La pugna dels candidats

No tots els partits tenen el seu candidat clar. Alguns estan confirmats, com l’actual president, Pere Aragonès, que encapçalarà de nou les llistes d’ERC i l’expresident, Carles Puidemont, que farà el mateix a Junts. D’altres apunten a gairebé segurs, és el cas del socialista Salvador Illa. I alguns, com la CUP, ho tenen tot per decidir. Aquests són els confirmats, els possibles i les incògnites.

El PSC s’entrega a Salvador Illa.

No hi ha dubte que Salvador Illa serà el candidat del PSC i així ho confirmaran en el congrés del partit d’aquest pròxim cap de setmana. El conclave feia mesos que estava agendat i havia de servir per actualitzar el full de ruta de la formació amb l’objectiu de conquerir la Generalitat. No obstant, la convocatòria electoral anticipada acabarà convertint-lo en el tret de sortida de la precampanya dels socialistes. Malgrat els intents de l’oposició d’enterbolir la imatge del candidat amb el cas Koldo, Illa no té rival dins del partit i ni tan sols compta amb oposició interna.

ERC tanca files amb Pere Aragonès.

ERC va decidir a mitjans de gener que Pere Aragonès tornés a ser el seu candidat. En aquell moment, ho va fer pensant que encara quedava més d’un any per a les eleccions i amb la intenció de frenar el debat –intern i extern– de si havia de repetir el president de la Generalitat o sí que havia de postular-se Oriol Junqueras. Els republicans ja tenen candidat i també previsible número dos, Laura Vilagrà, que ja ho va ser el 2021 i fa poc va ser ascendida per Aragonès com a vicepresidenta del Govern. Un tàndem governamental que es perfila també com a tàndem electoral.

Junts ho fia tot a Carles Puigdemont.

Després de l’anunci sorpresa d’Aragonès, Junts va activar immediatament la seva campanya electoral basant-se en la seva estratègia clàssica: Puigdemont, eurodiputat i expresident, serà de nou el candidat del partit. L’estratègia de JxCat és clara: esprémer al màxim el potencial de Puigdemont i especular, com va fer el 2017, que sí que podria exercir la presidència en cas de ser el més votat, malgrat que encara no està clar quan estarà en vigor l’amnistia ni com quedarà la seva acusació de terrorisme pel cas de Tsunami Democràtic. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va donar ahir per fet que Puigdemont es podrà presentar –cosa que ja va fer el 2021– i que, aquesta vegada sí, podrà estar a Catalunya durant el debat d’investidura.

Vox aposta per l’home fort d’Abascal.

Després de ser designat com a número dos de Santiago Abascal al gener, el secretari general de Vox i vicepresident de la formació, Ignacio Garriga, té totes les paperetes per seguir al capdavant del partit a Catalunya i aspirar de nou a la Generalitat. En el partit d’extrema dreta hi ha un comandament únic, liderat per Abascal i les seves persones de màxima confiança, de manera que ningú dubta que la seva plaça està assegurada, malgrat que formalment no s’ha decidit.

La CUP, contraprogramada per la refundació.

La CUP està en ple procés de refundació. Els mals resultats dels anticapitalistes en les municipals i generals van obrir un intens debat intern, que s’està abordant des de fa uns mesos en el procés de Garbí i en el qual està tot en disputa, des de la seva presència en les institucions fins a la política d’aliances. De moment, l’únic que està clar és que no repetirà la seva anterior candidata, Dolors Sabater, que al desembre va deixar el Parlament per centrar-se en Badalona.

Els Comuns apunten a Albiach.

Encara no és oficial, però Jéssica Albiach és la candidata de facto dels Comuns. Ja s’ha ofert públicament i sempre ha comptat amb l’aval de la principal figura pública del partit, Ada Colau. El gran dubte recau en si la formació repetirà aliança amb Podem, cada vegada una mica més complicat. La ruptura entre Podem i Sumar al Congrés complica la relació entre Podem i els Comuns i Albiach ha deixat de militar al partit de Pablo Iglesias després que els morats prohibissin la doble militància.

Cs: Carrizosa o salvavides.

A Carlos Carrizosa li agradaria repetir com a candidat a la Generalitat, però dins del partit hi ha el debat sobre si, davant les males expectatives electorals, surt més rendible ser continuista o buscar cares noves. El que sí que donen per fet els taronges és que es presentaran als comicis i que aniran "a totes".

Notícies relacionades

El CNI adverteix d’una multiplicació dels cibercriminals

Romeva deixa la presidència de la Fundació Irla per la seva inhabilitació

El PPC i Alejandro Fernández, a l’espera de Feijóo.

Després d’un any de crisi interna, en el qual el càrrec d’Alejandro Fernández s’ha posat diverses vegades en dubte –això s’ha evidenciat clarament amb l’oferta d’anar al Congrés–, els plans de Génova per rellevar-lo com a president del partit, i de retruc com a candidat a la Generalitat, es van apaivagar fa uns mesos. No s’ha arribat a celebrar el congrés que fa més d’un any que s’hauria d’haver celebrat i difícilment hi haurà temps abans dels comicis. Fernández vol tornar a presentar-se, però l’última paraula la tindrà Alberto Núñez Feijóo.