Els gallecs decideixen demà entre continuïtat o cop de volant

La campanya i les enquestes han evidenciat que el PP d’Alfonso Rueda resisteix com la força amb més suport social, però el coixí amb què va arrencar la contesa (cinc escons) sembla haver-se estret i alimenta dubtes sobre si aconseguirà prou majoria per blindar l’absoluta.

Mentrestant, el BNG d’Ana Pontón ha agafat vol, s’ha distanciat del PSdeG i és l’alternativa clara als populars. Mai havia passat. Xosé Manuel Beiras va liderar l’oposició, però sense opcions reals de protagonitzar el canvi. Ara bé, Pontón s’ha erigit en el recanvi clar al PP. Si ho aconsegueix, haurà desmuntat la creença que en una comunitat amb tan magre electorat nacionalista, l’alternança als populars passava perquè la liderés el PSdeG.

Si es queda a les portes, amb els escons que li auguren les enquestes, el doble que els socialistes, ningú li podrà treure el mèrit. És l’alternativa, i el PSdeG tornarà, més feble, a iniciar una altra travessia del desert per les últimes files de l’hemicicle autonòmic.

En l’equació del 18F hi ha més variables a tenir en compte. Una de les incògnites és el vot emigrant, que sempre vota poder. El 2020, la diàspora va retallar un escó al PSdeG per entregar-l’hi al PP a Pontevedra. També és un enigma què passarà amb la campanya friki de Democracia Ourensana, un partit que es vendrà al millor postor per "pasta" per a la província. Així ho va anunciar el seu líder, Gonzalo Pérez Jácome en un vídeo: "Show me the money".

Però n’hi ha més. Els sondejos apunten que el més probable és que Sumar, Podem i Vox es quedin fora del Parlament, però en funció de les paperetes que atresorin, poden decantar la victòria. Si Vox no aconsegueix traduir els seus vots en escons, però resta diputats al PP, afavorirà l’esquerra. I pot passar el mateix amb Sumar i Podem: que no entrin a la Cambra i minvin les opcions al canvi que tant persegueixen. Per això les grans forces van apel·lar a concentrar els suports en les opcions amb més possibilitats de govern.

Dimensió nacional

Les eleccions d’aquest diumenge tenen una segona dimensió. Per això, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha visitat vuit vegades Galícia l’últim mes, Alberto Núñez Feijóo ha muntat una caravana electoral pròpia i Pablo Iglesias va passar de demanar el vot per al BNG al fet que Podem presentés candidatura. Sánchez vol veure derrotat Feijóo a Galícia. No es tracta només que l’esquerra governi, sinó d’obrir una crisi en el primer partit de l’oposició. I per a això, el PSOE està disposat a assumir un paper secundari.

Pedro Sánchez interpreta que el fracàs d’Alfonso Rueda seria el d’Alberto Núñez Feijóo, i el mateix Feijóo entén que una victòria de Rueda també seria seva. Retenir la Xunta li pot donar oxigen de cara a les eleccions europees, i ara necessita més aire que abans de l’arrencada de la campanya. La seva ficada de pota amb l’amnistia i els indults ha debilitat el seu lideratge i ha multiplicat també els dubtes que els barons del PP tenen entorn de la seva figura. Feijóo surt tocat de Galícia, la seva terra talismà.

Perdre Galícia suposaria una commoció per al PP en la comunitat i a Madrid. Fa quinze anys que porten els comandaments de l’Administració autonòmica. Conservar la Xunta però dependre per a això de Democracia Ourense, possible segons algunes enquestes, o de VOX, cosa que sembla més difícil, seria una victòria molt agredolça per a un partit que va arrencar la campanya amb un coixí de cinc escons.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els comicis gallecs són els primers als quals es presenta Sumar des de la seva constitució. Els sondejos vaticinen que no entrarà al Parlament. Serà una clatellada per a la vicepresidenta Yolanda Díaz perquè és la seva terra i perquè posa en dubte el creixement i consolidació d’un partit a l’esquerra del PSOE. Aquesta derrota faria Díaz més dependent d’Errejón i els altres dirigents de Sumar, que sí que tenen base territorial. De segur que Pablo Iglesias esbossaria un somriure.

Sumar ha fet campanya a Galícia presentant-se com a força clau per mobilitzar els abstencionistes progressistes. Intenta espantar l’apel·lació al vot útil assegurant que ells no roben paperetes a PSdeG ni BNG, sinó que aconsegueixen portar a les urnes votants d’esquerres desil·lusionats amb les opcions clàssiques. Però si diumenge els comptes revelen que els seus vots haurien sigut vitals per a l’alternança, seria una estocada a la credibilitat de la vicepresidenta.