"Fer de la necessitat virtut"

El veto dels Comuns als comptes catalans pactats per ERC i el PSC va portar dimecres que el president Pere Aragonès anunciés el final de la seva legislatura, amb eleccions anticipades el pròxim 12 de maig. Sánchez va reaccionar a l’imprevist moviment renunciant als Pressupostos Generals de l’Estat per a aquest any, al concloure que ni republicans ni postconvergents estarien per la feina de pactar i posar-se d’acord quan hi ha comicis a la cantonada.

La reivindicació de l’amnistia.

Davant els retrets de la dreta, que retrata al cap de l’Executiu com un "ostatge" de Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, Sánchez assegura que la seva política a Catalunya (indults, reformes del Codi Penal, taula de diàleg amb el Govern i llei d’amnistia) està provocant que l’independentisme tingui cada vegada menys suport. La hipotètica arribada a la Generalitat del socialista Salvador Illa, que va primer a les enquestes i ja va ser el més votat el 2021, suposaria la prova definitiva que la seva tesi no va desencaminada. Paradoxalment, si el líder del PSC es converteix en el pròxim president, Sánchez tindria nous motius de preocupació: un resultat d’aquest tipus podria provocar que ERC i Junts es replantegessin la seva col·laboració amb el Govern central. Però a la Moncloa diuen estar tranquils, perquè l’única alternativa al PSOE i Sumar la representen el PP i Vox. "Segur que podem continuar entenent-nos amb Sánchez si és per millorar la vida de la gent", va dir dijous Junqueras a les portes del Congrés dels Diputats.

Un calendari més espaiós.

La cita amb les urnes a Catalunya, que sense avenç hauria tingut lloc a principis de l’any que ve i no d’aquí dos mesos, sempre ha sigut vista pel PSOE com una "espasa de Dàmocles": l’esdeveniment que podria trontollar la legislatura espanyola. Aquesta sensació no ha canviat. Però l’avançament d’Aragonès, assenyalen en la direcció socialista, permet "aclarir les coses" amb més rapidesa. Després dels comicis bascos del 21 d’abril, els catalans del 12 de maig i els europeus del 9 de juny, s’obrirà a Espanya un període al voltant de dos anys de sequera electoral, fins a les convocatòries a Castella i Lleó i Andalusia. La Moncloa confia que llavors pugui governar amb la tranquil·litat que ara no té.

El contrast amb el PP.

Les eleccions gallegues del passat van ser un cop per al PSOE. El partit de Sánchez va aconseguir el seu pitjor resultat històric en l’autonomia, mentre que el PP va revalidar la seva majoria absoluta, encoratjant la idea d’un canvi de cicle. Però les noves cites amb les urnes pinten pitjor per a Núñez Feijóo. Els populars ocupen un paper residual tant a Euskadi com a Catalunya, on en els anteriors comicis van ser cinquena i sisena força, respectivament. Els socialistes, en canvi, donen per fet que revalidaran la seva coalició amb el PNB al primer territori (com a socis minoritaris, perquè ningú espera que vagin més enllà del seu actual tercer lloc) i aspiren a governar el segon gràcies a l’empenta de Salvador Illa. En aquest escenari, reconeixen fonts socialistes, només desentonen les eleccions europees. Però aquí també creuen que l’avenç d’Aragonès ajudarà.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

Un matalàs davant les europees.

La convocatòria per elegir els 61 diputats espanyols a l’Eurocambra no es prefigura com una gran oportunitat per als socialistes. Es tracta d’uns comicis estranys, on la participació sol ser baixa i el vot de càstig alt. A diferència del que passa a Euskadi i Catalunya, on la immensa majoria de la població recolza l’amnistia del procés, el PSOE dona clares mostres de desgast en la resta d’Espanya. Els col·laboradors de Sánchez temen que el PP obtingui una clara victòria, però consideren que el cop serà menor després del bon resultat que, asseguren, aconseguiran el 12 de maig a Catalunya.