El jutge atribueix "biaix polític" a Suïssa per qüestionar el cas Tsunami

En una providència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, el jutge, a més, ha sol·licitat al fiscal en cap penal del Suprem Fidel Cadena que li sigui remesa una còpia de l’informe que ha preparat amb els arguments dels fiscals partidaris d’apreciar terrorisme, en el qual veuen Puigdemont "líder absolut" del grup "terrorista" Tsunami Democràtic, per remetre-se-la a les autoritats suïsses, tot i que ells no estan personats en el procediment i que el fiscal que sí que ho està, Miguel Ángel Carballo, és contrari a les seves tesis.

El mateix jutge reconeix que l’informe donat a conèixer ahir tampoc serà el definitiu del ministeri públic al Tribunal Suprem. Es tracta d’un document intern remès a la tinenta fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, perquè faci el seu propi dictamen que s’espera contrari a veure terrorisme en els actes de Tsunami Democràtic.

Petició de reunió

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

En la interlocutòria amb què respon a les autoritats suïsses, el jutge afirma que des que va cursar la comissió rogatòria va demanar una reunió urgent de coordinació en el marc d’Eurojust per aclarir les qüestions relatives a l’auxili judicial, però no va obtenir resposta. Les autoritats helvètiques van contestar la mateixa petició de col·laboració judicial el 22 de desembre, però la data que consta d’entrada al Ministeri de Justícia espanyol és el 29 d’aquell mes. No es va rebre al Jutjat Central d’Instrucció número 6 fins dimarts passat, després de publicar-se en dos mitjans, de manera que el jutge ha obert una investigació sobre l’origen de la filtració.

El jutge considera especialment "sorprenent" l’explicació que li demana Suïssa sobre les possibles conseqüències d’una llei d’amnistia en relació amb els membres de Tsunami Democràtic i, en concret, sobre la secretària general d’ERC, Marta Rovira, imputada en la causa. El jutge recorda que a Espanya i en les democràcies de la Unió Europea la seva funció "és jutjar i fer executar el que s’ha jutjat", i el poder judicial és independent del legislatiu i l’executiu, de manera que "no és funció dels jutges ni elaborar lleis ni participar en la seva redacció, com tampoc ho és del legislador o de l’executiu immiscir-se en la funció de jutjar, qualificar o sentenciar". Per això, mostra la seva estranyesa per què les autoritats de la Confederació Helvètica l’instin a donar "explicacions" sobre una llei que "s’està preparant".