La incògnita del sorpasso marca la fi de la campanya basca

En el PNB encara temen que la indiferència cap a les eleccions els relegui a un segon lloc en la política basca. La mobilització és bàsica per a aquest partit que té dues vies de fuita en el seu electorat: el més conservador –que se sent regirat pel suport gairebé incondicional del seu partit a Pedro Sánchez a Madrid, i que el PP basc intenta atraure– i el que percep que al PNB se li està oblidant o està deixant massa de banda la seva empremta nacionalista. A aquest últim, s’ha dirigit també EH Bildu en les últimes hores.

El candidat del PNB, Imanol Pradales, ha procurat atiar la por cap al seu rival directe advertint, sobretot, dels seus axiomes econòmics. Mantenir el benestar, diu, només és possible millorant la gestió i les polítiques del PNB, però no deixant-les en mans d’una formació que té el suport d’una base social més ancorada en els postulats de Podem. Avivar el record del passat d’EH Bildu, que el mateix candidat Pello Otxandiano ha servit amb safata a la resta dels partits amb les seves paraules sobre ETA, és l’altra bandera a què s’ha agafat el PNB. Li han faltat dies en aquesta campanya que per a ells ha començat massa tard.

Li passa el contrari al partit abertzale. Els companys de viatge que va escollir EH Bildu per al tancament de campanya a Bilbao, el president de la Generalitat de Catalunya i candidat d’ERC, Pere Aragonès, i el ministre de Finances del nord d’Irlanda i membre del Sinn Féin, Connor Murphy, volen reflectir que és possible arribar al govern. Però per aconseguir-ho Otxandiano necessita retenir el votant del nucli dur de l’esquerra abertzale, el que té com a única meta la independència, i al seu torn eixamplar la seva base social amb què ha quedat orfe a l’esquerra, el que reclama un canvi en les polítiques públiques sense que la qüestió identitària interfereixi. La quadratura del cercle semblava a l’abast per a aquesta formació fins que la violència terrorista va entrar en campanya i la recta final va començar a fer-se massa llarga.

Tot i que no estava en les previsions inicials, el PNB també va tenir companyia en el seu míting de tancament. El secretari general de Junts, Jordi Turull, es va asseure a primera fila al costat d’Uxue Barkos, senadora per Geroa Bai, i Carlos Alonso, de Coalició Canària. De sobte, la competició internacional entre Bildu i el PNB es va convertir en el de campanya en una carrera per mostrar quin dels dos té més suports més enllà de les fronteres basques. Andoni Ortuzar s’hi va mirar per deixar clar qui els acompanyava en el míting, també els representants de les cases basques a l’Àfrica i països llatinoamericans, mentre que Bildu tenia preparades, entre d’altres, les intervencions de Marta Rovira des de Ginebra i de l’expresident de l’Uruguai, Jose Mujica.

Victoria moral anticipada

Bildu ja es considera guanyador "moral" d’aquestes eleccions tot i que no pugui governar. Superar el seu rival i convertir-se per primera vegada en el partit més votat a Euskadi és el seu principal objectiu. Només disputar l’hegemonia dels últims 40 anys al PNB ja el situa al pòdium i Arnaldo Otegi s’encarrega de deixar-lo clar dient que no hi haurà cap altre partit que pugi tant en vots i escons com Bildu. Amb Aragonès i Murphy a escassos 300 metres d’on el PNB va celebrar també el seu final de festa, els abertzales van mostrar fins i tot físicament com trepitgen els talons a la formació jeltzale. Aquests últims són al passeig d’El Arenal, entre l’Ajuntament i el Teatro Arriaga, i els altres a tres minuts caminant a la plaça Nueva, al Casco Viejo.

Andoni Ortuzar va aprofitar aquesta proximitat precisament per retreure a Otegi que s’hagi atrevit a demanar el vot dels jeltzales descontents amb el PNB, una cosa "extemporània", i va demanar als seus que cridessin ben fort si diumenge voten el PNB: "Que li entri a la closca".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"El Govern d’Euskadi està en joc, no tant qui guanya", deia Pradales a la televisió basca tot just sis hores abans del tancament de la campanya, cosa que al seu torn mostra com la mesura de les eleccions per al PNB és la contrària a la de Bildu: mantenir Ajuria Enea tot i que quedin segons, almenys mentre no hi hagi una debacle total. L’esprint final de Pradales, amb entre quatre i set entrevistes cada jornada des del dia immediatament posterior a l’atac amb un esprai de pebre, donen compte dels nervis que hi ha en el PNB per no perdre ni un minut en la recerca d’un vot més.

Tots els partits van decidir posar fi a la campanya a Bilbao tret del PP i Vox, que van optar per tancar a Àlaba, territori decisiu en aquesta cita electoral, que pot salvar els de Santiago Abascal de la seva desaparició al Parlament basc i on més barat surt aconseguir un escó per com funciona el sistema electoral basc. Tots els partits estatals van rebre la seva gent gran en cadascun dels seus mítings de tancament. Malgrat la presència dels màxims representants de cadascun dels partits, cap d’ells ha sigut clau en aquesta campanya, probablement la menys nacional de totes les que s’han viscut al País Basc en les últimes dècades.