Puigdemont es decideix pel 12M amb la promesa de tornar si pot ser investit

El missatge oficial va ser el de la candidatura a la Generalitat, amb el qual Puigdemont renuncia als seus plans inicials de ser de nou eurodiputat. El líder de Junts va defensar aquesta decisió perquè considera que es donen les circumstàncies després de l’amnistia i el pacte d’investidura amb el PSOE i perquè considera que ho ha de fer per "responsabilitat".

La conferència no va decebre els fidels, que van atapeir la gran sala d’actes del consistori d’Elna i un espai exterior. Puigdemont va evitar el xoc directe amb ERC en tot moment, però sí que va llançar missatges clarament dedicats als republicans quan va denunciar el diàleg estèril i va criticar la via dels indults davant la de l’amnistia, de la qual es va penjar la medalla de la consecució. També va marcar distància amb Esquerra quan va defensar celebrar un referèndum d’autodeterminació, i no un "referèndum" o una "consulta" que poden acabar portant, va ironitzar, a votar un altre Estatut.

Puigdemont va assegurar que si no avança la negociació per a un referèndum pactat, llavors –va afirmar textualment– "no renunciarem de cap manera a assumir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans".

Aquest anunci no va anar acompanyat de terminis o dates –com en ocasions anteriors del procés–, sinó d’una advertència en clau interna: "Ho hem de fer millor" que el 2017. Aquí de nou Puigdemont es va desmarcar d’ERC i va insistir que segons el seu parer el referèndum il·legal del 2017 continua tenint validesa per proclamar la independència.

Però també va assegurar Puigdemont que de la mateixa manera que el Govern del PSOE ha acabat fent seva una amnistia que considerava inconstitucional fins fa pocs mesos, aquesta vegada també acabarà acceptant un referèndum que, va insistir una vegada i una altra, cap en el marc de la Constitució. Aquí és on va marcar de nou perfil contra ERC, i va defensar la negociació amb el PSOE a Suïssa davant l’a taula de diàleg de la Generalitat amb el Govern, que no s’ha reunit en aquesta legislatura espanyola. De nou Puigdemont confronta la seva manera de negociar amb l’Estat amb la que emprenen els republicans.

"Ara comença el compte enrere"

Tot això en una intervenció carregada d’èpica i de referències personals i fins i tot familiars, que va culminar quan va anunciar que acudirà a la investidura passi el que passi amb l’actuació dels jutges del Suprem una vegada l’amnistia sigui una realitat. "Que ningú es confongui, se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions en la llei d’amnistia però ja sabem que si a un jutge espanyol li dones mitja llimona et fa una crema catalana; poden adoptar una actitud de rebel·lió o d’insubmissió i negar-se a complir la llei, perquè ningú els perseguirà; així que assistiré igualment al ple del Parlament si tinc majoria".

L’èpica del president legítim

Puigdemont va vestir la seva aposta de sentit institucional i de tornada de la institució de la presidència –malgrat que la presidència és en mans de Pere Aragonès i abans ho ha estat de Quim Torra– en una intervenció sense el logotip de Junts i amb una bandera catalana i una altra europea. Per això no va proposar la seva candidatura com a líder de Junts sinó la candidatura "a la restitució de la presidència de la Generalitat perquè els quedi clar el que és aquest país, per reprendre el camí que la repressió i la divisió van bloquejar i lluitar amb la mateixa determinació que aquests anys per oferir als nostres conciutadans la qualitat de vida i el país que es mereixen".

Notícies relacionades

El CNI adverteix d’una multiplicació dels cibercriminals

Romeva deixa la presidència de la Fundació Irla per la seva inhabilitació

El líder de Junts va repassar el seu pas pel que denomina l’"exili" a Bèlgica i el va confrontar amb la via de l’indult, va remarcar que podria haver pres decisions més còmodes a nivell personal però que ha actuat per interès col·lectiu per "mantenir la posició". I en aquesta clau institucional va tornar a mostrar la seva aposta per una candidatura conjunta com la que va forjar l’independentisme, sense la CUP, sota la sigla de Junts pel Sí, i que no va aconseguir el 50% dels vots en clau plebiscitària.

El seu missatge final, en clau ja clarament electoral, va ser demanar "concentrar la força per una majoria política i social que com en les millors ocasions sigui capaç de donar la volta a les previsions i sorprendre els il·lusos enterradors de Catalunya".