Puigdemont afrontarà un llarg periple judicial malgrat la llei d’amnistia

A les dues acusacions concretes cal sumar la que depèn del jutge d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, instructor de la trama russa del procés en el cas Voloh, que encara no s’ha qualificat, però tot apunta que es farà per traïció per la ingerència d’un govern estranger. Per imputar Puigdemont, atesa la seva condició d’aforat a l’ésser eurodiputat, Aguirre hauria d’enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem, com va fer el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón amb Tsunami, perquè només pot ser investigat i jutjat per aquest tribunal.

No és casualitat que aquests tres delictes fossin els que Junts va voler retocar per donar el sí definitiu a la proposició de llei d’amnistia, que una vegada aprovada al Congrés anirà al Senat, tot i que els canvis van en un sentit que, malgrat les expectatives generades en el món polític, disten de traslladar-se així a l’àmbit judicial.

Llarena i Marchena

Sense aquesta última reforma del text, i una vegada en vigor l’amnistia, l’ordre de detenció nacional que encara té pendent Puigdemont en la causa instruïda pel jutge Pablo Llarena per l’1-O pel delicte de malversació també hauria decaigut automàticament al tancar la instrucció i elevar-la a la Sala Segona del Suprem perquè decreti el sobreseïment de les actuacions. I el canvi en la redacció de la llei d’amnistia no garanteix que la Sala Penal no consulti amb Europa si és compatible l’exoneració prevista amb el dret de la Unió Europea.

De fet, serà el que farà la Sala presidida per Manuel Marchena en els dos procediments oberts contra l’expresident que va optar per fugir de la justícia al seu dia: el de malversació per l’1-O i el de terrorisme per Tsunami Democràtic.

Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que la directiva europea sobre terrorisme del 2017 citada en exclusiva en la proposició de llei va seguir el mateix criteri que la reforma del Codi Penal sobre terrorisme que s’havia fet a Espanya dos anys abans. Per això no consideren que el fet que no s’esmenti la norma espanyola tingui repercussió en les causes obertes contra l’expresident.

Aquestes fonts creuen que la referència expressa en la directiva i no en el Codi Penal en el text per a l’amnistia, que és el que s’ha d’aplicar segons la normativa europea, només vol perjudicar la imatge de la justícia espanyola en la qüestió prejudicial que acabarà estudiant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Afirmen que el contingut en la directiva sobre terrorisme no difereix en línies generals del que preveu l’article 573 del Codi Penal, de manera que el canvi introduït no tindrà més conseqüències sobre el que tenia previst fer el Suprem abans de l’últim canvi de la llei.

Tampoc veuen més transcendència respecte al canvi introduït en la malversació i l’enriquiment, malgrat la puntualització que ha de ser personal i que s’ha d’entendre "independentment de la seva adequació a l’ordenament jurídic", com si això fos possible en un procediment judicial. Les mateixes fonts expliquen que continuarà prevalent el criteri jurisprudencial (el que s’estableix a través de les sentències dictades) si s’entén que l’ànim de lucre inclou molt més que el fet de posar-se diners a la butxaca.

Un nou suplicatori

En el procediment obert a Puigdemont per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic es va designar instructora Susana Polo. García Castellón, que va ser qui va elevar l’exposició raonada que va donar origen a la causa oberta a la Sala Segona, haurà de remetre testimoni de les actuacions seguides al Jutjat Central d’Instrucció número 6 des del 30 d’octubre del 2019.

Un cop les hagi estudiat, Polo podrà oferir a Puigdemont la possibilitat de comparèixer de manera voluntària davant l’alt tribunal, perquè per citar-lo formalment haurà de tramitar abans un suplicatori al Parlament Europeu, que està previst que es renovi el 9 de juny vinent.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’ex cap del Govern preveu tornar a presentar-se a les eleccions europees, així que, per obligar-lo a respondre davant l’alt tribunal, l’autorització de l’Europarlament serà imprescindible. És el que va fer al seu dia Llarena, que després va esperar que el TJUE revisés la decisió de la Cambra per cursar una nova euroordre i una ordre internacional de detenció, tot i que no va arribar a passar per la imminent tramitació de la llei d’amnistia, perquè intentar que un país accedís a la seva entrega després de conèixer-se l’anunci del perdó es preveia impossible.

A la consulta europea per part de la Sala Segona i dels jutges que tinguin a les seves mans uns procediments afectats per l’amnistia cal sumar els múltiples recursos que s’interposaran en el Tribunal Constitucional, així com les qüestions d’inconstitucionalitat que plantegin els magistrats.