Aragonès veu inevitables el referèndum i el finançament, com l’amnistia

Ho va dir a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, en una sessió que va forçar el PP per carregar contra l’amnistia i que també va comptar amb altres presidents autonòmics, la majoria populars. Aprofitant la presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, Aragonès va buscar el cos a cos i li va retreure que hagi dit "disbarats" sobre Catalunya i els catalans.

La intervenció d’Aragonès no s’entén sense tenir molt present que Catalunya està en precampanya de les eleccions del 12 de maig. És per això que el president va començar el seu discurs carregant contra el que considera el seu principal rival a les urnes, el candidat del PSC, Salvador Illa. Així, va recordar que el líder socialista es va oposar al principi a l’amnistia i, després, va rectificar.

Aragonès no només va repassar l’hemeroteca amb Illa. També va recórrer a declaracions en contra de l’amnistia de l’exministre Miquel Iceta, del president Pedro Sánchez, del president manxec Emiliano García Page, de la presidenta Ayuso, de l’expresident José María Aznar o del líder de Vox, Santiago Abascal. Tota aquesta tirallonga de noms per arribar a una conclusió: "L’amnistia un dia va deixar de ser inconstitucional i també passarà amb el referèndum".

I això és exactament el que vol vendre Aragonès en la seva precampanya de les catalanes: l’esperança que, si ha sigut possible una amnistia amb ell de president de la Generalitat, també ho serà que algun dia hi hagi un referèndum o un finançament singular. Aquestes han sigut fins ara les seves dues principals propostes de campanya: a curt termini, un nou finançament per millorar els serveis públics dels catalans; a mitjà termini, una consulta sobre el futur polític de Catalunya per solucionar el conflicte.

La novetat del finançament

El president, el mes d’octubre de l’any passat, ja va comparèixer al Senat per defensar l’amnistia i ja llavors la va vincular al referèndum. La diferència amb la sessió d’ahir va ser, per tant, que també posés a sobre de la taula la qüestió del finançament. Aquesta ha sigut la gran novetat dels tres anys de mandat d’Aragonès respecte als seus antecessors independentistes: sense oblidar-se del referèndum, recuperar la bandera que Catalunya necessita un nou model d’ingressos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El plantejament del president és a priori difícilment acceptable per a socialistes i populars, ja que reclama treure Catalunya del règim comú per tenir un model a la basca pel qual la Generalitat pugui recaptar els seus propis impostos. Ahir, Aragonès va denunciar que Catalunya pateix un "dèficit fiscal crònic" pel qual cada any entrega a l’Estat "22.000 milions a fons perdut". "És una llosa insuportable, som els tercers a aportar [a la caixa comuna] i els catorzens a rebre", va dir.

El president sap que difícilment aconseguirà aquest finançament, com a mínim a curt termini, però ahir dilluns això era gairebé el menys important. Ahir, el Senat es va convertir per al també candidat d’ERC en una magnífica plataforma per explicar els seus hits de campanya i per mirar que tinguessin molt més impacte del que té un míting normal.