El fiscal demana 22 anys per al jubilat que va enviar cartes amb explosius

La Fiscalia de l’Audiència Nacional sol·licita un total de 22 anys de presó i sis més de llibertat vigilada per al jubilat de Miranda de Ebro (Burgos) Pompeyo González Pascual, detingut el 25 de gener de l’any passat, com a autor de l’enviament de sis cartes amb explosius al president del Govern central, Pedro Sánchez; a la ministra de Defensa, Margarita Robles; a l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid; a les instal·lacions de l’empresa saragossana Instalaza; a l’ambaixada dels Estats Units a la capital, i al centre de satèl·lits de la base aèria de Torrejón.

El ministeri públic considera que Pompeyo González va cometre dos delictes: un de terrorisme amb resultat de lesions i un altre de fabricació, tinença, col·locació i ús d’aparells explosius, inflamables o incendiaris, pels quals entén que li corresponen, respectivament, 10 i 12 anys de presó, al compliment dels quals n’haurà de complir sis més de llibertat vigilada.

Ferides en una mà

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Les lesions obeeixen a les ferides que es va fer en una mà un empleat de l’ambaixada ucraïnesa. Davant el temor que fos un paquet bomba, el va llançar a terra, moment en què va explotar, cosa que li va "causar una ferida oberta a la mà dreta amb lleu tumefacció en un dit, abrasions i hematomes tant a la regió palmar com dorsal". El fiscal demana que l’acusat l’indemnitzi amb 1.500 euros. L’escrit assenyala que el seu internament en un centre penitenciari no podrà superar els 20 anys. Segons l’escrit, Pompeyo González, "contrari al suport prestat a la nació ucraïnesa" per part del Govern d’Espanya, pel dels Estats Units, així com per altres institucions establertes en territori nacional, amb la finalitat d’aconseguir variar aquests posicionaments, i causar una profunda commoció en la normal convivència pacífica de la societat espanyola, al seu domicili de Miranda de Ebro, va construir artefactes explosius".

Els altres paquets no van arribar a explotar, perquè van aixecar sospites i van poder ser neutralitzats. Com el que va arribar el 24 de novembre del 2022 a la Moncloa, "on es va revisar al passar-lo per raigs X, i es va comprovar que podia contenir algun tipus d’artefacte. Es va activar el protocol de seguretat i es va procedir a la detonació controlada del paquet. Contenia càrrega explosiva de perclorat/clorat d’origen pirotècnic i una pólvora de base nitrada".