Com treure partit de Puigdemont

No hi ha estratègia electoral més espremuda que la de plantejar unes eleccions com un plebiscit. Per a Salvador Illa, entre "avançar" deixant enrere el conflicte territorial o quedar atrapats en la "dècada perduda" del procés. Per a Carles Puigdemont, entre tornar a posar la proa en el procés amb la seva "restitució" o girar full "amb els del 155". Així és com plantegen els comicis del 12 de maig tant el PSC com Junts. Una dicotomia que beneficia els dos partits per fer quallar que aquesta partida és cosa de dos, plantejament que va en detriment d’ERC. No obstant, està en disputa qui capitalitzarà més l’anunci del retorn de l’expresident, si els socialistes, que jugaran la carta de presentar-se com l’única opció no independentista amb possibilitats de governar, o un PP que agitarà la tornada de l’expresident per remuntar els tres diputats que ara té al Parlament.

Illa admet que hi ha part de l’electorat del seu partit a qui no l’"entusiasma" que s’hagi aprovat una amnistia, però reivindica que és "necessària" per "normalitzar" les relacions i que es trenquin els blocs. Fonts del partit admeten estar a l’expectativa de si l’aplicació de la llei en els pròxims dos mesos tindrà o no un impacte en el marge d’avantatge amb què podrien guanyar les eleccions. Donen per descomptada la victòria, com auguren les enquestes, però necessiten també, afegeixen, que l’independentisme no sumi. Així que miraran de donar la volta al conat de retorn de Puigdemont reivindicant-se com el vot útil perquè la Generalitat tingui, per primera vegada en 12 anys, un president no independentista. Ho faran, això sí, evitant el to aspre i sense imposar vetos per no curtcircuitar cap opció de pacte després de les eleccions.

Els populars, al seu torn, miraran de concentrar el vot de tots els contraris a la llei d’amnistia, des del centre fins a la dreta. Es presentaran com "l’única alternativa a l’independentisme", com "l’aglutinador del constitucionalisme" i al PSC l’acusaran d’"haver reactivat el procés". Així, aspiren a convèncer no només els exvotants de Ciutadans i alguns dels que en els últims comicis van optar per Vox, sinó també aquells potencials votants socialistes que vulguin castigar Pedro Sánchez i Illa per l’exoneració dels processats i condemnats pel procés.

Una veu vehement

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El fet que finalment repeteixi com a candidat Alejandro Fernández, una de les veus més vehements contra la llei i que es va significar públicament contra les negociacions del PP amb Junts, contribueix a aquest propòsit. Els populars pensen en el sac de votants que el 2017 va votar Inés Arrimadas, però que el 2021 va escollir la papereta vermella. Fa tres anys, els populars no van aconseguir beneficiar-se de l’ensorrament de Ciutadans, malgrat que van cedir gairebé un milió de vots i fins a 30 escons. Gran part dels que els van fer confiança després de la DUI es van quedar a casa, però una part també es van decantar per Vox (que va entrar per primera vegada a la Cambra amb 217.883 vots) i pel PSC (que va pujar 56.199 vots i va doblar escons). El PP es va deixar 76.603 vots i un escó (va caure fins als tres) i va seguir en el grup mixt.

Però, demoscòpicament, ¿aquesta possibilitat existeix? Segons l’última enquesta del CEO, el PP podria recollir el 12M un 28% dels votants de Cs i un 14% dels de Vox, i sí que es compliria l’estratègia d’una certa concentració. No obstant, també el PSC s’emportaria un 17% d’aquest pastís mentre que el transvasament de vot dels socialistes al PP seria només d’un 2%. Però on sí que hi hauria un calador de vot és entre els indecisos o els que estan pensant a abstenir-se. El CEO detecta que un 33% dels exvotants de Ciutadans es troba en aquesta situació. També un 10% dels de Vox i un 7% dels del PSC.