de l’eurodiputat, que va fugir d’Espanya fa sis anys. El convenciment del líder popular, segons diuen al seu entorn, és que el Govern "va mentir" a l’expresident i va generar unes expectatives inviables entorn del seu blindatge.

Al PP donen per fet que Puigdemont va fer un plantejament "sincer" exposant el que volia. I ho donen per fet perquè insisteixen que va ser exactament el mateix que va posar a sobre de la taula per pactar amb els conservadors. Fins al punt que en el nucli dur popular reconeixen que van arribar a estudiar i analitzar l’amnistia durant 24 hores l’estiu passat, quan es negociava la constitució de la Mesa del Congrés. No hauria fet falta més temps per rebutjar-la. "Constatem i argumentem de manera sòlida en termes jurídics la nostra negativa per ser manifestament inconstitucional", diuen en el partit, a més de veure que era "contrària al dret europeu". La van rebutjar i així li van fer saber a Junts. Per allà, afirmen, no hi havia camí.

"Interès real de reconciliació"

Notícies relacionades

Sánchez redobla els gestos als seus socis per lligar els Pressupostos

El Rei denuncia l’"eixordador" clima polític i demana "serenitat" i consens

I tot i que al PP asseguren que no hi va haver cap altre oferiment similar a l’amnistia per a Puigdemont, sí reconeixen fonts populars, malgrat la forta oposició que tenen desplegada en les institucions i a Brussel·les contra la llei (encara sense aprovar al Congrés), és que la situació derivada a Catalunya des del 2017 requereix una resposta específica si és que existeix "un interès real de reconciliació". Admeten, de fet, que els indults sempre són "una possibilitat" si estan subjectes a condicions expresses: el compromís de respectar la legalitat, les sentències, la Constitució i el respecte a l’Estat de dret. Mai li van oferir a Puigdemont, afirmen –ni tampoc Junts els va demanar– però en el nucli dur de Feijóo continuen pensant que és una via a tenir en compte (al ser un perdó de l’Estat recollit a la Constitució), a diferència de l’amnistia.

El primer requisit per a la concessió de l’indult, això sí, hauria sigut que Puigdemont tornés a Espanya i passés pels tribunals.