Límits del referèndum

El president de la Generalitat va comparèixer ahir per explicar la proposta de referèndum, centrant-se en l’article 92 de la Constitució (CE). Basant-se en un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, al·ludia també a altres opcions secundàries, que considerava viables. Per exemple, la reforma de la Llei orgànica 2/1980, relativa a les diferents modalitats de referèndum, o la transferència de la competència per la via de l’article 150.2 CE per convocar referèndums, que correspon a l’Estat en exclusiva, d’acord amb l’article 149.1.32 CE.

Crec que un referèndum com el que proposa Aragonès té un límit ineludible en el principi d’unitat de l’article 2 CE, que estableix la indivisibilitat d’Espanya. Es pregunti el que es pregunti, per la via que sigui, cap resultat de referèndum s’imposa al que diu la Constitució a l’article 2, que comença: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols».

Aquest límit podria desaparèixer mitjançant la corresponent reforma de la Constitució, però mentre hi hagi l’article 2 no pot ignorar-se.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

D’altra banda, la sentència del Tribunal Constitucional STC 103/2008, al final del seu fonament jurídic 4, diu: «El respecte a la Constitució imposa que els projectes de revisió de l’ordre constituït, i especialment d’aquells que afecten el fonament de la identitat del titular únic de la sobirania, se substanciïn obertament i directament per la via que la Constitució ha previst per a aquestes finalitats. No hi tenen cabuda actuacions per altres cursos ni de les comunitats autònomes ni de qualsevol òrgan de l’Estat, perquè sobre tots està sempre, expressada en la decisió constituent, la voluntat del poble espanyol, titular exclusiu de la sobirania nacional, fonament de la Constitució i origen de qualsevol poder polític». M’afanyo a dir que, segons la meva opinió, el Tribunal s’equivoca quan suggereix que hi ha matèries sobre les quals no hi té cabuda una consulta per la via de l’article 92 la CE, perquè aquest precepte no n’exclou cap. Però, dit això, no sembla que un referèndum sobre la secessió de Catalunya arribi a tenir el beneplàcit del Tribunal Constitucional. No és difícil imaginar el que diria el Tribunal Suprem si es recorre el reial decret de convocatòria del referèndum per la via de l’article 92 CE, o el Tribunal Constitucional davant la impugnació de la llei orgànica que reformés la 2/1980 citada, o de la que transferís a la Generalitat la competència per convocar un referèndum, per la via del 150.2 .

I això no és tot. L’article 92 CE, en el seu apartat 1, es refereix a «un referèndum consultiu de tots els ciutadans». Sembla que, per aquesta via, és tota la ciutadania espanyola la que ha de ser consultada. Certament, això no tanca la porta que hi pugui haver referèndums d’àmbit més restringit, però el camí assenyalat no sembla deixar una altra interpretació. En tot cas, ja es veurà.