Acord PSOE-Junts: ¿és viable un referèndum d’autodeterminació amb l’article 92 de la Constitució?

Un dels paràgrafs de l’acord ha quedat redactat així: «Quant a l’àmbit del reconeixement nacional, Junts proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l’article 92 de la Constitució. Per la seva banda, el PSOE defensarà l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya».

La conclusió és que no hi ha un compromís concret, sinó que el PSOE i Junts s’han limitat a posar negre sobre blanc els seus plantejaments en matèria d’autogovern, de cara a ser negociats en el futur amb un mediador internacional. Però JxCat ja avança quin serà el mecanisme legal que invocarà per poder celebrar un referèndum de manera pactada amb el Govern central: l’article 92 de la Constitució. Ara bé, ¿és vàlida aquesta via per articular una votació d’aquestes característiques?

L’article 92 de la Constitució estableix el següent: «Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans. El referèndum serà convocat pel Rei, mitjançant una proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució».

L’esmentada llei orgànica va entrar en vigor el gener de 1980 i desenvolupa, sobretot, les condicions dels referèndums per ratificar o modificar estatuts d’autonomia i per reformar la Constitució. Per aquesta via es va canalitzar el referèndum de reforma de l’Estatut el 2006. Les úniques limitacions que imposa són temporals: no es podran celebrar referèndums 90 dies abans i 90 dies després d’unes eleccions generals, autonòmiques o municipals o d’un altre referèndum, ni tampoc durant estats d’excepció i setge i els 90 dies posteriors a haver-se aixecat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Significa això que es podria celebrar un referèndum d’autodeterminació per aquest mecanisme? No sembla tan senzill. La votació hauria de comptar amb l’aval del Congrés, una cosa plausible amb els mateixos suports que segurament tindrà la investidura de Sánchez, però més complicat seria passar el filtre del Tribunal Constitucional, que ja ha avisat que no pot servir per preguntar per la secessió. Dos clars límits són els articles 1 i 2 de la Carta Magna, que estableixen que «la sobirania nacional està en el poble espanyol» i que l’Estat «es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols», cosa que tanca la porta a qualsevol referèndum d’independència.

Cosa diferent podria ser el compromís genèric que contempla el pacte PSOE-ERC: «S’ha d’abordar el debat sobre la forma en què els acords a què es pot arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser ratificats pel poble català». Aquest document no explicita que es tracti d’un referèndum d’autodeterminació ni fixa la via legal per la qual es vehicularia la votació. L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) ha rebut l’encàrrec d’elaborar un informe sobre quin pot ser el camí i l’objecte de la pregunta més viable per a un referèndum. No és el mateix preguntar sobre la independència que sobre el «futur polític», o sobre l’Estatut. En qualsevol cas, s’ha de recordar que l’article 92 de la Constitució parla d’un referèndum «consultiu», el que significa que, a priori, el resultat no tindria per què ser vinculant.