El Congrés accepta legislar una regularització de migrants

Tant els grups del Govern, el PSOE i Sumar, com els seus aliats, ERC, Bildu, Podem, el BNG i el PNB, van anunciar el seu vot positiu. També Junts. El PP, l’últim en revelar què faria, va acordar "prendre-la en consideració". La portaveu dels populars, Sofia Acebo, va exposar que donarien sortida a aquesta "presa en consideració" d’aquesta iniciativa, perquè el debat de la regularització de la migració "s’abordi amb responsabilitat", si bé va defensar que "llançar el missatge que a Espanya les vies irregulars d’arribades acaben sent homologades a través de procediments extraordinaris "no és positiu".

Els grups van manifestar el seu vot a favor. Tots excepte Vox. El partit va tornar a vincular la immigració amb la delinqüència i va retreure que els promotors d’aquesta iniciativa, que suma més de 600.000 firmes, no creguin en el que ells anomenen la "identitat espanyola". "Volem que Espanya continuï sent Espanya, no el Marroc, ni Nigèria ni el Senegal. Això no és odi ni xenofòbia, és pur sentit comú", va exposar la diputada Rocío de Meer en el seu discurs.

"Justícia social"

Però va ser l’única. La resta de portaveus dels grups del Congrés es van desmarcar del discurs de la ultradreta, i van esmentar com aquesta iniciativa respon a la "justícia social", a una "qüestió d’humanitat" o al "respecte dels drets humans". La socialista Elisa Garrido va traslladar que el seu vot a favor serà pel "respecte" que mereix aquest procediment constitucional de participació directa als ciutadans en la política legislativa, i que es va aconseguir gràcies a les més de 700.000 firmes recollides. Per això, i per "continuar avançant en mecanismes que garanteixin processos segurs de migració".

Per la seva banda, Gala Pin, de Sumar, que va començar la seva intervenció demanant el "final del genocidi a Gaza", va reclamar regularitzar les persones migrants "per justícia social". "Són 700.000 firmes recollides per persones a qui se’ls neguen els drets i a aquells que se’ls ha volgut negar la capacitat de ser protagonistes de la política; a les quals se’ls ha condemnat a l’esclavitud i negat la seva veu, però la tenen. I tant que la tenen", va recalcar.

"És un mandat"

"Si això s’aprova avui aquí, això és un mandat: el Govern ha de portar-ho a terme, i per això esperem que demà mateix es creï un grup amb els ministeris implicats perquè es compleixi. La gent no migra perquè vol, sinó perquè vivim en un sistema capitalista que obliga a això: la riquesa europea ve de l’espoli dels països de l’Àfrica i Amèrica Llatina", va afegir Gala Pin.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

També Néstor Rego, del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), va exposar la "immensa càrrega d’humanitat i de decència" que té aquesta iniciativa. "Davant el discurs xenòfob, racista i parafeixista de la ultradreta", va assegurar, ha "d’imposar-se la justícia, la decència i la humanitat".

Javier Sánchez, per Unides Podem, va assenyalar que la votació d’aquesta iniciativa "va de democràcia", i Mikel Legarda, del PNB, va indicar que la prendran en consideració pel "reconeixement, respecte i tasca de tota la ciutadania que hi ha treballat", tot i que buscaran reorientar-la "per vincular els processos de regularització extraordinària, entre altres casos, a la incorporació al mercat laboral".