Euskadi: tot bé, però...

I hi ha dades que indiquen cautela. Vegem, els dos partits nacionalistes (PNB i Bildu) arrasaran el 21 d’abril amb més del 75% dels vots. Però una coalició entre el PNB i Bildu (cap dels dos arriba als 38 escons de la majoria absoluta) és descartada per la cúpula dels dos partits i només la desitja el 23,4% dels enquestats. ¿Per què? Potser, perquè davant la independència –tan valorada abans pel PNB d’Ibarretxe i per l’esquerra abertzale– els bascos han deixat de reaccionar emocionalment. En el sociòmetre del Govern basc, el 23% es declara independentista davant el 38% que ha d’estar més o menys conforme amb l’autonomia actual. Però un rellevant 33% contesta que depèn. ¿Depèn de què? ¿De no perdre els beneficis de l’actual autonomia amb concert econòmic? ¿De què s’obtingués de forma legal i pactada?

El que està clar és que els seguidors d’Iñigo Urkullu, l’actual lehendakari, i d’Arnaldo Otegi, el gran referent de Bildu, no volen un front comú. ¿Per no equivocar-se i precipitar-se? Al contrari del que vol Puigdemont.

Els vots de Podem

Anem als resultats. Per primera vegada el PNB, amb 28 o 29 escons (segons El País o el sociòmetre basc), no té assegurat ser el primer partit ja que en aquests sondejos empata amb Bildu. Mentre el PNB descendeix dos o tres escons respecte a fa quatre anys (quan els tres últims ja els va obtenir pels pèls), Bildu puja de 21 a 28 o 29. ¿Pels vots que van anar a Podem que va treure 6 escons, per què Bildu està ja més acceptat, per què hi ha cert cansament del PNB que ha governat gairebé tots els anys de l’autonomia? Potser convé recordar que els exbatasuns (Otegi) són el component principal de Bildu, però que també hi ha Ezker Batua (l’antiga Izquierda Unida) i fins i tot les restes d’Eusko Alkartasuna, l’escissió del PNB de Carlos Garaikoetxea.

¿Qui governarà? Guanyi Bildu o guanyi el PNB, el més probable és que el lehendakari sigui Imanol Pradales, el nou candidat del PNB que és un Urkullu 15 anys més jove i que repetiria la tradicional coalició amb el PSOE que tindrà 10 diputats, com ara, o 11. I aquesta coalició transversal i ja rodada és la preferida per l’electorat: 28,3% contra 23,4% del pacte PNB-Bildu i 15,6% del Bildu-PSE. Una coalició centrista i transversal malgrat la gran majoria nacionalista, ja que els bascos són més d’esquerres que els espanyols (en l’escala de 0 a 10 se situen en un 3,9 davant el 4,8). Però el PNB no és la dreta clàssica perquè la mitjana dels seus electors se situa en un 4,5.

Així tot continuaria igual tot i que el PNB patís la bufetada de no ser el primer i el PSE hagi perdut l’empenta que el va fer guanyar les legislatives del juliol. El PNB i el PSE quedarien raonablement satisfets. Però les coses es poden torçar. El PNB pot baixar una miqueta més i el PSE perdre un diputat mentre que el PP, que estava molt baix, pot passar dels 6 als 7 o 8 escons. I a la forquilla d’El País hi ha la possibilitat que la suma del PNB i el PSE no sigui de 39 o 38 escons (majoria absoluta), sinó que es quedi en 36 o 37.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Llavors el PNB i Sánchez tindrien un problema. El més probable és que el PP permetés la investidura i arribés a pactes puntuals (ja va passar algun cop) perquè vol frenar Bildu. Però per al PNB i Sánchez, que diu que el PP és com l’extrema dreta, seria una gran humiliació.

Dues notes finals. Sumar tindrà un altre fracàs, ja que les enquestes li donen només un escó i Vox pot perdre el que va obtenir fa quatre anys. Euskadi es governarà des del centreesquerra. Tot i que hagi de tenir suports del PP.