El Govern regularà que l’Església pagui pels delictes de pederàstia

De cara a les compensacions econòmiques, el Govern impulsarà diferents modificacions legals amb l’objectiu que "l’extinció de la responsabilitat penal per la prescripció del delicte en els casos d’abusos sexuals a menors no limiti l’exercici de la reclamació de la responsabilitat civil conforme a la regla general". Concretament, iniciant el còmput del termini de prescripció de l’acció civil, sempre que no s’hagi renunciat al seu exercici, una vegada que el delicte hagi prescrit.

El Defensor del Poble

Seguint les recomanacions de l’informe, elaborat el Defensor del Poble, que encara haurà de presentar al Congrés Ángel Gabilondo, el pla prioritza que es creï un òrgan mixt entre l’Estat i l’Església per assumir les compensacions en aquells casos en què no es puguin reclamar responsabilitats penals o civils per la mort del victimari. Serà un òrgan independent, integrat per especialistes i de caràcter temporal que tindria com a finalitat la reparació de les víctimes. Per impulsar-lo seria necessària la col·laboració de l’Església a fi que es faci càrrec "de la totalitat o una part substancial de les compensacions i facilitar altres elements de reparació simbòlica".

L’Església ve fent passos en els últims mesos des del seu negacionisme inicial a una posició més proactiva, fins al punt que la Conferència Episcopal ha elaborat el seu propi pla de reparació a les víctimes de pederàstia. Les indemnitzacions les assumirien els victimaris o les diòcesis implicades, però no la Conferència Episcopal, que sempre ha rebutjat la seva participació en un fons de compensació estatal.

El pla de l’Executiu evita desenvolupar aquesta recomanació i, davant la possibilitat que l’Església decideixi no col·laborar, serà l’Estat qui assumirà les indemnitzacions. Ho faria de la mà de les comunitats autònomes i després d’aprovar un procediment administratiu que permeti el reconeixement de la condició de víctimes i les mesures reparadores pertinents.

El pla assumeix la posició que "la resposta de l’Església catòlica tant a l’encomanda del Defensor del Poble com a les denúncies dels abusos ha sigut insuficient". Sobretot, a l’hora d’abordar els casos passats i prescrits penalment i fer front al seu reconeixement i reparació. Per tant, és en aquesta qüestió en la qual es posa el focus per donar una resposta des de l’Estat. Sí que valora altres respostes donades per l’Església més enfocades en "el present i el futur". És a dir, l’elaboració, per part de les entitats religioses, de diverses instruccions i protocols dirigits a la prevenció, detecció i intervenció en els casos d’abusos sexuals, així com la posada en marxa, a les diòcesis i en molts instituts religiosos, de les Oficines d’Atenció a les Víctimes.

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, es va reunir dijous al palau de la Moncloa amb el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, i el seu secretari general, Francisco César García Magán. Va ser la primera trobada des que la institució dels bisbes va elegir el conservador Argüello el 5 març. Fins a la data, l’Estat i l’Església han aconseguit acords en relació amb les immatriculacions de béns i a la modificació del règim tributari per eliminar algunes exempcions d’impostos, però no sembla que hi hagi d’haver una col·laboració total en el pla de resposta i implementació de l’informe redactat pel Defensor del Poble.

L’Església conclou, en el seu propi informe, que els casos d’abusos en el seu si són "una proporció gairebé residual respecte als casos que majoritàriament es produeixen en el si de la família, en les institucions i també en altres àmbits de la societat", i que existeixen altres responsables, inclosos l’Estat espanyol i els poders públics.

Homenatge d’Estat

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

El pla que ha promogut el Govern preveu l’organització d’un acte d’Estat en el qual estaran presents les víctimes, els seus representants i els familiars, que incideixi en el seu reconeixement amb un estatus. "La primera necessitat de les persones que han patit abusos sexuals en l’entorn de l’Església catòlica és la de ser reconegudes", recull l’informe del Defensor del Poble com el pas previ a l’assumpció del compromís de respondre al repte de la reparació i prevenció.

L’objectiu d’aquest acte d’Estat seria, per tant, "el reconeixement del llarg període de temps de desatenció i d’inactivitat, particularment entre els anys 1970 i 2020, durant els quals els poders públics no van establir procediments adequats de detecció i de reacció davant els abusos sexuals a menors comesos en centres escolars dependents de l’Església catòlica".