Ressonen els tambors de guerra
No sé si Espanya és un país pacifista per un convenciment ben articulat o perquè la frontera amb Rússia queda molt lluny. El cas és que el 60% dels espanyols es mostra contrari a l’increment de la despesa militar (avui l’1,2%) del PIB, mentre creixen aquí i allà les arengues bel·licistes, com la de Donald Tusk, el primer ministre polonès: "Estem en una època de preguerra. No exagero". En les últimes setmanes, també s’han expressat en termes semblants tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com la ministra Margarita Robles. Per no parlar d’Emmanuel Macron i la seva idea d’enviar tropes occidentals a Ucraïna; en política res és fútil, i el seu retrat amb els guants de boxa enfundats, en pla Robert de Niro en Toro Salvatge, pretén consolidar el missatge d’un president combatiu, amb múscul, disposat potser a treure partit del dispendi armamentístic que s’acosta. França, per cert, és la segona exportadora mundial d’armes.
A tot això, el canceller Olaf Scholz assegura, en una entrevista amb un diari alemany, que s’estan desenvolupant converses amb experts de defensa de diversos països, inclosa Ucraïna, a fi d’estudiar possibles escenaris per a una pau negociada. Mentrestant, Vladímir Putin –la seva credibilitat no és precisament un llac cristal·lí– titlla de "total disbarat" les declaracions occidentals sobre que Rússia es disposa a atacar Europa. Llavors, ¿què han de fer els Vint-i-set en el seu estancament econòmic i moral? No hi ha resposta senzilla en aquesta tessitura.
Notícies relacionadesSobre el terreny, dos anys després de l’atac criminal de Putin contra Ucraïna, el panorama pinta més negre que mai. Kíiv esquiva la impopular temptativa de baixar l’edat de reclutament i li falta munició, ja que el suport europeu no se sustenta i l’ajuda addicional nord-americana (60.000 milions de dòlars) segueix congelada al Senat per l’oposició republicana (veurem en què queda el pla txec de comprar milers de projectils artillers al mercat mundial). La dictadura instal·lada al Kremlin, en canvi, no té cap problema ni amb el subministrament bèl·lic (Xina, Iran) ni amb les tropes fresques, mitjançant mercenaris o lleves per decret. Ucraïna no ha fortificat prou les seves línies de defensa (rases antitancs, camps minats dents de drac).
Els experts vaticinen que, després del desglaç de la primavera i la temporada dels fangars, Rússia emprendrà un nou gran impuls al llarg de la línia del front, un embat que faria semblar l’estancament que s’estudiava fa uns mesos el millor dels escenaris. Zelenski tem que el mapa actual, on Ucraïna ha perdut una cinquena part del seu territori i la majoria dels seus accessos al mar, es converteixi en la base d’una futura negociació de pau, però "els perills són ara tan grans que aquesta seria l’opció menys dolenta" (The Economist). Potser l’única via plausible sigui asseure’s a negociar en lloc de continuar alimentant la carnisseria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
