El rèdit electoral de la crispació

En una setmana sense Lliga ni Champions, el fanatisme s’ha traslladat sense cap rubor a les Corts Generals. Congrés i Senat s’han convertit en els rings de fang d’una lluita partidista que durarà, almenys, tota aquesta primavera electoral que acaba de començar. La crispació torna a la política espanyola, com sol passar una vegada cada dècada, i emergeix com el tercer vector que, juntament amb l’amnistia i la corrupció, pot influir en els tres veredictes de les urnes que estan per venir. Podem preguntar-nos, doncs, quin dels tres elements castigarà més, quin partit s’emportarà la pitjor part i qui en traurà més bon profit.

Els sondejos que coneixem fins ara emeten una conclusió preliminar: el perdó judicial del procés no convenç els espanyols, però els preocupa bastant menys que el cas Koldo i el mal comportament dels polítics.

L’amnistia

¿Li passarà factura electoral al PSOE la llei d’amnistia? El càstig que el partit va patir a Galícia, a les úniques urnes que s’han obert des que la norma va veure la llum, no pot atribuir-se a l’arriscada aposta de Pedro Sánchez amb els independentistes per assegurar-se el Govern. El principal beneficiari de la sagnia de vots socialistes va ser el BNG, soci del PSOE al Congrés i d’ERC i Junts en la causa pel dret d’autodeterminació. No sembla, doncs, que aquesta sigla servís de refugi per a cap socialista rebotat per l’amnistia. El PSE pot ser el següent a pagar els plats trencats en les eleccions basques del 21 d’abril, que apunten a un duel per la victòria entre dues opcions sobiranistes: PNB i EH Bildu.

Totes dues tenen en comú que també són aliades de Sánchez a Madrid i totes dues podrien necessitar l’ajuda dels socialistes per governar Euskadi, que tampoc és un territori propici per a un vot de càstig per l’amnistia. Les inesperades eleccions catalanes del 12 de maig demostraran si el PSC treu profit de l’estratègia de "reconciliació" que propugna Sánchez. La recent enquesta preelectoral del GESOP per a EL PERIÓDICO reflectia que el 43% dels votants socialistes catalans estan en contra de l’amnistia, però que això no afecta les opcions de Salvador Illa de repetir victòria, fins i tot amb més bon resultat que el 2021. El PSC és la força que reté més vot i que té menys indecisos, i el seu transvasament més significatiu és cap a ERC.

La corrupció

Més nervis hi ha a la direcció del PSOE per l’erosió que puguin crear els mercadejos de Koldo García i l’enroc de José Luis Ábalos, i el perillós còctel que corrupció i amnistia puguin formar de cara a l’examen electoral nacional de l’any: les europees del 9 de juny. La corrupció penalitza més a les urnes l’esquerra que la dreta. N’hi ha prou de recordar que aquesta xacra va fer perdre les eleccions a Felipe González, però no a Mariano Rajoy, que va caure per una moció de censura. Per això el PP s’ha llançat sense fre a la jugular de Sánchez i la seva dona a mesura que creix l’amenaça que el presumpte frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ara ja imputat, comprometi la presidenta de la Comunitat de Madrid.

El baròmetre del CIS d’aquest mes mostrava que la inquietud per la corrupció s’ha disparat a l’escalar des del lloc número 18 fins al sisè, de manera que en aquest moment és una preocupació per al 12,4% dels espanyols, 7,5 punts més que al febrer. Un lleu consol: encara és molt lluny d’aquell 63,8% de fa 10 anys, en ple flagell del cas Gürtel. Per contra, la llei d’amnistia i la independència de Catalunya continuen consignant cotes mínimes de preocupació, amb l’1,6% i l’1,2% respectivament. En l’esmentada enquesta apareixien als llocs 33 i 36 de les inquietuds socials.

La mala actitud

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els problemes econòmics i l’atur són avui les principals preocupacions de la societat, però al CIS han pujat de manera significativa les inquietuds pel mal comportament dels polítics i pel Govern i els partits. L’actitud dels polítics ha passat del 12,1% al 16,8% de preocupació l’últim mes, i de la sisena posició a la tercera. I a la quarta plaça, el Govern i partits o polítics concrets preocupen al 14,9% dels espanyols, dos punts més que al febrer. La necessitat de fer oblidar l’electorat a Koldo, a Ábalos i als consorts de Sánchez, Ayuso i Feijóo explica el fangar parlamentari d’aquesta setmana.

El PP repeteix l’estratègia de 1993 i 2004 de crispar la legislatura després d’un resultat electoral inesperat i davant un PSOE feble al Govern per la dependència dels seus socis i la corrupció. Però aquests dos precedents van donar fruits dispars per als populars en les següents eleccions: José María Aznar va guanyar perquè la corrupció havia minat González, però Mariano Rajoy va haver d’esperar dos mandats, fins que la crisi econòmica va devorar José Luis Rodríguez Zapatero. És a dir, la crispació només funciona a la dreta quan l’esquerra flaqueja. Aquesta primavera lliuraran un nou (triple) combat.