Sentit institucional
Portugal acaba de donar una lliçó d’exemplaritat digna de lloar en aquests temps difícils en què el debat polític està tan podrit a Espanya. El Parlament lusità ja té president des de dimecres passat, després que arran de tres votacions fallides s’elegís el conservador José Pedro Aguiar-Branco, amb 160 vots a favor sobre un total de 228. La designació va ser possible per un pacte entre la coalició de centredreta que va guanyar les eleccions el 10 de març, Aliança Democràtica, i el Partit Socialista. Per primera vegada en la història van acordar una presidència rotatòria. Aguiar-Branco liderarà la cambra fins al 2026, i un socialista, després i fins al 2028.
El pacte es produeix malgrat la debilitat de la coalició de centredreta, encapçalada per Luis Montenegro. Aquest va desbancar els socialistes en les eleccions per la mínima (dos escons), però es nega a governar ni a repartir-se el Parlament amb els ultres del partit Chega. El socialista Pedro Nuno Santos, successor d’António Costa, s’ha posat de part de Montenegro, tot i que hagi sigut amb un acord limitat a l’Assemblea –per ara– i tot i que només l’hagi subscrit per "sentit institucional".
Notícies relacionades"Si no som capaços d’entendre’ns a la casa de la democràcia, ¿quin exemple donem cap enfora?", va dir dimecres el ja president del Parlament. El socialista Francisco Assis, per la seva banda, va afirmar que "els partits tenen l’obligació de trobar solucions" i que no es pot confondre un "conflicte civilitzat" amb una "guerra civil", com volen els ultres.
Tot i que l’acord no sigui extrapolable al Govern de la nació, resulta edificant que Portugal hagi superat la dinàmica de blocs, deixant enrere les majories absolutes i amb una dreta i una esquerra que no són irreconciliables. Espanya, que va ser incapaç de tirar endavant un pacte així, malgrat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo, viurà ben aviat tres eleccions (basques, catalanes i europees) i farà bé de prendre nota del sentit institucional portuguès.
