"Catalunya necessita un finançament singular"

Aragonès va estar 21 dies sense trucar-me fins que va arribar el dia abans de la votació, va ser escollit candidat d’ERC al gener, va portar al Parlament un acord de pressupostos amb el PSC ja tancat i fa un mes i mig el cap de campanyes d’ERC, Sergi Sabrià, va entrar com a viceconseller en el Govern. Per tant, és sospitós, com a mínim. És un Govern que no arrenca i que té un comportament erràtic amb la sequera, la crisi educativa o les presons.

Per tots aquests reptes, ¿no tenia més sentit que aprovessin els pressupostos?

Catalunya va tenir pressupostos el 2020 amb els vots dels Comuns. El PSC va votar-hi en contra. El 2022, Illa ja era cap de l’oposició i els pressupostos van sortir gràcies als Comuns. El 2023, el PSC va entrar a negociar i va posar com prioritats la B-40, una taula per estudiar l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran d’Europa. Nosaltres vam recolzar els pressupostos perquè el pla director urbanístic del Hard Rock no s’aprovaria i, per tant, no hi havia cap perill.

¿I què ha passat el 2024?

Que hem posat tres condicions: revertir incompliments flagrants, que no prosperi el Hard Rock i prioritzar sanitat, educació, vivenda i transició justa, demanant la sisena hora a l’escola i extraescolars gratuïtes. Hi ha molts reptes que no afrontaven, eren uns pressupostos sense ambició.

¿Quin pes ha tingut en la decisió que es quedin fora del govern de Barcelona?

En l’executiva hi ha gent de tot Catalunya i per unanimitat es va aprovar aquesta estratègia negociadora. Són carpetes separades.

La imatge que queda és el seu no als pressupostos. Tampoc n’hi ha a l’Estat ni a Barcelona.

El que està fent Collboni és desmuntar l’obra de govern anterior, així que, ¿quin sentit tindria que aprovéssim uns pressupostos a un alcalde que segueix el programa de Junts? Quant als Pressupostos Generals de l’Estat, el ministre Óscar Puente ja va dir que tenien assumit que no n’hi hauria el 2024. La competició entre Junts i ERC en pujaria massa al preu.

Però insisteixen que volen governar amb Collboni.

És clar, perquè veiem que, si no hi som nosaltres, s’acaba desmantellant tota l’obra de govern que s’ha tirat endavant els últims vuit anys i, per tant, l’única garantia que Barcelona continuï amb les transformacions i sense sotmetre’s als lobbies.

Vostè vol estar en el Govern. ¿Amb quin president?

M’agradaria com a presidenta. Nosaltres no ens equivoquem mai d’adversari, sempre volem pactar amb forces progressistes i ara som l’única força al Parlament que diu que no pactarà amb la dreta, tant de la dreta independentista com de la dreta espanyolista.

¿Que no es faci el Hard Rock serà una condició 'sine qua non’ per a la investidura?

El que no tindria sentit és que un govern d’esquerres faci polítiques de dretes. Al final la ciutadania no entén quin programa alternatiu estàs oferint. Per això volem estar en el Govern, per fer polítiques progressistes.

¿Tem que el resultat del 12M acabi dinamitant la legislatura espanyola?

Crec que tenim l’oportunitat que Catalunya guanyi i en surti reforçada. Fins ara hem tingut un Govern que no funciona i que està en minoria. Quan avança Catalunya, avança l’Estat, i quan avança l’Estat, avança Catalunya.

¿Els Comuns poden assegurar que mai investiran Carles Puigdemont?

Sempre ho hem dit: Junts i nosaltres tenim un programa de continguts que estan als antípodes. Dit des del màxim respecte, però nosaltres no tenim res a veure amb el programa de Junts.

¿Inclouran el referèndum en el seu programa electoral?

Sempre defensem el mateix. Som els únics que no hem canviat. Catalunya ha de poder votar per decidir el seu futur.

¿Creu que l’amnistia acaba amb el procés?

El que hi ha ara és un canvi d’època. Des de fa un any i mig que no hi ha unitat independentista, que era un dels pilars del denominat procés, que té a veure amb unes maneres de fer i un full de ruta que sí que crec que, com a mínim, han canviat.

¿Poden comptar amb vostès per negociar un referèndum en aquesta nova etapa?

Sempre hem defensat el dret a decidir i que els catalans votin el seu futur. Però també continuaré defensant la necessitat de la taula de diàleg. Catalunya ha patit greuges a nivell històric en la relació amb l’Estat. Amb la taula s’ha permès l’ús del català al Congrés i s’ha d’estendre a Europa. Ara s’està obrint la carpeta del sistema de finançament, que és imprescindible. Cal anar avançant en autogovern.

¿Li agrada la proposta de finançament que ha fet Aragonès?

El que m’ha sorprès és que sigui ara quan la presenten. Tot això fa olor d’electoralisme. Hi ha certs aspectes bàsics que sí que podem compartir. Es necessita un acord singular entre l’Estat i Catalunya. Catalunya ha de poder gestionar els seus impostos, això és un element clau. Hi ha incògnites sobre el model que presenta Aragonès; per exemple, com es calcula la quota que pagues a l’Estat pels serveis que ofereix, o la contribució al principi de solidaritat, que per a ell és temporal i per a nosaltres no. La proposta s’hauria d’haver treballat en comissió d’estudi o en la taula de partits, perquè necessitem que sigui una proposta de país, i no d’un partit.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Han superat les tensions dels últims mesos amb Sumar?

Ada i Yolanda tenen molt bona relació. Tenim amb Sumar una relació d’entesa i generositat.