Junts suggereix que Puigdemont serà candidat malgrat el fre a l’amnistia

Junts per Catalunya ha activat d’immediat la seva campanya electoral basant-se en la seva estratègia clàssica: Carles Puigdemont, eurodiputat i expresident, serà de nou el candidat del partit independentista. L’estratègia de JxCat és clara: esprémer al màxim el potencial de Puigdemont i especular, com va fer el 2017, que sí que podria exercir la presidència en cas de ser el més votat, malgrat que encara no està en vigor l’amnistia que pugui permetre la tornada del dirigent sobiranista a Catalunya.

Que l’expresident pugui arribar a temps és una cosa secundària si, com va explicar el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una encesa compareixença en to de míting, JxCat pot explicar davant l’opinió pública que la competició entre els independentistes serà entre Aragonès i Puigdemont.

Crítica a ERC

Turull va ser clar en la seva intervenció: ERC pretenia convocar eleccions perquè les urnes arribin sense que l’amnistia hagi beneficiat els líders del procés i agafar així amb el peu canviat Junts. Davant d’això, el desafiament de JxCat és recórrer de nou a Puigdemont (va ser número u de la llista en la qual Laura Borràs era candidata efectiva a presidenta i va quedar en la tercera posició) com a principal actiu.

Davant Puigdemont, Junts no entra en matisos a l’hora de desqualificar el que serà de nou candidat d’ERC, Pere Aragonès. Turull el va descriure com una persona sectària que va decidir desprestigiar la institució de la Generalitat per un suposat sucursalisme a l’hora de pactar amb el PSOE, i com una figura amb més "vocació de governador civil o de delegat del Govern" d’Espanya que de president.

El dirigent de Junts va carregar contra el Govern (del qual JxCat va formar part el primer any de mandat) per fronts oberts com la sequera o els mals resultats dels alumnes en l’ensenyament pública catalana, entre altres vicissituds.

Notícies relacionades

El CNI adverteix d’una multiplicació dels cibercriminals

Romeva deixa la presidència de la Fundació Irla per la seva inhabilitació

Sense mostrar les cartes sobre el full de ruta independentista, Turull va practicar la mateixa dicotomia binària que Aragonès en la seva compareixença. Per a ell, les urnes dirimiran entre "sectarisme i resignació, càlcul electoral incompetència", d’una banda, i "ambició de país".

Puigdemont, per la seva banda, va dir ahir a la seu de l’Eurocambra a Estrasburg que confia a poder participar en el debat d’investidura del nou Govern. "És evident que podré estar present en el debat d’investidura i que em faria molta il·lusió més de 6 anys i 4 mesos després de mantenir la presidència a l’exili malgrat el 155", va indicar.