Eleccions a la Xunta: BNG / Sumar / Vox

El BNG afirma que «el canvi es pot tocar amb les mans»

El BNG va tancar ahir a Santiago amb magnificència una campanya en la qual va posar tota la carn a la graella sabent que es juga una oportunitat històrica. El vent bufa a favor dels nacionalistes, que mai van estar tan a prop d’arribar a la presidència de la Xunta. Si es compleix el que auguren les enquestes, el Bloc arribaria a rècord de diputats pràcticament duplicant els que podria obtenir el tercer en disputa, el PSdeG. La candidata nacionalista, Ana Pontón, va assegurar que el canvi "es pot tocar amb les mans". "Estem a punt de fer història. Estem acariciant un d’aquells moments", va assenyalar davant un públic entregat, unes 3.000 persones que van atapeir el pavelló esportiu on el Bloc va posar punt final a la campanya del 18F i que van rebre la líder nacionalista al crit de "presidenta, presidenta". Però no hi ha res guanyat i Pontón va advertir que aquestes són les eleccions "més obertes i ajustades" dels últims 15 anys. Per això, "cada vot és decisiu".

No es tracta només de mobilitzar l’electorat nacionalista. El BNG necessita convèncer també altres votants que en anteriors convocatòries electorals no els van recolzar i hi va apel·lar ahir Pontón, que precisament des que lidera la formació frontista ha buscat donar una imatge més amable del nacionalisme per eixamplar la seva base de votants. "No importa el que es votés en altres eleccions, hi ha moltes maneres de sentir-se gallecs i totes són necessàries per al canvi", va assegurar. Però també va fer una crida als indecisos i als "inconformistes". "No és moment de quedar-se a casa", va proclamar.

En el seu últim míting de campanya Pontón va estar arropada per dirigents històrics com Anxo Quintana, Camilo Nogueira i Xosé Manuel Beiras, amb qui es va fondre en una abraçada. La seva presència és un símbol de la reconciliació del nacionalisme, que va quedar partit en dos fa 12 anys després que Beiras i els seus abandonessin la casa comuna per crear Anova. Ara tots remen al mateix barco per portar Ana Pontón a la Xunta, inclosa l’exsecretària general de Podem, Carmen Santos, present també en l’acte de tancament de campanya del Bloc a Santiago.

Sumar conté l’alè mentre Podem s’esborra del final de campanya

Nervis en Sumar en les últimes hores abans que s’obrin les urnes a Galícia. L’optimisme inicial de Yolanda Díaz, que aspirava a entrar amb fins a tres diputats, ha donat pas al neguit pel risc de quedar-se sense representació al Parlament gallec i naufragar en les primeres eleccions on es presenten sense Podem. Si en Sumar allotgen dubtes, els morats sí que són plenament conscients que no tenen opcions d’aconseguir escó, i cap membre de la seva direcció nacional va acudir ahir a posar el colofó a la campanya.

Les expectatives d’uns i d’altres van quedar reflectides en sengles tancaments de campanya. Yolanda Díaz va desembarcar a Galícia amb Ada Colau, una de les figures de més pes dins de l’espai, amb qui no compartia escenari des del tancament de campanya de les eleccions del 23 de juliol. Al costat d’elles, a més de la candidata Marta Lois, el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun. L’acte pretenia ser demostració de força per aconseguir una empenta final que esperen que sigui decisiva per aconseguir un grapat de vots que permeti encara que sigui un seient al Parlament gallec. Un intent d’aixecar l’ànim després d’un difícil final de campanya, en què s’han anat desdibuixant.

Absolutament oposat va ser el tancament de campanya de Podem, on no hi va haver ni un sol membre de la direcció nacional del partit. Els morats van admetre des del primer moment la part "difícil" d’aquesta cursa electoral, reconeixent les escassíssimes possibilitats d’entrar al Parlament gallec, del qual ja es van quedar fora fa quatre anys amb el 4% del vot i amb un espai polític molt menys fragmentat que ara.

Les exministres morades Ione Belarra i Irene Montero han tingut una discretíssima presència a Galícia en les dues últimes setmanes, i ahir cap de les dues va acompanyar la candidata morada, Isabel Faraldo.

Vox busca el seu escó a Galícia per erosionar la majoria del PP

Entre atacs al PP per la seva crida al vot útil i missatges dirigits a l’altíssim percentatge d’abstencionistes en els comicis, Vox intenta entrar per primera vegada al Parlament gallec. Un territori que fins al moment ha sigut hostil per a l’extrema dreta. Cap enquesta anticipa que sigui tasca fàcil perquè ni abans de la campanya ni en els sondejos posteriors es percep que el partit de Santiago Abascal pugui arribar al 5% necessari per aconseguir un escó aquest 18 de febrer.

Si ho fes, gairebé amb total seguretat, seria clau per a un nou govern del popular Alfonso Rueda. Però en aquest moment sembla tenir més opcions de donar la sorpresa –si és que n’hi ha– el partit del polèmic alcalde d’Ourense, Gonzalo Gómez Jácome.

Les expectatives de la ultradreta estan posades, igual que la seva presència en les últimes dues setmanes, a la Corunya i Pontevedra. Abascal s’hi ha bolcat com en totes les campanyes com si ell en fos el candidat. Fins al moment el líder nacional s’ha consolidat com el principal actiu del partit en cada cita electoral, especialment en les autonòmiques i municipals on els caps de llista són molt desconeguts. L’aspirant a presidir la Xunta per Vox és Álvaro Díaz-Mella, també és president del partit a Pontevedra i que ja va liderar la llista per aquesta província el 23J.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Vox ha anat agafant aire en la recta final de la campanya per diversos motius. Primer, el conflicte del camp desencadenat en bona part d’Espanya a l’empara de les protestes europees, ha situat el partit ultra en el centre d’un dels debats més importants en el seu ideari. És cert que Galícia s’ha mantingut bastant més aliena que altres regions respecte a les tractorades i a la rebel·lió del món rural. Però el partit ultra, que viu hores baixes i moments difícils a la interna, ha aconseguit treure el cap.

A més, l’incendi polític provocat pel PP d’Alberto Núñez Feijóo fa dies després d’assumir públicament que va estudiar l’amnistia exigida per Junts l’estiu passat i fins i tot parlar d’"indults condicionats" va concedir un plus d’oxigen a Vox, que fa dies que centra els seus atacs en els conservadors.