Ángel Víctor Torres: "El PP abraça la involució democràtica de Vox i deroga el que abans va aprovar"

És una llei de derogació de la llei de memòria democràtica del 2018 aprovada per Javier Lambán. Elimina molts articles relacionats amb el dret internacional: una disposició addicional que obliga a homenatjar aragonesos que van perdre la vida als camps d’extermini nazi. Això va molt més enllà de la guerra d’Espanya. És un dret internacional, una vulneració dels drets humans. També elimina el mapa de fosses comunes, una obligació de drets humans a qualsevol part del món, i fins i tot els llocs de memòria dins i fora d’Europa.

Sense haver analitzat les lleis de Castella i Lleó i el País Valencià, encara no aprovades, ¿per què són inconstitucionals?

Comporten l’anul·lació d’una llei anterior d’àmbit estatal, que en el seu primer punt condemna la dictadura. No em val que el president de Castella i Lleó o el del País Valencià diguin que hi va haver dictadura. Si és així, ¿per què ho retiren del text?

El Govern d’Aragó addueix que la seva norma és "jurídicament irreprotxable". ¿Quins passos faran?

Estem culminant l’expedient, activarem l’article 33.2 [el mecanisme de la llei del Tribunal Constitucional per obrir un procés de negociació] perquè hi ha discrepàncies, moltes són jurídiques, entre una administració i una altra, i intentem arribar a un acord. Si n’estan tan segurs, no tindran cap problema a asseure’s amb nosaltres.

¿Si no s’hi asseuen, acudiran directament al Constitucional?

El lògic és que s’hi asseguin perquè, en els sis mesos que marca la llei, intentem posar-nos d’acord. Si no, aniríem al Constitucional i a estaments internacionals. Si la resposta és que no, automàticament s’activaria la via del Constitucional amb un informe previ del Consell d’Estat. Un òrgan amb pluralitat política i jurídica s’hi haurà de manifestar; el seu informe serà molt important.

¿El Govern cobrirà aspectes de la llei que es deroguin durant aquest temps?

Si qualsevol autonomia elimina, per exemple, el mapa de fosses o que les administracions col·laborem per a la recuperació de les víctimes, l’hauríem d’activar d’ofici en la llei de memòria democràtica. Ja es va avançar el 2007 amb la llei de memòria històrica i es va consolidar amb la llei de memòria democràtica del 2022. Fins al 2007 no hi havia ajudes públiques per a exhumacions en fosses de víctimes de la guerra i de la dictadura. Això també ho deroga el Govern d’Aragó.

¿Es faria a través d’un decret?

És una modificació legislativa; es faria a través del curs que ens diguin els serveis jurídics. Activarem els mecanismes d’ofici. Desplegarem la llei de memòria democràtica si hi ha comunitats que volen posar bastons a les rodes, on governen el PP i Vox.

La derogació de les lleis de memòria també es recull en els programes de coalició dels governs de Castella i Lleó, el País Valencià o les Balears.

És una submissió del PP a Vox. La prova és que molts articles de la llei d’Aragó van ser esmenes del PP. Ara, obligat per Vox i abraçant els seus principis, que volen una involució democràtica, accepta derogar el que va aprovar abans. Un pas enrere que hauria de fer reflexionar el PP sobre els pagaments que ha de fer a la ultradreta, com ara no condemnar el que va passar als camps d’extermini o per què de manera expressa no diuen que la dictadura ha de ser condemnada.

¿El marcatge a les comunitats del PP i Vox té a veure amb un intent de desviar el focus d’assumptes com el cas Koldo o de condicionar el debat electoral a tres mesos de les eleccions europees? Feijóo parla de "cortina de fum".

