¿Està tot tan decidit?

L’agressió amb esprai pebre al candidat del PNB i els complexos d’EH Bildu a l’hora d’anomenar pel seu nom al terrorisme d’ETA han agitat els últims compassos d’una campanya electoral basca que podria considerar-se exemplar. Almenys s’agraeix el bon to general en aquests crispats temps que corren en la política espanyola. Ni tan sols s’han perdut les formes a mesura que els candidats anaven fixant les seves línies vermelles per després de les eleccions. Si les enquestes han encertat, tot el que passarà a partir de demà sembla bastant decidit: Imanol Pradales i Pello Otxandiano es disputen la victòria, però, tot i que guanyi el segon, el primer serà lehendakari amb els vots del PSE perquè ni penebistes ni socialistes volen pactar amb l’esquerra abertzale. Però, ¿el guió està ja escrit o hi ha marge per a sorpreses?

PNB

L’empenta d’EH Bildu va fer que la direcció del PNB sacrifiqués el lehendakari, Iñigo Urkullu, per donar una imatge de renovació i joventut que atragués l’electorat moderat i centrista que el va abandonar en les municipals i generals de l’any passat (en les últimes va treure només 1..114 paperetes més que l’esquerra abertzale). No ser la força més votada per primera vegada en 44 anys seria un cop psicològic, però l’autèntic fracàs seria la impossibilitat de mantenir la Lehendakaritza amb l’ajuda dels socialistes. Segons la mitjana d’enquestes, la suma entre tots dos se situa just en el llindar dels 38 escons, per la qual cosa no està ni de bon tros garantida.

Però el procés d’investidura al Parlament basc, al qual es poden presentar diversos candidats alhora, afavoreix Pradales. Podria ser elegit per majoria simple sempre que la suma PNB-PSE superi la suma EH Bildu-Sumar-Podem. Amb Biscaia com a plaça forta del PNB i Guipúscoa com a fortí d’EH Bildu, la batalla decisiva pot ser a Àlaba, ja que allà el vot pesa 3,6 vegades més que el d’un biscaí i 1,6 vegades més que el d’un guipuscoà, malgrat que les tres províncies reparteixen els mateixos diputats (25).

EH Bildu

Sigui o no la primera força, l’esquerra abertzale s’ha doctorat com opció real de Govern a Euskadi fruit d’un llarg gir cap a la realpolitik després d’haver-se tret de sobre el pes d’haver sigut el braç polític d’ETA. Però aquesta herència explica els vetos del PNB i del PSE, que poden impedir a Otxandiano ser lehendakari en cas de guanyar les eleccions.

Les enquestes apunten a una alta abstenció, al voltant del 40% (des del 2005 sempre ha estat per sobre del 32%), i un elevat número d’indecisos (20%), que podria beneficiar EH Bildu, que té un electorat més activat i lleial (la fidelitat de vot arribava al 90%) que el PNB, els votants del qual tendeixen més a l’abstenció o a canviar de papereta.

Però tres de cada 10 bascos decideixen el seu vot l’última setmana de campanya, que és, en aquest cas, quan s’ha produït la patinada d’Otxandiano amb ETA. Si acudim als precedents, la coalició va obtenir en les municipals del 2023 el seu millor resultat històric malgrat haver hagut de treure de les seves llistes exetarres condemnats per delictes de sang. A més, la majoria d’electors aproven la gestió del PNB, i el seu candidat té més bona valoració que el d’EH Bildu. A favor d’Otxandiano juga també la pugna entre Podem i Sumar, que pot fer que part del seu electorat es refugiï en els abertzales.

PSE

Després del daltabaix a Galícia, els socialistes esperen tenir a Euskadi (com d’aquí a tres setmanes a Catalunya) una nit electoral balsàmica que els doni oxigen per afrontar el gran examen nacional de l’any, les europees de juny. La direcció del PSOE i el candidat Eneko Andueza no van voler enredar-se i van deixar clar des del primer moment que no ajudaran EH Bildu, tot i que guanyi.

Van resoldre aviat el dilema d’haver de triar quin dels socis de Pedro Sánchez recolzaven i quin menyspreaven, per més flagrant que sigui la contradicció de menysprear a Vitòria els vots que accepta a Madrid.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per dissimular, ha agitat l’espantall d’un possible pacte entre nacionalistes i independentistes (que el PNB mai ha incitat) per impulsar un procés basc que ni tan sols s’ha insinuat en els programes electorals ni en els mítings.

L’únic "ensurt" que podrien tenir els socialistes bascos seria que la suma amb els penebistes quedés per sota de la majoria absoluta, ja que que els obligaria a recórrer a la geometria variable durant tota la legislatura.