El TS obre causa penal a Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami

La Sala, presidida per Manuel Marchena, considera "necessari i pertinent" que tant Puigdemont com Wagensberg "siguin cridats al procediment, a fi de ser escoltats com a investigats, amb tots els drets i les garanties previstes en el nostre ordenament jurídic". El seu principal argument és que es tracta d’una "diligència d’investigació que no pot realitzar l’instructor, sinó només aquesta Sala Segona, per tractar-se d’aforats" i "resultar difícil imaginar" quina altra cosa pot fer García Castellón, però també situa l’expresident com la persona amb "lideratge absolut" respecte a la plataforma.

L’alt tribunal decideix investigar després d’analitzar l’exposició raonada elevada pel magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, en la qual exposava els indicis que segons el seu parer acrediten la participació dels dos aforats en els fets investigats (Puigdemont, per ser eurodiputat, i Wagensbeg, com a diputat del Parlament i haver-se comès els fets que se li atribueixen fora de Catalunya). Per a la tinenta fiscal, els missatges esgrimits en l’escrit de García Castellón van just en el sentit contrari al que pretén el jutge, perquè, segons ella, el que acrediten és que Puigdemont no estava informat de la creació de la plataforma investigada. El Suprem, en canvi, declara que "no resulta acceptable analitzar cada un d’aquells elements i donar-los una altra interpretació, o bé aïllar-los del conjunt probatori extraient les seves pròpies conclusions, ja que la força convectiva de la prova indirecta s’obté mitjançant el conjunt dels indicis [...] i no de l’aïllada anàlisi de cada un".

I el Suprem no té dubte respecte a Puigdemont: "Aquella pluralitat d’indicis acredita domini funcional del fet, lideratge absolut, autoria intel·lectual i assumpció de les regnes de l’actuar típic, de tal manera que hagués pogut evitar la lesió del bé jurídic [...], retirant el seu suport carismàtic, però lluny d’això va animar a seguir en les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment".

El moviment del Suprem va fer que ahir Puigdemont el qualifiqués de "Matrix judicial espanyol". Ho va fer amb un missatge en les xarxes socials en què va escriure: "El mateix dia en què m’acusen d’haver rebut el regal d’un Rolex de 7.000 euros, m’imputen per terrorista. Crec que ja només falta que em surti un compte secret a Panamà. El Matrix judicial espanyol ha adaptat la màxima del mal periodisme: no deixis que la realitat espatlli una bona imputació". Així es va referir també a la informació publicada ahir per El Confidencial en què s’assegurava que va rebre un Rolex de 7.000 euros com a regal per part de l’empresa que organitzava els actes de Tsunami Democràtic.

Instrucció de la causa

La discrepància amb el ministeri públic no necessàriament ha de complicar la instrucció de la causa per a l’alt tribunal, perquè aquesta mateixa setmana va admetre la personació en el procediment de Dignidad y Justicia, com a acusació popular, i dels dos policies ferits a la Via Laietana i a la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre del 2019, com a particular. Les dues acusacions coincideixen amb García Castellón i amb el Suprem que hi ha indicis de terrorisme.

La interlocutòria, de 32 pàgines, declara la falta de competència de la Sala per instruir i jutjar les altres nou persones investigades, entre qui es troba la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que al no ser aforades poden continuar sent-ho a l’Audiència Nacional, ja que la Sala no adverteix "la unitat inescindible de comportament que exigeix la mateixa Sala per acceptar la competència respecte a no aforats".

La Sala explica que, malgrat ignorar Sánchez Conde, coincideix amb ella que "la remissió per l’instructor d’una exposició raonada no condueix de manera forçosa i ineludible a la incoació per aquesta Sala Segona d’un procediment penal, sinó que en cal efectuar una inicial valoració jurídica". I, després de recordar que el Suprem pot assumir la causa amb independència que hi hagi o no terrorisme, assenyala que "els fets que s’imputen a Tsunami Democràtic van passar i que els mateixos són susceptibles de ser subsumits en diversos tipus penals", i això, afirma, "no pot ser posat en dubte".

Article 573

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Afegeix, fins i tot, que "l’afirmació que aflora en alguns polítics i mitjans de comunicació que només les accions d’ETA o del gihad mereixen ser tractats com a terrorisme és incompatible amb la definició que del terrorisme es deriva de l’actual article 573 del Codi Penal". Per això per a la Sala, aquest article fa que es consideri terrorisme "la comissió d’un delicte greu contra la integritat física o moral o bé contra la llibertat, entre altres béns jurídics, portat a cap per alterar greument la pau pública, o per obligar els poders públics a realitzar una determinada actuació". Aquest requisit es compleix en les protestes de Tsunami Democràtic, per la qual cosa procedeix a obrir un procediment contra els dos aforats perquè prestin declaració.

La imputació de Puigdemont i Wagensberg va servir a ERC per insistir en l’aprovació "al més aviat possible" de la llei d’amnistia i per reclamar a Junts "sentit comú" per tancar la negociació. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va acusar el Suprem d’intentar "boicotejar" la llei perquè "una vegada més entra a fer política partidària" amb una "actuació arbitrària, injusta i il·legítima": "Aquesta és la raó última per la qual el Tribunal Suprem s’ha decidit acusar per terrorisme el que són simples protestes, per impedir la llei d’amnistia que ha de permetre girar full a la repressió," va anunciar. De manera semblant es va pronunciar Junts. El portaveu del partit, Josep Rius, va acusar el Suprem de "baixar a l’arena política" i de carregar-se la "qualitat democràtica". A més, va vaticinar que "ningú a Europa creurà aquesta acusació contra Puigdemont", informa Carlota Camps.