La trama Koldo, un ‘pelotazo’ per mitja Espanya

Balears

El Govern d’Armengol compra l’abril del 2020 "un avió ple de mascaretes", sense precisar-ne el nombre ni el preu unitari, per 3,7 milions abonats en un sol pagament. Cent mil euros van a través de Víctor de Aldama al també imputat Rogelio Pujalte, a qui Koldo anomena "carinyo meu". El ministeri de Treball certifica que tot el carregament és fraudulent, per no ajustar-se a les FFP2 compromeses. El PSOE ocultarà la irregularitat a la intervenció, els fons europeus i la fiscalia anticorrupció. En tres anys no s’intentarà recuperar els diners, es felicitarà l’empresa de la trama per un enviament "satisfactori" i l’hi recomanarà per a nous contractes. El PP tampoc ha avançat en el reintegrament.

Canàries

El cas Koldo s’estén per l’arxipèlag com una marea negra, cada vegada més viscosa i bruta. És la comunitat on més diners van aixecar la trama en contractes públics. Dels 52 milions que van treure, 15,3 procedeixen de les arques públiques canàries. I és l’única on també les ramificacions esquitxen no només el PSOE sinó també un altre partit, Nova Canàries, una formació nacionalista d’esquerres amb els que van governar els socialistes juntament amb dos partits més en la legislatura passada.

Al territori canari no hi ha cap investigat ni sospitós del pagament de comissions però el cas que s’indaga a l’Audiència Nacional angoixa el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, president del Govern de les Canàries fins al maig del 2023, i el seu cap de Gabinet i exviceconseller de Presidència, Antonio Olivera. Tots dos apareixen mencionats en un grup de WhatsApp dels quatre capitostos de la trama, denominats els 4 mosqueteros.

No només per la venda de mascaretes al Servei Canari de Salut sinó també per fer en exclusiva test d’antígens i PCR en ports i aeroports de les Canàries. És Koldo qui posa en contacte un dels imputats amb Olivera, el càrrec multiusos de Torres en el Govern canari. P. RUIZ

Comunitat Valenciana

La principal implicació valenciana en el cas ha sigut l’expulsió del partit de José Luis Ábalos. L’exministre ha sigut un home clau en la federació tot i que ja sense influència des de la seva sortida del Govern el 2021. Amb tot, continuava mantenint un suport minoritari de fidels que han mostrat el seu rebuig amb la decisió en un moment de renovació en el PSPV. L’altra clau valenciana és la de Ports de l’Estat. Aquest organisme públic va ser el primer que va comprar mascaretes a la trama el març del 2020 per 24 milions quan hi havia com a president Francisco Toledo, nomenat un mes abans, i qui defensa que el procés va ser "impol·lut". DIEGO SAN JOSÉ

La investigació apunta que part dels beneficis de Koldo García s’han destinat a comprar propietats a la comarca alacantina de la Marina Baixa: dos apartaments a Benidorm i tres parcel·les a Polop que sumen 15.000 metres quadrats. A la casa que l’exassessor de José Luis Ábalos té en aquest municipi, en la qual va ser detingut el 20 de febrer, es van intervenir nou armes, 23 mòbils, criptomonedes i 24.000 euros. La investigació revela que en una altra localitat de la comarca, Callosa d’en Sarrià, Koldo García gestiona una explotació agrícola de pitahaia en una finca de 10.000 metres quadrats i que hauria adquirit dos terrenys més a la zona. BORJA CAMPOY

Aragó

Els tentacles del cas Koldo han esquitxat la comunitat d’Aragó, però d’una manera més circumstancial. La presumpta trama de corrupció, que es va aprofitar de la situació d’emergència a l’inici de la pandèmia i els menors controls públics que hi havia per fer el seu agost, no va aconseguir que l’Executiu autonòmic li comprés cap de les seves mascaretes. I això que Koldo García, l’exassessor de l’exministre de Transports José Luis Ábalos, ho va intentar sense èxit. Malgrat això, el focus ha estat posat en aquesta comunitat autònoma des que l’escàndol va saltar a l’opinió publica perquè aquí hi havia la base d’operacions del negoci milionari que van aixecar els capitostos de la trama, Víctor Gonzalo de Aldama i Juan Carlos Cueto.

L’empresa amb la qual van obtenir abundants beneficis, sota l’acusació de fer-ho amb el cobrament de comissions il·legals, està domiciliada a Saragossa. Es tracta de la societat mercantil Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, que va actuar com un mer instrument per als objectius de la trama. La societat clau del cas Koldo va ser creada per un matrimoni saragossà que va emigrar a Angola el 1998 i, a causa de la inestabilitat del país, va decidir desfer-se’n gairebé 20 anys després. Així hauria caigut en mans d’un conglomerat per passar a convertir-se en la gran beneficiada del pelotazo de les mascaretes.

