Puigdemont i l’enigma de Junts
Els resultats de les eleccions generals de juliol han donat lloc a la immensa contradicció que Junts, malgrat haver obtingut els pitjors resultats de la seva història en aquest tipus de comicis, s’hagi convertit, això sí, no en exclusiva, en una força imprescindible per aconseguir una nova investidura de Pedro Sánchez i garantir la governabilitat.
I això que d’entrada semblava molt improbable que el PSOE, fins aleshores totalment contrari a l’amnistia i al relat polític que se’n deriva, acceptés les condicions de Junts, però va acabar sucumbint i, mirant de fer de la necessitat virtut, assumint l’amnistia i lloant les seves bondats. Com també era poc probable que Junts s’infringís una esmena a la totalitat abandonada l’estratègia de la "confrontació intel·ligent" (sic) per pujar al carro del diàleg que ERC portava tota la legislatura defensant i que tant havia criticat.
El resultat del canvi de posició dels dos partits ha permès a Sánchez continuar governant i a Junts recuperar el protagonisme perdut després dels mals resultats de les eleccions generals del 2019 i des de la seva sortida del govern català l’octubre del 2022. Però també, i a conseqüència de la convocatòria electoral a Catalunya, ha fet possible que un Carles Puigdemont en hores baixes recuperés la iniciativa i s’hagi postulat com a candidat a la presidència de la Generalitat i que alimenti l’expectativa, aquesta vegada gràcies a la llei d’amnistia, del retorn del president legítim.
No en va, i ja que la llei pot estar aprovada a finals de maig, Puigdemont ja ha anunciat la seva intenció de tornar a territori espanyol per al debat d’investidura. Això si no opta per avançar-lo i donar un cop d’efecte a la recta final de la campanya.
Puigdemont es presenta per mirar de ser president i si no ho aconsegueix ha avançat que es retirarà de la política. No obstant com a aspirant a president no té més programa que ser president. En la primera entrevista radiofònica feta des que es va oficialitzar la seva candidatura només va parlar d’ell. No té programa. Es presenta només per rescabalar-se, no perquè tingui un projecte per a Catalunya i fins i tot s’ha permès afirmar que no es presenta per gestionar l’autonomia. ¿Llavors per què ho fa?
Junts només pot aspirar a guanyar les eleccions amb Puigdemont al capdavant, però, al seu torn, l’agenda personal de Puigdemont constitueix la principal amenaça per a la seva consolidació com a projecte polític. Això és el que els passa a les formacions sorgides al caliu d’un lideratge carismàtic, en aquest cas un carisma de situació segons el terme encunyat per Robert Tucker en la seva Teoria sobre el lideratge carismàtic. Per això, potser el que a mitjà termini més li convindrà a Junts és que l’expresident no guanyi, compleixi la seva promesa i se’n vagi. Perquè fins que Puigdemont no desaparegui del tauler polític Junts no serà un de partit, sinó un instrument al seu servei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
