El Parlament busca cobertura legal contra casos d’assetjament

El Parlament tenyeix aquesta setmana els seus missatges institucionals de color lila pel 8M amb una qüestió candent entre mans: la de valorar si es revisa o s’introdueixen canvis en el seu protocol contra l’assetjament i si és necessari dotar-lo d’una seguretat jurídica més gran incloent-lo com a annex al reglament. El debat està obert de bat a bat des de les dues denúncies que van presentar per assetjament per raó de gènere –no pas sexual– dins del grup de Junts les diputades Cristina Casol –ara al Grup Mixt– i la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, i que la direcció del seu partit nega i atribueix a discrepàncies purament polítiques.

En el primer dels casos, l’informe elaborat per l’empresa externa que s’encarrega de fer l’anàlisi va considerar no acreditats els fets denunciats, malgrat detectar-hi "masclisme", i Junts va acabar expulsant Casol del seu grup. Amb referència a Madaula, per ara no hi ha resolució. La direcció dels postconvergents està intentant pactar amb ella per evitar una altra crisi, però les postures estan allunyades.

No obstant, aquests casos han obert la caixa de pandora sobre el funcionament del protocol, que a instàncies de la Mesa i de la presidenta del Parlament, Anna Erra, està sent analitzat pels lletrats. En un primer informe van rebutjar suspendre’l durant la seva revisió, però ja van apuntar que veuen "inconstitucionals" les sancions previstes –si es proven els fets denunciats– i van deixar caure que una solució jurídica possible podia ser incorporar l’assetjament al règim disciplinari dels diputats o bé que el protocol s’incorpori com a annex al reglament, que té rang de llei.

Discrepàncies

En aquests moments, els juristes estan treballant més pausadament en una extensa proposta, però hi ha grups que veuen amb bons ulls aquesta via perquè permetria resoldre a qüestió abans d’acabar la legislatura al marge de la reforma del reglament que ja està en marxa i que és un procediment més llarg i costós. D’altres, però, no avalen que s’afrontin canvis ad hoc després d’activar-se el protocol per dos casos a Junts i consideren que és prou robust, a més de recordar que es va aprovar fa només dos anys amb la previsió de revisar-lo cada quatre.

El PSC sí que defensa que ha de ser dotat de més seguretat jurídica. "Es va aprovar per Mesa després de ser treballat pel Grup d’Equitat de Gènere, però no té rang de llei, és intern", assenyalen fonts socialistes, que apunten que les mesures sancionadores sobre càrrecs electes o tenen aquest rang o són "impossibles d’aplicar", de manera que cal fer modificacions per poder utilitzar-lo "amb totes les conseqüències". Es tracta, insisteixen, de donar "més garanties" al denunciant i al denunciat i de, en cas de determinar una culpabilitat, que hi hagi un mecanisme inqüestionable per poder sancionar. Una visió similar a la que té Junts, que ha declinat pronunciar-se ara sobre la qüestió, per la incomoditat interna que els generen els dos casos recents.

També a Ciutadans són partidaris de seguir les indicacions dels lletrats i apunten que el règim sancionador s’hauria d’"afinar molt més" perquè creuen que hi pot haver "conflictes d’interessos" o "arbitrarietats" al ser la Mesa –integrada per membres de partits polítics– sobre qui recau la decisió. "No es pot ser jutge i part", apunta la diputada Anna Grau, que aposta per derivar aquesta decisió a organismes externs. La CUP també és partidària d’incloure el protocol dins del reglament. En el seu cas, per assegurar la "màxima efectivitat del protocol" i garantir l’aplicació del "règim sancionador", ja que consideren que l’actual protocol té "deficiències de comprovació i execució per la potestat de la Mesa a l’executar les eventuals sancions".

A Esquerra també es mostren oberts a "modificacions" i tot el que sigui "millorar en procediments i en seguretat jurídica", però deixen clar que el seu límit és que no es "desvirtuï". "Si ens limitem a una revisió amb mirada jurídica es pot posar en risc la raó de ser del protocol", avisen fonts republicanes, i remarquen que "qualsevol modificació" s’ha de fer a través de l’Oficina d’Igualtat i del Grup de Treball d’Equitat de Gènere.

Seguretat jurídica

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Justament, la coordinadora d’aquest grup, la vicepresidenta de la Cambra Alba Vergés, s’expressa en declaracions a EL PERIÓDICO en un sentit similar. Es mostra favorable a "millorar l’encaix" i fins i tot a incloure’l com a annex al reglament, si es determina que és la millor fórmula. No obstant, avisa que no hi pot haver "modificacions polítiques" i que cap revisió pot venir d’un grup polític ni pot ser ad hoc per a un cas concret. De fet, considera que cal "fugir-ne".

En aquest sentit, valora que en el cas Casol, el protocol "ha funcionat" i que l’actual redactat no tenen cap problema d’"aplicabilitat". "El Parlament té un protocol, s’ha pogut activar i s’ha pogut tancar", afirma, negant que qualsevol problema del text sigui imputable al procediment. Els Comuns, en canvi, argumenten que el fet d’haver sigut aprovat per la Mesa del Parlament ja dota el protocol de seguretat jurídica i adverteix que cal "estudiar bé" si incorporar-lo al reglament pot provocar més dificultats per modificar-lo en el futur i si, en tot cas, n’hi hauria prou que fos votat pel ple per reforçar-lo si es creu convenient.