El PP surt a superar els seus sis escons i a fer fora Vox del Parlament
Els populars busquen atraure el votant del PNB que no entén les seves aliances a Madrid
La ultradreta ho té difícil per mantenir el seu únic diputat al necessitar el 3% dels vots a cada província
El PP pot millorar clarament aquestes eleccions basques la seva marca (ara compta amb sis diputats) menjant-se Vox (té un escó) i fent baixar el PNB (31) i el PSOE (10) pel centre. Les enquestes li donen la raó: alguna de molt optimista els porta fins als 10 parlamentaris, tot i que a Gènova s’acontenten a pujar-ne 8 o 9.
Els populars s’enfronten a aquests comicis sis mesos després que Javier de Andrés iniciés un canvi de discurs i estratègia al capdavant del partit. De Andrés, que ha succeït a la presidència el dur Carlos Iturgaiz, és un veterà de la formació, en la qual va començar com a responsable de comunicació, tot i que aviat es va passar al costat de la política. Va ser diputat foral i també delegat del Govern de Mariano Rajoy (2016-2018). Després de cinc anys de tornada al periodisme, Alberto Núñez Feijóo li va proposar el retorn a la primera línia i el va aixecar com a president del PP per reanimar i reactivar territorialment un partit que en el seu moment va ocupar la centralitat política a Euskadi.
Cosir les tres dretes
Els conservadors es presenten sols a les urnes, perquè la coalició amb Cs del 2020 no s’ha reeditat. En aquests anys ja han absorbit a les seves pròpies files els pocs polítics taronges que quedaven i aquest partit ha desaparegut de la comunitat foral. De Andrés aspira a seguir aquesta operació d’absorció per la via dels fets amb Vox, perquè es quedi fora del Parlament. Cosir les tres dretes i que els votants de Cs i Vox tornin a la casa mare del PP és una de les obsessions de Génova, perquè és una part del trajecte necessari per poder arribar a la Moncloa.
La ultradreta ho té complicat per mantenir el seu únic diputat perquè, per aconseguir entrar a la Cambra basca, es necessita obtenir el 3% de les paperetes a cada província i Vox només va aconseguir superar aquest llindar a Àlaba el 2020, cosa que ara la candidata, Amaia Martínez, no sembla que pugui repetir, segons els sondejos. A això s’hi afegeix el moment d’extrema debilitat per què passa el partit de Santiago Abascal, a la baixa en totes les enquestes dels diferents territoris, havent perdut protagonisme a les Corts Generals i no havent aconseguit treure un sol escó a Galícia.
Pel centre, el PP vol mossegar el PNB i el PSOE i per aconseguir-ho recordarà l’aliança que tots dos tenen al Congrés dels Diputats amb ERC i EH Bildu. Alguns dirigents de Génova diuen que ho tenen fàcil per convèncer el votant penebista que no entén aquesta coincidència a la Cambra baixa amb partits clarament d’esquerres i que veuen completament alineat amb Pedro Sánchez. Tant és així que Feijóo ha sigut molt dur en moltes de les seves intervencions, igual que altres dirigents del PP, acusant el PNB "d’haver-se entregat" a les polítiques econòmiques dels socialistes i de Sumar. És un dels arguments que repetiran més en una comunitat on la indústria i el pes econòmic té molta importància.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia