¿Com ha sigut el debut de Vox al Parlament?

Un dels grans titulars de la nit electoral de les últimes eleccions catalanes, el 2021, va ser la irrupció de Vox al Parlament. I encara més que ho aconseguissin amb més força de l’esperada. Més de 200.000 vots i 11 escons que van convertir l’extrema dreta en la quarta força de Catalunya i que van portar el seu líder, Ignacio Garriga, a autoproclamar-se líder d’oposició contra el que va anomenar "màfia separatista". Tres anys després, una vegada dissolta la Cambra i convocades les eleccions, el balanç que es pot fer del seu pas per la institució és agredolç.

Sense càrrecs al Parlament.

Des del principi, el PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns van firmar un document en què es van comprometre a fer un cordó sanitari contra l’extrema dreta. És a dir, a excloure Vox dels òrgans parlamentaris –tant de la Mesa com de les presidències de les comissions– i a no recolzar cap de les seves iniciatives. Una estratègia que s’ha complert des del primer dia. Cap dels seus diputats ha aconseguit tenir cap càrrec, més enllà dels de president o portaveu de grup que depenen estrictament del grup parlamentari.

Veto als seus senadors autonòmics.

A més, aquest aïllament també va portar els grups a deixar-los sense poder designar cap senador autonòmic. Les formacions van estudiar totes les opcions per evitar que aconseguissin un representant a la Cambra alta.

El reglament del Parlament només obligava a utilitzar un mètode de càlcul proporcional per repartir els vuit càrrecs en joc. Sota el procediment habitual –aplicant la llei D’Hondt–, el PSC s’hauria quedat amb tres senadors; ERC i Junts, amb dos, i un hauria sigut per a l’extrema dreta. Per evitar-ho, van utilitzar la fórmula Imperiali per fer el repartiment, que va donar als tres grups majoritaris dos senadors i cap a la resta, tampoc a Vox. Els d’Ignacio Garriga van recórrer la decisió al Tribunal Constitucional, que no els va donar la raó i va avalar l’elecció.

Absència de capacitat legislativa.

Tampoc ha arribat a ser sotmesa a votació a la Cambra cap de les proposicions de llei impulsades per Vox. La junta de portaveus no ha inclòs mai les seves peticions en l’ordre del dia. En tres anys, Vox ha registrat 11 lleis: 8 els primers quatre mesos de legislatura i 3 més poc abans de la convocatòria electoral. Entre juliol del 2021 i febrer del 2024 no van presentar cap proposta. Sí que s’han arribat a votar les seves mocions i propostes de resolució, però tampoc no n’hi ha hagut cap que hagi vist la llum verda.

Normalització dels discursos.

No obstant, malgrat no tenir càrrecs ni haver pogut impulsar cap proposta legislativa, els seus discursos sí que s’han pogut escoltar a la Cambra. I fins i tot es podria dir que en certa manera s’han normalitzat. Els vincles constants entre immigració i delinqüència, les amenaces verbals als seus oponents o fins als insults directes han sigut una tònica habitual a les sessions de control bisetmanals. I no hi hagut res que ho hagi aconseguit detenir. Des de la presidència del Parlament, primer amb Laura Borràs –més vehement contra ells– i després amb Anna Erra –que ha evitat més el cos a cos–, se’ls ha advertit més d’una vegada que incomplien el codi de conducta i que podrien ser expulsats. No obstant, l’amenaça no s’ha arribat a materialitzar mai.

Sense sancions.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

No han sigut expulsats ni tampoc sancionats, malgrat haver-se posat sobre la taula en diverses ocasions que havien vulnerat el codi de conducta i que podrien ser amonestats amb una suspensió temporal o una multa econòmica de fins a 1.200 euros. L’última vegada que es va plantejar va ser per l’incident que va tenir lloc durant la campanya electoral de les passades generals en un míting a Badalona, quan el diputat Ignacio Garriga es va encarar a uns manifestants. La Mesa va encarregar una investigació, però la comissió de l’estatut del diputat, a qui correspon analitzar-la, no va arribar ni a obrir la carpeta. L’argument és que les sancions no tenen una base legal sòlida –al no ser dins del reglament– i que podrien ser titllades d’inconstitucionals. Un fet que s’ha intentat resoldre amb la reforma del reglament impulsada per ERC i la CUP, però que ha caigut en sac foradat amb l’avenç electoral.

S’ha de veure si hi haurà consens per reactivar-ho després de les eleccions i com actuaran els mateixos actors si, finalment, l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana –que reprodueix els mateixos discursos xenòfobs i fa constants enllaços entre immigració i delinqüència– obté representació al Parlament.