Koldo García va mirar de col·locar al Govern d’Aragó una comanda de diversos milions de mascaretes. L’Executiu autonòmic, llavors liderat pel socialista Javier Lambán, va rebutjar l’oferiment al no convèncer-lo les condicions que oferia, tant pel seu elevat preu com per la mecànica en la qual volia que es fes la compra. "Era molt sospitós", va confessar una de les persones. La manera en com es va organitzar l’Executiu autonòmic per buscar i coordinar la compra de material sanitari va contribuir a separar el gra de la palla entre els contractistes i proveïdors de tot pelatge que es van posar en contacte amb aquesta Administració.

Tot això en un moment d’angoixa de "total desproveïment" dels productes més bàsics que feien falta per frenar la propagació del virus. JORGE HERAS

Múrcia

La trama esquitxa a la Regió de Múrcia Rogelio Pujalte, empresari encarregat del dipòsit judicial de Múrcia. Aquest individu, presumptament, hauria alertat el que fos assessor de l’exministre José Luis Ábalos que la Fiscalia estava darrere dels seus passos. Així consta en la querella d’Anticorrupció. Rogelio, suposadament, va enviar un missatge a Koldo García alertant-lo que l’estaven investigant. El seu nom surt a col·lació perquè va sortir en les escoltes portades a terme, amb l’autorització judicial, en el marc de les investigacions.

Rogelio Pujalte, que es troba en llibertat amb càrrecs, hauria alertat Koldo que no fes servir en els seus dispositius l’aplicació Telegram per enviar missatges. Un suggeriment davant el qual el pròxim a Ábalos hauria respost: "Ho sé tot". "Es pot inferir que Rogelio està avisant Koldo que està sent objecte d’investigació", considera el Ministeri Públic.

Koldo remarca a Pujalte que sap "que estan, com estan, quan estan", indicant que aquesta situació "és per culpa del miserable", amb referència a Víctor Gonzalo de Aldama, amo del Zamora CF i presumptament un altre dels capitostos de la trama. Llavors Rogelio diu, textualment: "Jo quan em diuen de tu el primer que faig és posar-me en contacte". Tot i que les paraules puguin semblar inconnexes i falti context, la Fiscalia té clar que estava mirant d’alertar el seu amic Koldo que els investigadors de l’UCO li estaven trepitjant els talons.

Els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van arrestar Pujalte a la seva vivenda de la població murciana de La Raya. Vivenda que, ordre judicial en mà, va ser registrada pertinentment aquella nit. L’empresari va ser detingut i traslladat fins a la Comandància de la Guàrdia Civil, a Múrcia, dependències de les quals va sortir en llibertat amb càrrecs.

El murcià tindria vincles amb De Aldama, que va fer a Rogelio Pujalte una transferència de 100.000 euros. Uns diners, suposadament, que serien l’avanç d’un negoci que, segons fonts pròximes al cas, no hauria prosperat: el de posar una incineradora de drogues a la Regió de Múrcia. Per posar en marxa aquesta instal·lació, necessitaria de permisos d’Administracions que, suposadament, miraria d’aconseguir a través dels seus contactes amb el Ministeri.

Així, el murcià hauria rebut fons procedents de Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL que van ser "canalitzats" a través de la societat Deluxe Fortune SL per la família del president del Zamora CF.

Es dona la circumstància, a més, que aquest home compta en el seu historial amb antecedents policials pels delictes de tràfic de drogues i pertinença a organització criminal, un fet que també consta en el sumari del cas.

Rogelio Pujalte és l’amo d’un dipòsit en el qual es custodien béns decomissats a delinqüents. Entre aquestes pertinences hi ha cotxes de luxe, camions, motos, productes falsificats i fins i tot vaixells. Es tracta d’objectes en el seu moment intervinguts en diferents operacions, que es mantenen en custòdia en aquestes instal·lacions.

Els guarda, en col·laboració amb l’Administració, fins que surten a subhasta, en una instal·lació de 20.000 metres quadrats ubicada en un polígon industrial pròxim a la capital de la Regió de Múrcia, on hi ha béns que, en el seu conjunt, sumen milions d’euros.

El 2015, Pujalte ja va saltar als mitjans de comunicació per denunciar que l’Administració li devia set milions d’euros per la seva tasca en el dipòsit: en concret, tres milions la Junta d’Andalusia i quatre la Generalitat Valenciana. Va dir llavors que mantenir a la superfície el negoci li costava 30.000 euros al mes entre nòmines, manteniment i seguretat. ANA LUCAS

Castella i Lleó

La situació judicial de Víctor de Aldama ha col·locat el Zamora CF, del que és propietari, en el punt de mira. Els investigadors estudien la relació del pagament d’1,3 milions d’euros per part de l’empresari per a la compra d’accions del club amb el presumpte cobrament de comissions il·legals per la compra de mascaretes.

