Albiach promet trencar amb Israel si entra en el Govern

La candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, va prometre ahir tancar l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Tel-Aviv i suspendre relacions amb Israel si la seva formació està en el futur Govern. Va considerar "del tot inacceptable" que mentre Israel "està cometent un genocidi" Catalunya hi tingui una oficina perquè empreses catalanes hi facin negocis. "La pau no només es declara, sinó que es practica", va dir durant el consell nacional del partit.

Albiach va començar el seu parlament agraint a l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i al candidat dels Comuns a les europees, Jaume Asens, el seu "gran compromís" a l’unir-se a la flotilla per portar ajuda humanitària a Gaza.

Albiach va assegurar que les eleccions són una oportunitat perquè Catalunya obri "un nou capítol" en la seva història. En aquest futur, va dir, només hi ha dos models possibles: el de la patronal, Junts, el PP i el que, va assegurar, sovint ERC i el PSC també defensen "per acció o omissió", i el que representen els Comuns.

Sequera i casinos

Com a exemple d’això, es va referir a la gestió que està fent el Govern d’ERC de la sequera, i va criticar al PSC que pensi, va dir, a construir més autopistes, ampliar aeroports, fer casinos i, últimament, "reivindicar la Catalunya de Pujol".

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

Per tot plegat, va assenyalar que l’únic vot segur per no pactar amb la dreta i situar al centre els serveis públics i els drets bàsics és el vot per a Comuns Sumar. "És l’únic vot segur per construir un projecte de canvi i futur, que combini la prosperitat i la justícia social", va dir la política d’esquerres.

Albiach va reivindicar que les baixades d’impostos d’avui "són les retallades de demà". Va defensar que aquests impostos són necessaris per tenir uns bons serveis públics, que, va concloure, són el "patrimoni" de la gent comuna.