L’Audiència es remet al TS per avalar la investigació a Tsunami

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ja s’ha pronunciat sobre el primer recurs interposat pels imputats de Tsunami Democràtic. L’ha rebutjat en tots els seus extrems, inclòs el fonamental, el que al·legava inexistència de terrorisme, al qual es va adherir el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo. Els magistrats es remeten en aquest punt a la resolució de la Sala Penal del Tribunal Suprem que va obrir un procediment penal contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg per aquest delicte.

La interlocutòria de la Sala Penal de l’Audiència afirma que el recurs de l’empresari Oriol Soler contra la realització de noves diligències també es dirigeix contra la imputació per terrorisme, però en aquest aspecte ha de remetre’s a la interlocutòria del Tribunal Suprem del 29 de febrer passat que va assenyalar "l’existència d’indicis que s’han comès pels integrants del moviment Tsunami Democràtic delictes greus de caràcter terrorista, subsumibles en l’article 573.1 del Codi Penal".

En aquesta resolució l’alt tribunal va acordar declarar la seva competència per investigar les persones aforades que se citen en la interlocutòria i tornar la causa respecte a la resta, entre els que hi ha el mateix Soler i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, al Jutjat Central d’Instrucció número 6 perquè prossegueixi les diligències referides a ells.

En el recurs de Soler se sol·licitava a la Sala Penal de l’Audiència que imposés "límits, controls i garanties, començant per rebutjar les diligències acordades i continuant per disciplinar el present expedient recentrant-lo al seu objecte processal i, per tant, en vista de l’esgotament de la instrucció, tancant definitivament la investigació".

Localitzar Rovira

Entre les diligències sol·licitades pel jutge Manuel García Castellón figurava cursar una comissió rogatòria a Suïssa per localitzar Rovira i investigar un compte des del qual suposadament es va finançar la plataforma que va convocar protestes contra la sentència del Suprem del 14 d’octubre del 2019. Davant una primera resposta de les autoritats helvètiques, el magistrat els va retreure "biaix polític", perquè s’interessaven per la promulgació de la llei d’amnistia de cara a la seva contestació de manera definitiva.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Precisament, en una segona resolució, la Sala Penal ha ordenat a García Castellón que remeti als jutjats madrilenys de plaça de Castilla la investigació que va obrir per haver-se conegut la contestació suïssa a través de la premsa abans que arribés a l’Audiència Nacional. La col·laboració judicial internacional es tramita a través del Ministeri d’Afers Estrangers i de Justícia, que és el que en última instància l’envia al jutjat corresponent. Que la filtració s’investigui a la plaça de Castilla obeeix al fet que el delicte de revelació de secrets no està inclòs entre els que són competència de l’Audiència Nacional.

El jutge García Castellón també es va dirigir a la UE i a l’OTAN per determinar l’abast d’algunes de les protestes convocades per Tsunami, en especial, la que va suposar el bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat, al concentrar-se al voltant de 8.000 persones a les terminals el mateix dia que es va conèixer la resolució que va condemnar els líders del procés. Durant la protesta va morir un turista francès, afectat d’una cardiopatia.