L’UCO analitza els moviments entre empreses vinculades a Aldama entre juny i setembre del 2020, quan va concloure el procés de compra, per determinar si hi ha una procedència il·legal. Amb incertesa, l’activitat al Zamora CF continua, tot i que el club té els comptes bloquejats, i es manté a l’espera que el jutge autoritzi el pagament de nòmines als treballadors. PAU FERNÁNDEZ

Extremadura

A Extremadura la "trama Koldo" només es va quedar en intent, o almenys és el que assegura l’exconseller de Sanitat José María Vergeles. El 2020, amb el socialista Guillermo Fernández Vara en la Presidència, la principal empresa investigada, Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL , va enviar un mail remès per Íñigo Rotaetxe, un dels seus titulars, va oferir l’adquisició de 700.000 mascaretes per 1,7 milions d’euros.

La venda mai va arribar a materialitzar-se, segons constaten els actuals responsables actuals de la Junta d’Extremadura que, no obstant, temen que la comunitat hagi sigut utilitzada per la trama de corrupció. Aquest dilluns, en uns magatzems d’Almendralejo, cedits durant la pandèmia a l’administració sanitària, es van trobar 700.000 mascaretes amb els logotips de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA), apilades en palets amb cartells que advertien: "No utilitzar". La Guàrdia Civil investiga ara l’origen del material sanitari. Els agents també van escorcollar una finca propietat de Juan Carlos Cueto, presumpte testaferro de Koldo García, a la localitat de Salorino (Càceres), a la recerca de proves. CARMEN HIDALGO / ÁNGEL GARCÍA COLLADO

Astúries

La proposta de venda de mascaretes del "cas Koldo" va arribar també als despatxos del Servei de Salut del Principat, però el govern regional asturià, socialista que ja havia iniciat tràmits amb proveïdors sanitaris coneguts va acabar desconfiant. La insistència, certes informalitats en la proposta i el fet que el preu fos més elevat que el que oferien altres proveïdors va fer sospitar els funcionaris responsables de compres. Segons ha transcendit, un representant de l’empresa de la trama i una empleada de la central de compres de Salut van contactar per correu electrònic el 28 d’abril del 2020, segons la investigació. La persona de contacte era Íñigo Rotaeche, investigat en el "caso Koldo" i la funcionària reclamava els certificats, dades tècniques, disponibilitat i terminis d’entrega. Però les complicacions per a la recollida, el preu i altres detalls "sospitosos" van fer desestimar l’oferta, malgrat que els interlocutors utilitzaven el nom del Ministeri de Transports per guanyar fiabilitat.

La informació sobre l’empresa, no relacionada amb l’àmbit sanitari i amb experiència (criteri a què el Principat va cenyir els seus proveïdors) van desaconsellar si més no tenir-la en consideració. VICENTE MONTES

Andalusia

Les ramificacions del cas han arribat a dues províncies a Andalusia: Còrdova i Granada.

En la primera, es va produir el registre d’un domicili a Benamejí vinculat a Rubén Villalba, el comandant de la Guàrdia Civil detingut. Considerat per l’UCO com "la línia de comunicació segura" amb la resta de la trama, va poder ser qui informés Koldo García que estava sent investigat.

En el sumari també apareixen dos germans, Cristian i Rubén Corvillo, de Peñarroya- Pueblonuevo. El primer d’ells és un conegut militant del PSOE de Còrdova, vinculat amb l’exministre José Luis Ábalos des de les primàries socialistes. L’UCO diu d’ells que "podrien compartir interessos societaris" amb Víctor de Aldama. De fet, haurien adquirit participacions de l’empresa MTM 180 Capital SL, societat que el president del Saragossa va fer servir per subscriure contractes amb Soluciones de Gestión, clau en la compra de mascaretes.

A Granada, és el nom de Patricia Uriz, la parella sentimental de Koldo i exajudant de secretaria del Ministeri de Foment, la que porta el fil de la trama fins a la localitat de Baza. Allà està situada la firma Áridos Anfersa, que es dedica a l’explotació de pedreres, maquinàries i obres. L’empresa va obtenir contractes milionaris per part d’Adif entre els anys 2021 i 2022, en les mateixes dates en què van contractar Uriz i en les quals hi va haver trobades i hostalatges al mateix hotel (el Parador de Granada) entre Ábalos i representants de l’empresa. IRINA MARZO

Galícia

La Fiscalia Anticorrupció sosté que Soluciones de Gestión, la principal empresa implicada en la trama de corrupció entorn de Koldo García, va adquirir finques a l’ajuntament de Carballeda de Valdeorras (Ourense) amb els beneficis de les seves operacions suposadament fraudulentes.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

En concret, va adquirir terrenys rústics en aquesta localitat per després traspassar-los a una filial del mateix grup.

Es tractaria d’un exemple més del paper que tant Koldo com aquesta empresa "van poder exercir en l’adjudicació, podent haver fet ús de terceres persones pròximes al seu cercle familiar amb la possible finalitat d’ocultar, o almenys dificultar, la veritable titularitat dels immobles adquirits".