Els pactes ocults dels partits

Si alguna cosa es pot preveure ja a hores d’ara de les eleccions del 12 de maig és que cap partit català obtindrà la majoria absoluta per governar en solitari, cosa que obligarà tothom a pactar. Això va fer que, el dia després de l’anunci de l’avançament electoral, alguns partits ja es llancessin a definir el perímetre dels seus pactes. Els més contundents van ser ERC i Junts, que van descartar que els seus vots serveixin per fer president el candidat del PSC, Salvador Illa. "Segur que no", va dir el secretari general de Junts, Jordi Turull. "Amb el PSC tenim projectes incompatibles", va coincidir el candidat d’ERC i president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Si compleixen aquest veto, ERC i Junts estan condemnats a entendre’s després dels comicis i a tornar a reeditar –sempre que les enquestes no fallin i aconsegueixin sumar algun altre partit– els governs de coalició que van mantenir entre gener del 2016 i octubre del 2022. O, com a mínim, a votar-se una investidura. Ahir republicans i postconvergents van defensar aquest escenari, el de tornar a apostar per un pacte entre independentistes, però, alhora, també van alimentar els dubtes que això sigui possible perquè els dos demostren que segueixen en carn viva les ferides del seu divorci de la tardor del 2022.

Recels profunds

Així, Turull i Aragonès, sense parlar-lo, van fer el mateix plantejament. D’una banda, es van estendre la mà per entendre’s en el futur, però, d’altra banda, també van exhibir un profund recel com a conseqüència de com va acabar la seva aliança l’última vegada. En una entrevista a RAC-1, Aragonès va dir que "tant de bo que fos possible" repetir un acord amb Junts –també amb la CUP i els Comuns–, però els va retreure la seva decisió d’"abandonar" el Govern. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Turull va apostar per fer un Govern "netament independentista", però va acusar Aragonès d’haver forçat unes eleccions per impedir que Puigdemont pogués ser candidat a tots els efectes.

Malgrat això, els postconvergents donen per fet que l’expresident repetirà com a candidat i asseguren que, tot i que no podrà fer campanya amb normalitat, sí que estarà a Catalunya durant el debat d’investidura. La candidatura de Puigdemont previsiblement s’oficialitzarà la setmana que ve, amb la celebració d’unes primàries internes el dia 23.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però més enllà dels retrets creuats, que són conseqüència tant del seu divorci en el Govern com de la tensió viscuda els moments àlgids del procés, també caldrà veure quina credibilitat té entre l’electorat aquest veto al PSC. Sobretot des del punt de vista que tant ERC com Junts fa anys que teixeixen pactes amb els socialistes en altres institucions. Per citar només un parell d’exemples compartits, tant republicans com postconvergents van investir Pedro Sánchez l’any passat. A més, Junts va governar amb el PSC a la Diputació de Barcelona en el període 2019-2023 i ERC ho estan fent ara.

El que no poden verbalitzar ni ERC ni Junts és que el seu escenari postelectoral favorit seria aconseguir una rotunda victòria que forcés l’altre a facilitar-li la presidència de la Generalitat sense poder exigir a canvi formar part del Govern. Però aquesta situació ni s’ha produït en l’última dècada ni la detecta cap enquesta.