El PSC surt al capdavant mentre es manté la pugna ERC-Junts

En la primera enquesta sobre el 12M del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, elaborada en els dos dies posteriors a l’anunci electoral de Pere Aragonès, 14 i 15 de març, que va coincidir amb l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, el PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions amb el 23,8% dels vots i 35-38 escons (avui en té 33), cosa que representaria una lleu tendència a l’alça (un punt) respecte als últims comicis. La disputa per la segona posició entre ERC i Junts es presumeix molt enverinada, fins al punt que estarien empatats a 29-32 diputats. Els postconvergents, pendents de la confirmació que el seu candidat sigui Carles Puigdemont, aconseguirien el 18,5% dels vots i Aragonès es quedaria en el 18%. Respecte al 2021, els republicans perdrien tres punts i d’un a quatre escons (ara en tenen 33), mentre que JxCat retrocediria 1,3 punts i de zero a tres parlamentaris (avui en té 32).

És a dir, si fa tres anys Illa va guanyar per 1,7 punts Aragonès i aquest es va imposar per 1,2 punts a Puigdemont, ara el candidat del PSC li trauria 5,3 punts a l’expresident i 5,8 punts a l’actual cap del Govern. Amb tot, aquestes diferències són curtes tenint en compte que l’enquesta reflecteix una alta indecisió (27,7%, molt similar a la de fa tres anys) i mobilitat en tots els electorats i, en conseqüència, una fidelitat de vot bastant baixa, només se supera el 60% en el cas dels socialistes (66%). La principal fuga del PSC és cap a ERC (6,2%), cosa que significa que Illa tot just acusaria desgast per la concessió de la llei d’amnistia als independentistes.

La fidelitat de vot a ERC és especialment baixa (43%) perquè una quarta part dels seus votants canviarien de papereta: el 10% elegiria la de Junts i el 7%, la del PSC. Els postconvergents tampoc fidelitzen gaires suports (54%), però en aquest cas perquè tenen el 30% dels seus electors indecisos, potser a l’espera que es confirmi el seu candidat. Una dada que crida l’atenció en el calador de JxCat és que la seva principal fuga de vot, tot i que escassa (3,5%), és cap a Aliança Catalana, el partit independentista xenòfob de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que ara fa el salt a les autonòmiques.

La mateixa tessitura del 2021

Amb aquests resultats, Illa i Aragonès es trobarien en la mateixa tessitura del 2021. El primer guanyaria les eleccions però dependria del suport almenys del segon per ser president, i el segon necessitaria Junts i un tercer soci per tornar a ser investit. Segons quin fos el repartiment d’escons, el partit de Puigdemont també podria fer president el candidat del PSC, tot i que va descartar de ple aquesta opció tot just anunciar-se les eleccions.

En Comú Podem i la CUP, que estan empatats a 7-9 escons, podrien apuntalar alguna d’aquestes aliances. Les dues forces es mantindrien en registres similars als actuals perquè la seva fidelitat de vot pivota al voltant del 55%, sent rellevant la fuga que es produeix dels Comuns a Podem (14%) després de la ruptura de la coalició estatal. No obstant, així com el tripartit d’esquerres tindria la majoria absoluta assegurada en qualsevol escenari (71-79 diputats), la suma independentista quedaria en l’aire (65-73 escons). En percentatge de vot, el secessionisme perdria dos punts i passaria del 47,4% al 45,3%, comptant amb els ultres d’Orriols.

Si la igualtat marca la pugna entre els tres primers partits, la batalla entre les dretes s’endinsa en la cursa electoral amb un clar favorit. El PP d’Alejandro Fernández podria multiplicar per quatre la seva representació al Parlament i passaria de 3 a 12-14 diputats, i saltaria de la vuitena a la quarta posició. Malgrat no ser del grat d’Alberto Núñez Feijóo, Fernández es beneficiaria de la desaparició completa de Ciutadans i del desgast de Vox a escala nacional, i capitalitzaria a més el vot dels catalans contraris a l’amnistia del procés. El PP retindria sis de cada 10 votants del 2021, quan va obtenir el seu pitjor resultat autonòmic, i absorbiria un de cada cinc electors de Vox i els mateixos de Cs.

L’extrema dreta podria tenir dues marques en el futur Parlament: Vox amb 7-9 escons (avui en té 11) i Aliança Catalana amb 0-3 diputats. El partit d’Ignacio Garriga, que fa tres anys va ser la quarta força política, perdria 1,6 punts i gairebé el 20% dels seus votants, però resistiria bé el terratrèmol a la dreta perquè atrau el 23% de l’electorat de Ciutadans, els sis diputats del qual desapareixien de l’única Cambra, juntament amb la del País Basc, en la qual encara tenen presència.

Empresa responsable: GESOP.

Tècnica d’investigació: entrevistes telefòniques.

Àmbit d’estudi: Catalunya.

Població: majors d’edat amb dret a vot.

Mostra: 802 entrevistes.

Tipus de mostreig: estratificat per dimensió de municipi. Dins de cada estrat, quotes creuades de sexe i edat.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

Marge d’error: ±3,5% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5, sota el supòsit de MAS.

Treball de camp: 14 i 15 de març del 2024.