No vam ser nosaltres, sinó el Govern d’Aragó, qui va aprovar al febrer la derogació de la llei de Lambán. I tampoc vam ser nosaltres, sinó el PP i Vox a Castella i Lleó o al País Valencià, els que van registrar una proposició de llei per Setmana Santa a fi d’igualar la dictadura amb la democràcia de la Segona República i blanquejar-la. ¿En quina llei es pot igualar una etapa sense llibertat amb una altra en què els representants eren elegits pel poble? M’agradaria saber què opina el Parlament Europeu del fet que una comunitat autònoma elimini l’homenatge a víctimes dels camps d’extermini nazi.

El PP va votar contra la llei de memòria democràtica i Feijóo ja va dir abans de les generals que la derogarà si governa.

Hi ha dos Feijóo. El que va presidir la Xunta i el que arriba a Madrid, vol ser president, veu que només podria fer-ho amb la ultradreta i s’hi entrega. El nou president de la Xunta no pensa en cap llei de concòrdia. En altres comunitats on governa amb majoria absoluta o en altres circumstàncies, com les Canàries, el PP tampoc té al cap derogar cap llei de memòria democràtica. Ho fa obligat per Vox, cedint als seus principis. A Castella i Lleó derogant un decret del mateix [Alfonso Fernández] Mañueco. No li importa claudicar i anar contra si mateix perquè l’hi obliga Vox. Hi ha un PP que vol governar com sigui, fins i tot amb la ultradreta, i altres PP que accepten les partides econòmiques de la comissió sectorial amb les autonomies.

¿Com garantiran els recursos econòmics perquè no es pari cap exhumació?

Hi ha tres milions d’euros acordats amb les comunitats autònomes per cada exercici pressupostari, més un altre milió per a la FEMP, i subvencions per a ajuntaments. Tots aquests diners per exhumar. Si hi ha comunitats que no volen els fons del Govern o no hi posen fons propis, ho farem nosaltres.

Les lleis de concòrdia diuen que tenen que no diferencien les víctimes d’un bàndol i l’altre.

No és veritat que estiguem exhumant unes víctimes i d’altres no. El que és real és que durant la dictadura Franco va ordenar exhumar els del seu bàndol, el nacional, els que van vèncer, els que van estar del bàndol que va donar un cop d’Estat. Van ser exhumats, i les seves famílies, recompensades econòmicament. No es van exhumar els que eren en fosses i van defensar la República ni es van recompensar les seves famílies. Per sort, va arribar una llei de memòria històrica que va establir les primeres bases per compensar els que van perdre els seus amb un tret al clatell, en fosses, en pous.

Dijous va visitar Cuelgamuros amb el president del Govern. ¿Com està sent el procés d’identificació de víctimes?

Hi ha restes de 33.000 persones. Les del bàndol nacional venien en caixes individuals i amb el seu nom. Les que arribaven de fosses comunes, en caixes compartides que podien tenir restes de 10 o 12 persones sense saber qui eren. Les del bàndol nacional estan identificades. Les 12.000 del republicà, no. Hi ha qui que ha estat 30 anys deixant flors en una fossa per acabar sabent que eren a Cuelgamuros.

La llei de memòria democràtica va incloure la resignificació de Cuelgamuros, però allà encara hi ha els monjos benedictins.

El Govern està avançant en això i el 23 d’abril hi haurà diversos acords al Consell de Ministres. A part de la creació de tres comissions de reparació del poble gitano, de víctimes republicanes i d’altres en els primers anys de la transició, hi haurà un decret per continuar avançant en les exhumacions de Cuelgamuros. Ja són gairebé 200 peticions per identificar restes amb l’ADN gràcies a un treball científic magnífic. Cal fer passos que no són senzills però ho fem amb pressa per culminar amb un centre d’interpretació.

¿Per quan?

Entre aquest any i el 2025. Tindrem alguns problemes. Davant els que vulguin frenar les actuacions, recorrerem.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿I l’extinció de la Fundació Francisco Franco?

L’extinció d’aquesta fundació i totes les que enalteixen figures o fets de la Guerra Civil i la dictadura és una qüestió del Patronat, dependent del Ministeri de Cultura. S’estan fent els últims passos. Hi ha hagut expedients a altres fundacions i han recorregut, però desplegarem la llei.